09 de juny 2008

globalització de la por

A mercè dels crits dels egòlatres,
dels tecnòcrates i burocràtes,
(no ens enganyem, no hi ha polítics aquí ni enlloc que manin...)
de les amenaces de qui no estalvia cap corbata d’Armani
-surt a l’escenari demanant igualtat
amb prou dòlars al damunt per alimentar un poblat-
anem conjugant les pors i l’angúnia
ens eixuguen l’esperança amb tràgics finals apocalíptics
per l’aigua o pel petroli, que tal li fa...
que em fa tot l’efecte que, finalment,
el que ens diuen és tot un gran teatre...
-em fa més por el que no ens diuen-
ridícules explicacions per babaus
-avui diu el diari que s’han trobat a Ascó tres partícules radiactives, tres-
de quina mida? es veuen? com saben que són tres?
un pip? dos pips? tres pips?
Digna del pitjor sàdic és la vida que ens preveuen
-tots a omplir dipòsits i el rebost a punt, que arriba el crak-
que ells no s’estalvien cap luxe.
-qui sap el que guanyaran amb tot el pànic-
Una rasa cada vegada més fonda i més ampla ens separa
-ells són l’illa dels monstres-
Nosaltres, peixets minúsculs, ens hem de conformar
amb les minses engrunes que, amb aire displicent, ens llencen. I s'ha d'obeir. Ahir, un colom travessava caminant per un pas de vianants. Malpenso.
Fins i tot aquests petits móns virtuals que ens han deixat,
són, cada vegada més, l’opi del poble.
El déu de la pantalla, esborra realitats obscures,
que també ens censuraran.

12 comentaris:

Cesc ha dit...

Tanta raó conjunta em fan dir-te de nou, t'admiro per la teva humanitat, facilitat per dir les coses com són i demostrar-ho dia rere dia...

Carme ha dit...

Ai! Zel, a aquestes hores! i jo que volia anar a dormir tranquil·la! Ai, ai, ai, peixets minúsculs amb minses engrunes... tindran partícules radioactives o no, les engrunes?
Quin món de mones!

Carles Sampietro Lara ha dit...

Hola Zel

Com va tot? Per cert, et vaig dir això?

http://gotesdaigua.blogspot.com/2008/05/premi-goldenbird.html

Striper ha dit...

Com sempre tens rao m'agraden els teus post ninona revolucionaria.

Gatot ha dit...

millor peixets -que tenen poca memòria per recordar normes i modes imposades- que xaiets uniformats!

tens raó, com sempre, zel... sort que encara tenim la llibertat de preguntar-nos, cada un, què volem fer, què volem creure, què volem estimar...

petons i llepades preguntones!

Cèlia ha dit...

M'encanta arribar aquí i sentir la veu que dóna cops de realitat contundents i amb certa poesia. Bé, és l'evolució que alguns han triat i que no sabem com canviar. A EEUU els científics, els polítics i els empresaris han fet un poder únic, tenen massa força. Aquí, on tot va bé, cadascú va a la seva i això és ca l'ample... però millor no dir-ho massa fort, per si de cas algú s'adona i en vol treure encara més profit!

Tondo Rotondo ha dit...

Resseguint les teves paraules fem glops de llum i raó! En aquest món de foscor!

Darrerament he baixat el ritma blogejador, però el pensament sempre hi és!!!

Giorgio Grappa ha dit...

Ahir, el teu comentari em va fer somriure: ho necessitava!

Besets.

Anònim ha dit...

Estem fent al joc a las grans multinacionals comprán els seus productes, gastán energia (petroli i gas) sense pensar on van els diners, hem entrat a la seva tranyna, els governs nomes pensan en els impostos que recauden i no en ser autosuficients, cada vegada tenen menys terreny per jugar, ai! del dia que els grans productors del petroli retirin del Bancs europeus els seus capitals i
ens mostrin las sevas propietats i poder.
Estem tots venuts i a las sevas mans.

Tere ha dit...

Los gobiernos de todas las épocas siempre han sido condicionados por los intereses económicos desde el principio de los tiempos, acuerdate de los matrimonios concertados entre hijos de reyes para ganar territorios,ampliar comercios,dominar los recursos naturales,siempre ha sido la misma historia pero somos tan ilusos que creemos que somos autónomos.
Y, amiga mia, ¿es que nunca te cansas de reivindicar ? ERES GENIAL,GENIAL,GENIAL y eso que estás a final de curso y seguro que un montón de burocracia te acosa
Besos

fada ha dit...

M'encanta quan et poses així d'inconformista i revolucionària!! Que no ens adotzenin. Recordes aquella cançó de la Trinca "Ningú no coneix ningú, però nosaltres som nosaltres i sabem la veritat: que la terra no és partida com un mapa mal pintat i que això és una mentida de molt mala voluntat"? No ens prendran el sentit crític ni impediran que se senti el nostre crit. Molts petons.

Joan deu Peiroton ha dit...

No sé posar les letres en color, jo!!! (ho dic seriosament). Com em cal fer? Petons colorats!