go back to...

Avui els europeus “grossos” s’han hagut de menjar amb patates el famós contracte d’integració.
Me n’alegro, tot i que jo els faria menjar a més a més el paper que han gastat per escriure animalades.

Em fa molta gràcia la gran hipocresia d’alguns que es diuen demòcrates, molts es posen a la boca els drets humans i sovint s’exclamen davant les injustícies.

Això sí, les de casa, les del país. No solem mirar més enllà del que tenim davant dels ulls, de vegades semblem burros amb aquella mena de ventalls que els posaven per tal que no miressin als costats. En moments de crisi global, els immigrants han de pagar. Són culpables de:
-la falta de feina en temps de vaques seques.

-menjar-se els ajuts que em tocarien a mi o a un d'aquí.
-la falta d’higiene als carrers i barris perifèrics.
-la falta de seguretat en temps d’alertes teroristes.
Em quedo amb d’altres animalades que he sentit, per no ofendre ningú.Només ens falta fer-los culpables de la sequera, de l’escalfament global, dels huracans i tifons, de la vaga del transport, de la crisi econòmica...

El que volem, és un món a la nostra manera, a la dels europeus.

No acceptem que els excolonitzats, vinguin a refregar-nos pels nasos que vam aprofitar-nos de tot el que vam poder fins que, legalment, es va morir la gallina dels ous d’or de ser colonitzadors i fer-los servir d’ases de feina.

A fi de comptes, és el que troben aquí, feines que ningú vol fer.

Majoritàriament, siguin pocs, els poguem comptar, (minoria absoluta), que treballin, callin, no demanin res i si demanen, que sigui en la nostra llengua. I si preguen, que sigui d’amagat. I que si són aquí, visquin com nosaltres. Bon testimoni, però de mal defensar. Atempta contra un piló de drets fonamentals, com ara:
-dret a expressar-se en la pròpia llengua.
-dret a una feina i un tracte social just.
-dret a ser respectats en tot allò referent a la preservació de la pròpia cultura.
-dret a l’accés a una vivenda i un sou dignes.
-dret a les manifestacions culturals i artístiques pròpies.

I podríem seguir, però per molts arguments que em doneu, no donaré el meu braç a tórcer. Jo defenso que el que volem els europeus (i d’altres) és una homogeneïtzació, una assimilació i un aiguabarreig, per tal de fer-los com nosaltres, com que són aqui....ah!, perquè venien!

Volem que assimilin els nostres costums, que se’ls facin seus i oblidin les seves arrels i la seva llengua i cultura. Ho fem amb la raó de fons no sempre dita, però acceptada tàcitament, que formem part d’una cultura superior, de primer món, que som persones més evolucionades socialment, que els nostres valors són universals i que és bo i desitjable que tallin de socarrel amb tot el bagatge que porten com a poble o com a ètnia.
I això és inacceptable perquè suposa la supremacia d’un món sobre un altre, de la nostra cultura sobre les que ens arriben. És inacceptable perquè això no és respectar la realitat multicultural de la qual formem part en igualtat de drets. Tothom vol, com a persona, ser reconegut per allò que és, enyorem les nostres arrels i defensem la nostra identitat. El respecte en la convivència, l’acceptació, l’exigència i el donar el que és just prescindint d’orígens és l’únic camí.

Si tens dret a fer de camàlic, has de tenir dret a vot, a veu, a respecte, a ser mirat com a igual.

Una vaga de gent vinguda d’arreu que fan de criats, minyones, cuidadors, acompanyants, ajudants de cuina, d’escombriaires, de xofers, de traginers, treballadors dels camp, neteja de grans superfícies de tota mena, des d’aeroports a cases de colònies... us ho imagineu? Una vaga així deixaria el país sencer amb les calces a terra.

Aquí hauríem de veure com s’escriuen els contractes d’integració, vull dir, qui porta els papers, recull els esborranys, llença les deixalles... Avui, el Canadà, ha demanat perdó al Poble Indi.

"En los últimos tiempos, la prensa viene noticiando un creciente número de brasileiros barridos en aeropuertos europeos. Un reflejo de la ambivalencia del acuerdo de Schengen y la impresición de las relaciones internacionales de Brasil (y otros países del otro mundo) con los países ricos. Muchos ciudadanos de otras nacionalidades, por ejemplo, de la naciones africanas y asiáticas, ya están aislados y sin cualquer chance de aproximarse al continente, que insiste en auto-intitularse abierto a la cultura, al saber y al progreso social."

"Para los excluídos, el viaje que deberia ser la realización de un sueño puede, de esa forma, transformarse en una terríble pesadilla. Los descendientes de los que otrora enriquecian a Europa con su oro y su trabajo, no tienen hoy, el derecho de visitar ciudades construídas con el alma y el sudor de sus antepasados. Para esos y muchos otros excluídos, la Unión Europea continuará siendo un club de lujo con densas fronteras al qual jamas tendrán acceso."

Antonio Caubi Ribeiro Tupinambá. Professor do Departamento de Psicologia – Universidade Federal do Ceará

Si voleu llegir, cliqueu aquí i aquí.