22 de juliol 2008

camins...

-No cal que hi entris, nin, aquest camí no va enlloc...
-Perquè?
-Perquè és així, no va enlloc...
-I com saps que no va enlloc?
-Perquè ho diu a l'entrada, veus? Camí sense destí.
-Però, si no va enlloc, perquè hi ha camí?
-Els camins de vegades no van enlloc...
-I doncs, qui l'ha fet aquest camí?
-És aquí des de sempre, però no va enlloc.
Ell va esperar, i quan va estar segur, però ben segur que ningú se'l mirava, va encetar el camí que no anava enlloc.
Pel camí que no anava enlloc, va veure flors de tota mena, va conéixer animals que mai havia imaginat, va recollir fruits que mai havia menjat.
El camí el va menar tant lluny, tant lluny, que no va tornar mai enrere, per explicar que tots els camins s'han de fer per saber-ne el destí.

13 comentaris:

Assumpta ha dit...

Estic segura que el meu germà també hagués anat a veure on anava el camí... jo l'hagués començat fins a una distància que pogués tornar... i hagués tornat, no sóc tan valenta :-) (però una miqueta sí que hi hauria entrat)

Aka ha dit...

Sempre endavant! Un camí sempre ens portarà quelcom meravellós!

María Teresa ha dit...

Y se hace camino al andar,como dijo el poeta.
Estoy infinitamente agradecida a quienes los despejaron para que yo transitara tranquila por ellos.

Striper ha dit...

A vegades cal que ens fem nosaltres mateixos el cami.

Enredada ha dit...

los camnos nos llevan a lugares inospitos... yo te conocì en mi camino... y este es un lugar màgico... te quiero Zel, GRACIAS POR ESTAR CONMIGO

nimue ha dit...

ooh! quina gran història... me la guardaré per explicar-la als meus alumnes quan comence el curs. B7s, guapa!

Jo Mateixa ha dit...

Quant vaig començar a sortir amb en Hatim la familia em deia que estaba triant un mal camí,que no sabia res d'ell, que no sabia on em ficaba.

Amb el temps la meva familia a fet el mateix camí que jo vaig fer en el seu moment, i ara caminem tots plegats, units, amb amor i tendressa per ambdues parts.

Gràcies per recordar-m'ho :-)

petonets bonica!!!!!!

Ferran ha dit...

La vida és plena de camins. L'important, davant de cada nou camí, és ser coherent i fer allò que et demanen el cos i la intuició: prendre'l o deixar-lo de banda. T'hi trobis el que t'hi trobis, serà perquè tu ho has triat.

estrip ha dit...

enlloc és un bon lloc, segur!

Cesc ha dit...

Hi ha manis que no duen a en lloc i se'ns fan curts :)

Jo Mateix ha dit...

Sí, si més no, només fent camí es troba camí.

robadestiu ha dit...

molt bonic relat.

Un camí que no porta enlloc, sempre et porta pel camí

merike ha dit...

Veia la foto bonica en mida gran i m'adonava que se'n va a un llac petit on estan nedant els cignes..