19 de juliol 2008

La llàgrima del dia

M'ho he fet venir bé, tot anant a comprar per escoltar el comiat de l'any.
M'ha agradat particularment sentir-lo posar damunt la taula i en antena la qüestió essencial de tot plegat. Encara tenim censura. Subtil, però n'hi ha. No tinc gaire res a dir-ne com a professional, els meus horaris em permetien escoltar justet les primeres estones del programa. I procurava no perdre'm l'APM, ni que fos al vespre connectant-me. Aquest és una altre forat de dimensions enormes que CatRàdio no ha sabut assumir. Que qualsevol, sigui qui sigui, passi pel sedàs de la ironia, que surtin en antena les relliscades i els draps bruts de segons quins personatges, en clau d'humor, es veu que és políticament incorrecte.
De vegades em feia una mica d'angúnia notar que ell era realmeny l'amo. Això ho diu clarament Salvador Cardús, atribuint finalment a això de ser "més gran" el mateix Antoni Bassas, que el programa en aquest escrit.
Llegir Cardús és un acte que retorna als principis de la clarividència i el saber apropar pensaments profunds i ben assentats amb un llenguatge planer, i veus com la seva han de fer pensar i molt als directius dels mitjans públics a Catalunya.
He escoltat en Bassas posar contra les cordes algun polític d'alta volada a casa nostra, i m'ha agradat el seu tarannà. L'he escoltat també avançar-se a la resposta d'algun tertulià i m'ha sobrat protagonisme. Però imagino que, després de tants anys, el programa era ben seu, i seu se li feia. El seu catalanisme és indiscutible, i ja tenim una altra qüestió de pes.
El major respecte, però, l'he sentit ara. Quan un és capaç de dir "per aquí no hi passo", fa un primer pas cap a l'exercici de la llibertat d'expressió. LLibertat d'expressió trepitjada, censurada, castigada, jutjada, menyspreada a casa nostra, pels nostres i pels veins.
Aprofito per dir-vos, que, aquí al costat, hi ha un enllaç a una mena d'experiència amb mi mateixa, humans.0. Nou de trinca.

12 comentaris:

Striper ha dit...

Jo em resisteixo a creure que suguin problemes de llibertat de expresió.

Cesc ha dit...

Bé ja saps que parlem d'un gran professional i persona...

Cèlia ha dit...

Si és per la "crosta" quedarem molts sense feina!

fada ha dit...

Catorze anys són molts i probablement ell mateix en algun moment hauria deixat el programa i hauria fet alguna altra cosa. El que sap greu és la marxa forçada per una mà anònima que no dóna la cara ni el nom. En qualsevol altre lloc, continuarà al servei de la professió i del país. Segur.

Assumpta ha dit...

Zel, he llegit atentament el teu escrit i he clicat l'article al que et remets (no sé com ho feu això de que clicant a unes paraules vagis a un altre lloc, ja n'aprendré algun dia...) i puc dir que a mí també m'entristeix la seva marxa.

Copio aquesta frase de l'article de Salvador Cardús punt de vista català des de la pluralitat, qualitat de la llengua i excel·lència professional

No ho entenc. I jo sí crec que són qüestions polítiques i ideològiques, i tant!!

Assumpta ha dit...

Moltes gràcies Zel per haver passat pel meu blog a ensenyar-me!!

Està tan ben explicat que segur que em surt a la primera :-)))

El proper article l'omplo d'enllaços!! ;-)

Petons!!!

Jo Mateixa ha dit...

En Bassas es com la Terribas, que son periodistes que estan malaprofitats fent-los fora de les seves feines habituals, mira tu, anda que el programa de la Nit al dia es el mateix sense ella.

Ja veuràs ja, la Neus Bonet substituta del Bassas s'ho haurà de currar molt.

Dolçaaaaaaaaaaaaaaaaa petonets nomes per tu eh!!!! :-)

María Teresa ha dit...

O sea que es demasiado bueno,demasiado competente...una nueva forma de que no te renueven.
Lo ví algunas veces en TV3 pero hace tiempo que no la sigo ni la radio catalana tampoco,tendré que ponerme al día.

kukilin ha dit...

No tengo oportunidad de ver el programa al cual te refieres, pero la libre expresión es una utopía, siempre aullarán la forma de acallar la voz de los pueblos...
Besitos reina mía♥♥♥

Anònim ha dit...

DE MICA EN MICA,PERO SENSA PAUSA,ESTEM TORNAN AL FET DE QUE SENSA UN CARNET A BUTXACA,PER NO DIR A LA BOCA,I NO TINDRE MANIES EN BAIXARTE ELS PANTALONS CADA COP QUE "EL AMO"XIULA NO JA FUTUR.PERO ESCLAR LA CULPA ES NOSTRE PER BABAUS,I VOTAR COM VOTEM......JUGANT AMB BCN........

Ferran ha dit...

Sí a tot, però de tota manera deixa'm fer d'advocat del diable: el protagonisme del comunicador em resulta incòmode. No parlo només d'en Bassas, sinó d'aquesta cosa tan catalana (i espanyola, em sembla) de convertir certs comunicadors (Terribas, Cuní, abans Francino entre d'altres) en notícia. Em posa francament nerviós.

Anònim ha dit...

Amb tot el carinyo del món, però no entenc com ERC ho ha permés. Hi ha silencis que són còmplices també.