badoca amb els peus molls

a fora amenaça tempesta

i a casa preparo el dinar escoltant les notícies

que no diuen res de nou...

l'aire està prenyat de males vibracions

mantinc l'esperança absurda que una bona ploguda

s'endurà tot allò sobrer com si fos possible

que l'aigua arrossegués no només el brut visible

sento els trons, i alhora sento que una setantena d'afganesos

dones i nens, han perdut la vida, perquè els animals

segueixen practicant el joc de cacera absurd

a països aliens, que la vida dels altres no compta

i torno a desitjar que un nou diluvi s'endugui el mal d'una vegada

i la pluja em sorprèn al carreró de darrera amb una bellesa efímera

amb una olor incomparable, que passa del brut al fresc

que arrossega pols suspesa i fa bombolles que diuen clop clop

i l'escuma no evoca roba neta, més aviat greixoses restes

que l'aigua s'endurà fins que els grans embrutidors

tornem deixar petjada de pols,

aires malsans que avui els ocells no respiraran...

mentre, els nens aixafen el nas darrera els vidres de la botiga

torna a tronar, i cercles perfectes i concèntrics es dibuixen

a l'aigua que per moments omple els carrers,

avui hi haurà neteja a fons, sort que el cel se n'encarrega

i el pendent del carreró arrossega tot cap a la riera

que només reviu en tardes com aquesta

un xic més tard, s'escorre lentament pel reixat brut

i un bocí de plàstic és testimoni

que no pas tot allò indesitjable s'ho pot endur la pluja.
i mentrestant, penso que em falta temps

per venir-vos a dir que torna a ploure.

(si cliqueu veureu les fotos grans)