22 d’agost 2008

badoca amb els peus molls

a fora amenaça tempesta
i a casa preparo el dinar escoltant les notícies
que no diuen res de nou...
l'aire està prenyat de males vibracions
mantinc l'esperança absurda que una bona ploguda
s'endurà tot allò sobrer com si fos possible
que l'aigua arrossegués no només el brut visible



sento els trons, i alhora sento que una setantena d'afganesos
dones i nens, han perdut la vida, perquè els animals
segueixen practicant el joc de cacera absurd
a països aliens, que la vida dels altres no compta
i torno a desitjar que un nou diluvi s'endugui el mal d'una vegada

i la pluja em sorprèn al carreró de darrera amb una bellesa efímera
amb una olor incomparable, que passa del brut al fresc
que arrossega pols suspesa i fa bombolles que diuen clop clop

i l'escuma no evoca roba neta, més aviat greixoses restes
que l'aigua s'endurà fins que els grans embrutidors
tornem deixar petjada de pols,
aires malsans que avui els ocells no respiraran...
mentre, els nens aixafen el nas darrera els vidres de la botiga
torna a tronar, i cercles perfectes i concèntrics es dibuixen
a l'aigua que per moments omple els carrers,
avui hi haurà neteja a fons, sort que el cel se n'encarrega
i el pendent del carreró arrossega tot cap a la riera
que només reviu en tardes com aquesta
un xic més tard, s'escorre lentament pel reixat brut
i un bocí de plàstic és testimoni
que no pas tot allò indesitjable s'ho pot endur la pluja.
i mentrestant, penso que em falta temps
per venir-vos a dir que torna a ploure.
(si cliqueu veureu les fotos grans)

17 comentaris:

vpamies ha dit...

Hem perdut la babaua pel camí... :-)

Sovint la pluja ens permet aquell moment de tranquil·litat i de reflexió, aquell aturar-nos un moment, captivats per la natura desbordada.

Sembla que ha estat una tarda grisa i tronada a gran part del país. Jo seguia les evolucions dels núvols al radar meteorològic... fins que finalment la pluja ha arribat també a Vallromanes.

bajoqueta ha dit...

I què bé una miqueta d'aigua. Ja era hora!

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

He suprimit el comentari anterior a causa d'una falta d'ortografia d'aquelles tan bèsties... segur que moltes vegades en faig, però quan he vist aquella m'ha fet fins i tot vergonya. Torno a copiar el contingut esborrat però sense la falta

Les fotos són una preciositat (amb el que a mí m'agraden les fotos amb núvols!!) i la pluja al carreró!

Hi tens moltissima traça fent-les!!

Les notícies no en son de maques, gens ni mica. Quasi sempre son dolentes... uffff

zel ha dit...

Ai, és que m'he sentit babaua mirant encantada com plovia!!!
i que bé la pluja, oi bajoqueta?
Assumpta, les fotos no tenen mèrit, reina, vaig estrenar màquina i ja se sap, la tècnica avança que és una barbaritat!
Merci pels comentaris, macos!

robadestiu ha dit...

A barcelona tb ha plogut una estona, i podia notar olor de terra humida per la finestra... què estrany... devia ser d'algun test de la veïna, però era molt agradable poder notar aquella olor...

les fotos són molt boniques, gairebé sembla que la pluja sí que es pugui endur l'invisible.

María Teresa ha dit...

A mí me atrapan las fotos,las hago grandes y si son muy grandes como las que has puesto tú,las disfruto una y otra vez,no sé por qué me atraen esos cielos,tal como lo cuentas también me ha dado la impresión de recordar el olor que deja tras de sí la lluvia y esas calles me han llevado a mi pueblo.
Hoy tengo el alma pesada,pesada,es la resaca de tanta desgracia,pensaba poner el poema de Miguel Hernández que dice "que,por doler,me duele hasta el aliento",pero he pensado que era morboso darle más vueltas y me "salvaron" las fotos que tiene mi hijo en el flickr.
Estas que has puesto combinan con mi estado de ánimo.
Un abrazo

Striper ha dit...

Per les meves terras molt soroll i poca aigua amb lo que m'agrada a mi una bona tempesta.

núria ha dit...

N'hi ha que diuen que els blocaires fem periodisme ciutadà, o poesia urbana o literatura d'estar per casa. Tan se val el nom. M'encanta la gent, que com tu en aquet post, sap jugar amb la imatge, les paraules i les emocions senzilles i converteix un espai d'oci en una bella estampa per compartir ( i en el teu bloc, sempre, per refelexionar). Bé!

Cesc ha dit...

Quina preciositat de fotos! quines paraules... m'ha agradat molt aquest post :)

Cèlia ha dit...

I, finalment, al vespre, també ens ha arribat al Camp de Tarragona. Ahir era ben cert allò de: "Gent del Camp, gent del llamp!", però no per la gent... sinó pel cel!
I gràcies Zel per la teva lectura, m'afalaga molt. No pretenc fer literatura, només ordenar el meu cap per poder ordenar el meu cor... Un petó des del Camp avui ja net i clar!

menta fresca ha dit...

A que et quedes aixì? amb la sensació de que si més no, has fet una mica de bogada, desprès de les plujes d'estiu?
Aquestes vistes tens des de casa teva? Jo vull venir a viure en aquest indret!!!

Asimetrich ha dit...

Suposo que quedaria malament si ara em cagués en la pluja oi? però és que visc a Liverpool ... :-( buuaaaahh!!

Ferran ha dit...

Malauradament, la pluja no s'endurà qui més valdria que s'endugués, però ens deixa olor de net... i pantans més plens!

Joan deu Peiroton ha dit...

No va ploure a la plana rossellonesa, desgraciàdament, encara que puguessim sentir les tronades més a la muntanya.

Joana ha dit...

Quin escrit més bonic...
I estàs envoltada de llocs bonics...
Ptonet

pere ha dit...

M'hi passaria hores, que no dies, mirant la pluja:el so, les bombolles, la neteja, els grisos canviants, la descoberta de nous colors sota la pols, la gent apressada, amb paraigües i sense, els silencis, les malenconies, (les càmeres noves)...
Tot s'acaba, però.