el nom que em rondava al cap tota l'estona
fent un dia de platja, sola enmig de mil,
i mirant la sorra i el mar, era, curiosament
"ballant l'aigua"
no em pregunteu perquè, no ho sabria dir...
és evident que l'aigua dansa en eternes anades i tornades...
jo em miro la sorra i faig proves amb la màquina,
i veig una altra curculla sola, també enmig de mil...
i l'aigua es mou, com un mirall reflecteix el fons, que no ho és,
(qualsevol s'endinsa, segur que em cau a l'aigua..)
i llavors s'ha produit el miracle...(d'amagatotis, que no dec tenir permís)
no he pogut evitar de fer-li unes quantes fotos...
ha entrat a l'aigua vestida i cantant,
movent les mans, amanyagant i agafant grapadets d'aigua,
feia bombolles, sempre jugant amb les mans,
ballava ella i feia ballar l'aigua al seu voltant,
amb una alegria ancestral, com un ritual de retrobament...
ha tardat més de mitja hora en submergir-se sencera,
només es movia, ballava i agafava aigua,
esquitxava i es bressolava,
movent-la sense parar, sense mirar ningú, ella i l'aigua.
quan he tornat a casa, he anat a veure les flors del corredor estret, per retrobar-me amb la pedra i la terra.
també hi ha dies que convé escapar-se sol,
sobretot quan penso que dimecres tinc la primera reunió de cicle...
17 comentaris:
Tant aviat comenceu a reunir-vos...!!!
A mi de vegades em passa que al mar el món s'atura i és com si tot tornés a aquell inici, a la natura en estat pur d'on venim, generacions rere generacions. I per aquest mar precisament, vehicle de comerç i cultura.
I si, sóc parcial i no penso en què probablement a pocs metres hi ha un emissari submarí tirant porqueria, o un marichalar qualsevol passejant-se a tot drap en moto d'aigua...
Bon post... i gràcies per ser-hi Zel! I per anar-me seguint tant sovint!
Bona escapada, Zel!
L'he disfrutada gairebé tant com tu!
petonets
hi ha troballes d'aquestes que et fan reconciliar amb la humanitat...
Aquesta dona devia fer temps que no anava a la platja, tot i el moreno de pell, oi?
I, curiosament, ballar-li l'aigua a algú vol dir 'adular-lo' i ballar-li l'aigua als ulls d'algú és 'guanyar el cor d'algú, seduir-lo, il·lusionar-lo, fascinar-lo'.
Sí que és com un ritual entrar a l'aigua, després de la primera impressió. Són moments inoblidables!
SuperZel, aquest post m'ha sonat com a màgic, només pertorbat per això de la reunió aquella de cicle. Que com diu el Tondo Rotondo és aviat per a reunir-se.
Petooons!
Vaig anar cap a Barbastro vaig passar per la Cerdera...
I tant que cal escapar al sol i a escampar la boira de tant en tant.
De la mar hem eixit tots, fa bé retrobar-s'hi. Petons!!!
donat el temps on estem, us podríeu reunir a la platja.
Quin text més bonic, m'ha encantat! Altres no tenim sort de fer una escapadeta... El sol i l'aigua és vida. Salut.
mi amiga....perdòn, en esta màquina todo anda mal, y no puedo ingresar al traductor.
solo quiero decirte quen te quiero mucho y agradezco tus palabras siempre, porque estàn cuando màs las necesito.
te quiero
Creo que eres de esas personas observadoras que disfrutan con las cosas cotidianas del día a día, si me equivoco corrígeme, que para algo eres la profe, jaja.
Yo últimamente disfruto mucho de la playa y es raro porque de un tiempo a esta parte le tenia un poco reparo.
Yo hasta el día 15 de septiembre libre de nanos, aunque la segunda semana de septiembre ya tenemos reunión, así que aprovecho y el domingo me voy a terminar mis vacances a mi isla, Tenerife, a ver como esta de frio el Atlántico, ver a la familia y... las raíces siempre llaman.
Un besote
Ben curiós!
S´acaben les vacances...bé, però ben segur que has aprofitat el temps! Jo encara ni les he començat!
Petons
Escapar-se sol/a, estimada Zel, no és només "convenient": és imprescindible i hauria de ser matèria obligatòria a les escoles, ensenyar els nanos que cal aprendre a conviure amb els altres... i amb un mateix!
Salut.
M'han encantat les fotos, Zel! Ja reunions?? Perquè després diguin dels mestres i professors... Petons.
Oh, Zel! Com m'hagués agradat veure una cerimònia d'aigua! Els romans també en feien, d'aquí ve el bateig cristià, es donava gràcies a l'aigua per a purificar i havia de ser pura. I encara hi ha gent que dóna les gràcies a l'aigua! quin goig! Encara queden agraïts pel món i sense vergonya (jo ho faig moltes vegades de forma molt més discreta i interna, sobretot la màgia de la dutxa..., quin plaer tantes vegades!)
Els pinreles son el teus? hehe
Noia, i el que debia disfrutar la dona? Fantàstic! Jo només he anat un sol dia a la platja i et ben puc asegurar que amb el teu escrit, ja m'hi trobava.
Publica un comentari a l'entrada