10 d’agost 2008

buscant un nou dia

hi ha dies que val més sortir fora i veure com el dia neix
i encara hi ha sol,
un mirall de pau amb la muntanya amiga

i veure com s'estarrufen les orenetes
meravellant-te, n'hi ha una que podries ser tu mateixa...

i t'esforces per mirar el dia i et tombes...

i veus el campanar refet a l'antiga, després que el llamp
s'endugués el vell, malgirbat i fals com era...

perquè la natura sempre troba com refer-se
creant llums per esborrar desenganys
ofegant de verdor el gris diari...

que ja n'estem farts que s'enganxin tants paràsits
a la nostra soferta pell,
hi ha dies, que, senzillament, et falta vida.
(tristesa, hi ha dies que no pots llegir el diari, ni escoltar o veure notícies, és que en tinc el cor ple de guerres absurdes, de lluites estèrils i de malenteses polítiques que no duen enlloc. )Reclamo:
Mannheim: Democràcia militant: Aquella que no té por del poble, que aboleix els privilegis, que sap planificar sense enriquir-se innecessàriament, que sap defensar-se sense odi, que es nodreix de la crítica i no pas de la irracionalitat.

14 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

és qüestió tot plegat de mirar-se les coses des d'un altra punt de vista... com el mugró.

Cesc ha dit...

Hi ha dies on observar les fotos que ahs penjat és genial i millor no llegir el diari ni escoltar les notícies.

nimue ha dit...

reconec aquests dies...

b7s, bonica!

Striper ha dit...

Molt cert a la meva detra neix un nou dia sobre el mar.

intel·lectual punk ha dit...

Discrepe amb tu: aquests dies són molt personals i subjectius, i no s'ajusten (necessàriament) a cap condicionant extern que ens faça vore el Món millor o pitjor del que ja és.

En el fons és un punt d'egoisme: jo estic tovet/a i vull vore el meu voltant amb el prisma deformat que (avui) tinc.

Pensa el contrari: els dies més feliços de la teua vida han estat feliços per a tothom?

Deric ha dit...

dono suport a tot el que dius.
m'encanten ñes fotos

Ferran ha dit...

El campanar és fantàstic; les matances, ara a Ossètia, no gens.

yraya ha dit...

Si estás en ese lugar de las fotografias, yo que tu lo disfrutaria, ya se que hay cosas que hasta a el más templado le ponen a hervir,pero...
DISFRUTA!!
Un petó

María Teresa ha dit...

He ido a los enlaces y he quedado maravillada,cuánta gente interesante me queda por conocer,he leído con atención,pero tendré que releer porque hay muchas ideas en qué pensar.
Yo creo que la democracia en el sentido de un gobierno del pueblo para el pueblo no será posible por ahora y no lo ha sido hasta ahora en ningún país,si en Grecia era gerontocracia,en otros lugares la teocracia,mira USA ahí sólo llegan a los grandes puestos la gente muy rica o apoyado por ricos ¿qué nombre tiene eso? desde luego el del pueblo no,en nuestro país se puede llegar a la Presidencia por méritos propios,pero,una vez en el puesto queda a merced de poderes más o menos fácticos,de multinacionales,presiones de la Iglesia,de empresarios y esa absurda oposición taciturna del PP,bueno,que no creo que la democracia haya llegado aún a este Planeta, ni siquiera al país de Montesquieu.Y ya veo que tú hasta con la moral por el suelo y harta de falsedades no te das por rendida.¡qué grande eres!.Un abrazo

.:*:.Hada Isol .:*:.¸.¸.•*´¨***¨ ha dit...

Hola Zel,es verdad hay día en los que la moral se nos vá al piso,y nos sentimos tristes.aun así en esos días se vé tu garra,la cual admiro mucho,yo gané garra con los años,la democracia no es como debería ser,no es para el pueblo,aun así con gente como tú el mundo vá a ir cambiando .
Te dejo mi saludo y mi cariño soncero,un petó i una abraçada ben forta des del meu cor al teu.

Joana ha dit...

Hi ha dies que només cal que siguin contemplatius. La natura ens dóna les respostes que els humans no saben donar-nos-les.
Bon dia wapa!!!!

Cèlia ha dit...

És cert que la natura sempre troba refer-se i amb molta força i vigor. I naltros som tan poqueta cosa, que aquests dies així, reflexius i melancòlics van bé per adonar-nos que, tots plegats, hem de ser una mica més humils. I penso que un descans de males notícies, de tant en tant, refresca l'ànima per poder continuar amb vitalitat!

Jo Mateixa ha dit...

Ahir vaig ser cobarda i no vaig voler veure les noticies per tal que no m'amarguessin les vacances les guerres, les bombes, els morts.....

Suposo que no estic preparada per veure com la gent es mor mentre jo m'ho passo pipa oi?? :-(

Se que soc egoista, així que avui miraré les noticies, em sentiré malament amb mi mateixa per no poder fer res per aquesta gent que s'està matant.

Jo Mateixa ha dit...

No m'agrada el 13 i em deixava els petons, cuidat bonica, petonassos!!!!!!