Mirant des del terrat de casa, encara veig les muntanyes cremades de fa tres o quatre estius. Ja no recordo quants.
Encara és tot negre, i res hi ha crescut, tret de males herbes.
Ara el tema és la proposta de muntar un parc eòlic, una colla de molins de vent. Tenim una mena de debat de pros i contres.
Mirant veig Sant Feliu de la Garriga, visible ara, des que les flames van engolir el bosc d'alzines i pins, el sotabosc de garric i d'estepa, de galzerans escadussers i esbarzers ferrenys que l'encerclaven. Aquesta joia, amagada i poc coneguda, la tenim a dos quilòmetres turó amunt, anant al Puig Segalar. No me'n puc estar de pujar a fer unes fotos, que us regalo. La propietat ara és privada! Només s'ha aconseguit fer restaurar l'esglèsia que aviat es podrà visitar.
Sant Feliu de la Garriga. Viladamat
"És, sens dubte, el conjunt monumental més emblemàtic del terme, on hi ha l'origen actual del municipi i on tenia la seu la parròquia de Viladamat, fins que a partir de l'any 1753 es va anar abandonant progressivament degut al deteriorament de l'església, de manera que aquell any els objectes de culte més valuosos foren portats a Viladamat. El culte hi fou prohibit pel bisbe al 1823 a causa de la ruïna que amenaçava l'edifici i al 1843 es va tapar la porta i tot el que quedava dins l'església, incloent-hi les campanes, foren trassladades a Viladamat.
La primera vegada que apareix documentada és en un precepte del rei Odó de l'any 889 a favor del monestir de Sant Policarp de Rasés, al Llenguadoc. A partir del s. XI les cites i referències a l'església de Sant Feliu són constants. Apareix en la relació de llocs del comtat d'Empúries del 1115 i 1164, en documents de venda o cessió de delmes de l'any 1279, en les Rationes Decimarum del 1279 i 1280, a la relació de parròquies del 1362, etc. Una vegada abandonat el culte i desamortitzada, passà a propietat particular, situació que ha perdurat fins ara".
Llegiu-ne més aquí
Per cert, si mireu la primera foto, on es veu el conjunt de Sant Feliu de la Garriga de lluny, us heu d'imaginar un possible escenari dalt del puig de molins de vent. Què en pensaríeu si us trobéssiu en el dilema d'acollir un parc eòlic a quatre passes? Jo tinc dubtes seriosos. Estic totalment a favor de les energies alternatives. Tinc molt clar que s'han de trobar solucions urgents al cruent negoci del petroli. I penso en l'anomenat impacte ambiental. I penso també en totes aquelles postures que reclamen control de residus però ningú els vol al propi municipi. Aquí es demana un referèndum popular, però ningú ha informat encara bé de com i en què pot beneficiar (i també perjudicar) als pobles afectats el parc eòlic. D'altra banda no puc oblidar que hi ha d'haver per força un canvi de perspectiva sobre allò que és bo per molts, per uns pocs, per un poble. El que fa més ànsia, és com s'haurà de destrossar el paisatge per portar-hi les moles enormes que són els molins. Sé que això es regenera i vull prendre la perspectiva de mirar vint anys enllà...mar de dubtes, soroll de vent...
17 comentaris:
Unes fotos molt boniques, es una pena que el patrimoni cultural caigui a troços, respecte al parc eolic paisatge amb molins o forat a la capa de ozo.
L'estat del conjunt no em sembla tan mal, però necessita obres de restauració, clar!
El parc eolic: el tema és dificil. Cal trobar el lloc adient, però els necessitem.
D'això se'n diu tenir el cor dividit, ja que si parléssim de construir una central nuclear, no hi hauria dubtes, però per un cop que es vol potenciar les energies renovables... Ara ja és un dubte entre estètica i medi ambient. Potser així la decisió és més fàcil. Però és d'esperar que aquesta gent que es dedica a mesurar l'impacte ambiental en l'entorn sabran trobar la solució menys greu dintre de destrossar un gran paisatge com el que ens mostres.
quina quasualitat, bosc cremat i ara volen posar molins de vent, caram !!!!
Acabo de descobrir el teu blog i, amb ell, també el projecte d'un parc eòlic a Viladamat. No ho sé, noia... Sí, com diuen els de Té la Maria!és tota una casualitat això del foc i el projecte del parc eòlic.
D'altra banda, però, i ja sense particularitzar en el cas de Viladamat, em fa una certa gràcia quan es parla de l'impacte visual dels aerogeneradors, com si les carreteres, les centrals tèrmiques, les torres de telecomunicacions, els gratacels arran de costa, les urbanitzacions, els pals d'electricitat... no en tinguéssin d'impacte visual!
Molt bonic. És una llàstima que perdre tanta natura per incendis...
Zel te'n dones compte que sempre el
militarisme, ha estat comsustancial
amb l'home...?
En aquestes fotos tan boniques, tot
son murs de defensa i torres d'esguard i de vigilància.
Per què serà...?
Som incorregibles, som una merda.
Perdó per l'expressió !!!
Quin tresor aquesta església és, Catalunya és plena de llocs interessants. Quin país tan meravellós! Gràcies per a les fotos boniques i la història. No penso que els molins semblarien molt bonics allà..
Les fotos són genials, llàstima que les autoritats valorin més els bitllets que la resta...
Qui és el malparit particular amo d'aquest monument històric? Per què l' Ajuntament de Viladamat es deixa perdre una cosa així?
Antes de venir a Argentina leí este libro que os recomiendo por su interés ecológico:
"Vivir del Viento" de Plaza & Janés, donde el autor denuncia el "negocio sucio" de la energía eólica en nuestro país.
-A raíz de la publicación de su último libro creo que las eléctricas de nuestro país están que trinan, porque usted les ha descubierto el negocio...
-Sí, están cabreadísimas pero yo no he hecho más que hablar de datos y cifras que aparecen en los propios documentos del Gobierno y sacar las conclusiones. Mucha gente conocía en qué consistía este negocio sucio de la energía eólica pero no lo han denunciado por miedo o por temor a las críticas, cosas que a mí no me preocupan.
-¿Me puede explicar en qué consiste ese "negocio sucio"?
-La producción de energía eólica cuesta nueve veces más cara que la normal. Según el Instituto de Desarrollo de la Energía, en España se produce un 5,6% de energía eólica mientras que se consume un 0,5% Además esa producción está fuertemente subvencionada por el Gobierno, es decir, está pagada por nosotros a precio de oro con la disculpa de que es una energía limpia, ecológica, etc. Al final, los contribuyentes estamos pagando unos kilovatios que no sirven para nada, ya que llegan a la red general no cuando se necesitan -que sería a las horas punta-, sino cuando se produce. La pregunta del millón es, ¿qué pasa con ese 5,1 que pagamos y que sobra? ¿Se tira? El problema de la energía es que no se puede acumular y hay que consumirla en ese momento, sino se pierde. En segundo lugar, las centrales térmicas tampoco pueden disminuir su producción apoyándose en la energía eólica, ya que ésta depende del viento y no siempre sopla. ¿De cuánto dinero estamos hablando? De ciento treinta mil millones de pesetas anuales de beneficio que cobran una serie de empresas por millones de kilovatios producidos y enviados a la red general que no se utilizan. Les pagamos por una factura donde no queda especificado ni el día ni la hora del envío.
-¿Y quién se beneficia?
-Las eléctricas que todos conocemos. Si solicitas una licencia para montar un parque eólico no te la van a dar. Sólo se les concede a ellos. Lo he comprobado. ¿Qué participación lleva la persona que otorga esas licencias? No me lo preguntes, pero hay una realidad y está ahí, en los datos del Gobierno. A pesar del alto coste y la baja rentabilidad, en tres años existirán mil ochocientas turbinas más con una inversión de mil millones de euros. Y para el año 2011 el Ejecutivo pretende aumentar la producción de un 5,6% a un 12% frente a un consumo real del 1 ó 2% ¿Quién paga eso? Tú y yo con nuestros impuestos.
Un abrazo ZEL, desde
Argentina
Tere Marin
Disculpar que me dejé el nombre del autor:
Alberto Vazquez Figueroa
otro abrazo
Tere Marin
"Poderoso caballero es don dinero", feia la cançó, no?
I parlanmt de dinero, i del públic, et recomano llegir el diari digital Tot Tarragona on tindras informació sobre la candidatura Tarragona 2017, el logo de la qual guarneix el teu blog.
Yo tampoco entiendo nada,hace cuatro años recorrí el centro de Ávila con mi hermano mayor y mi cuñada y cuando ví su patrimonio de siglos con un edificio modernista al lado la primera y las siguientes impresiones fueron que le sentaba a la ciudad como a un Cristo dos pistolas,que era un mamotreto que no pintaba nada allí,no podemos desmerecer el arte clásico con esos edificios llenos de cristaleras y efectos extraños,pues menos aún me gusta que pongan molinos al lado de esa maravillosa iglesia y esa torre del castillo que cuántas historias nos contarían si las piedras hablasen.
Que busquen otro lugar,seguro que no es el único que puede proporcionar suficiente viento para producir energía.
Un abrazo
Hi ha molts dies en la vida que diries...: - Toc! Toc! Toc! -picant al cap d'un gran pensador o savi o polític de torn- què hi ha algú?.
Segur que sona buit!
Sempre es fan les coses així, cal reciclar i fins que algú no pensa com embutxacar-se els diners no es fa, ara tots reciclem... a unes butxaques!
Cal canviar les fonts d'energia no renovables (és evidentíssim!) per renovables i qui més s'embutxaqui guanya, és igual el patrimoni històric o natural...
Quan racionalitzarem abans amb el cap que amb la butxaca?
quines fotografies nina...son molt guapes, m-ha recordat històries de cavallers i dames..no se xq.
El que no entenc molt es que sigui privat,l'Ajuntament no es va poder fer amb aquesta bellesa?
Sobre el parc eolic, supos que els vostres governats i especialistes miraran la manera d que no faci mal a l'entorn.
besadetes reina estimada...
Parc eólic. Jo vaig estar uns quants dies amb un força a la vora i t'he de dir que no em van molestar gens. Fins i tot els hi vaig trovar un cert encant. Avans això que les mentides de les fugues d'Ascò!!!
Publica un comentari a l'entrada