19 de setembre 2008

les dones altra vegada

Certamen de Fotografia Humanitària de Metges del Món

Hi deu haver alguna llei no escrita que diu que es pot exercir violència contra les dones i haver d'escriure i legislar posteriorment per dissuadir els homes, amants, exmarit, pares, ex xicots, xicots...
Les fotografies són escruixidores. Adverteixo que fereixen la sensibilitat (de qui en tingui)



Què tenen en comú aquestes dones? Viure a Bangladesh, Pakistan, Índia... i haver-se resistit a una violació, haver rebutjat un possible marit, haver-se separat del seu home, no complir amb les exigències del dot... Habitualment el càstig és atacar-les llançant a la seva cara àcids (clorhídric o sulfúric). Una manera de sotmetre les dones que sembla tenir cada vegada més adeptes.
Les dones atacades queden marcades per sempre, no troben parella ni feina.
Els agressors no solen ser detinguts ni jutjats.
Hi ha coses que sembla que no es poden erradicar... (com l'etern vestit de mudar dels homes, uniforme tratjo i corbata siguis polític, banquer, executiu, vagis de casament, o hagis de quedar com tot un senyor... no us pregunteu mai perquè els vestits dels homes són iguals des de fa més d'un segle? senyal d'identitat?)
Podria ser que hi hagi coses que vagin lligades a la masculinitat? Resistència als processos evolutius o de canvi? Hauríem de seguir revisant la genètica... i no voldria generalitzar... Homes que passeu per aquí, manifesteu-vos, sigueu insubmisos!

25 comentaris:

estrip ha dit...

esperem que algun dia la ciència ens resolgui tots aquests dubtes, perquè la raó estar clar que no ho farà. Sinó tot això ja no existiria!

Clint ha dit...

per sort no tots els homes som iguals...deu ser que alguns hem evolucionat...

M'ha agradat aquest punt de vista en l'evolució (o no) de l'indumentaria masculina.

Albanta ha dit...

Confie en que si que es puguen erradicar i compte amb l'ajuda de tots els homes que malgrat el vestit perenne han aconseguit evolucionar.

Una abraçada

Ferran ha dit...

Se m'acudeixen dues coses: el 100% dels que passem per casa teva, no en tinc cap dubte, tenim prou sensibilitat per esgarrifar-nos amb aquestes fotografies, un cop més. Tots: dones i homes.

I segona: el masclisme imperant encara en milions de ments malaltes n'és la causa. La mala educació, que diria Almodóvar, és la causa del masclisme. Eduquem i, mentrestant, castiguem els masclistes!

Salut.

Puji ha dit...

Estic fins els collons dels trajos i la corbata (de merda)

Striper ha dit...

Aberrant el paper que moltes cultures o potser religions donen a les dones..

Tere ha dit...

Hemos de seguir insistiendo en la educación en el sentido de considerar al prójimo como seres humanos con plenos derechos.
Para muchos seguimos siendo objetos o instrumentos de trabajo como ocurre con los niños en gran parte del mundo.La ley no escrita es la de la fuerza que,hoy por hoy,quedó obsoleta.Un abrazo.

Jordi Casanovas ha dit...

No m'agrada classificar la violència, al final sembla que n'hi hagi de més tova i de més dura, i tota vingui d'on vingui s'ha d'aturar.

Cesc ha dit...

Uf mare meva hi ha coses que no tenen explicació...

Asimetrich ha dit...

Doncs sí, caldria analitzar la seva dotació genètica. Proposo utilitzar un protocol dels anomenats "de punt final", que impliquen el sacrifici del subjecte d'estudi.

Cèlia ha dit...

I com es pot ajudar moltes dones que no es volen deixar ajudar? Qui educa aquests homes? (vull dir, mal educa):
comencem a veure estadístiques d'aquí mateix: quantes nenes fan dansa? i nens? quantes nenes es fan els llits, treuen la pols, cuinen... a casa? i nens? quantes nenes aprenen a cosir? i nens? qua...?
Algunes mames modernes comencen a deixar jugar els seus fills mascles amb nines i cuinetes... però l'educació anti-sexista va molt més enllà! De la infantesa, hem de passar a l'adolescència i si preguntem als adolescents nois què fan a casa per col·laborar...

Txarli ha dit...

Las desigualtats home-dona a l'India son alarmants! Fa temps vaig llegir que a les dones indies viudes, la familia de l'home després de mort, les intentaven cremar vives ja que consideraven que ja no tenien res a fer en aquest món! Aberrant!

Respecte a la diferència de sensiblitats home-dona, és curiós com a les enignyeries (sector típicament més conservador), per exemple, el percentatge de dones és molt més baix i en canvi, passa a l'inrevés en les carreres universitàries que requereixen una sensibilitat diferent magistèri, psicologia,...

Penso que homes i dones tenim punts de vista i sensibilitats diferents (en general) però això no vol dir que siguen incompatibles sino que es poden complementar perfectament per avançar cap un món més just, no com fins ara que només han manat els homes.
Poc a poc anem avançant cap a la paritat en tots els camps de la societat i això és molt positiu.

Lo del tratje penso que és falta d'originalitat, cosa en que ens guanyen les dones per golejada (en general).

Henry The VIII ha dit...

Potser més que qüestió genètica és una qüestió d'ètica.
I el pitjor és a països com els que dius que la violència aquesta està "legitimada" (sota el seu delirant punt de vista) pels seus costums. Que segur que hi deu haver gent allí que no hi està d'acord.

En canvi aquí el problema com a mínim socialment es rebutja i els poders públics amb més o menys encert intenten fer-hi quelcom.

Bé, Zel, tens raó escruixidor. Però està bé que es sàpiga el que passa.

Kisses

Arare ha dit...

Zel, per sort, per sort, com diu Clint, no tots els homes són iguals... malgrat tot, és escfereïdor.

Dissenyem un vestit per a l'home pacífic? :)

un petó, guapa.

Señor De la Vega ha dit...

Señora hay que tener cuidado con mostrar y explicar esas muestras de actos de crueldad hacia la mujer, no resulte que acabe dando ideas a un porcentaje todavía indeterminado de machos ibéricos con triquinosis en el alma y la estima.
Yo me decantaría por mostrar a los culpables, entre rejas y humillados en su crimen no solo por haber atentado contra una mujer sino contra la más esencial dignidad que nos hace humanos.
Donde crecen los sistemas perversos de esclavitud y violencia, las víctimas se acaban convirtiendo en ocasiones más crueles.
En los países mencionados, es la suegra, la más dura ejecutora e inductora de las vejaciones o violencia contra la esposa del hijo, a veces con la escusa de una dote no cumplida, otras porque no tiene a sus órdenes la sierva deseada, otras enferma de sufrimientos.
Triste el mundo que se ensaña en los débiles, pues no será nunca más fuerte, sino más miserable.
Suyo, Z+-----

Gatot ha dit...

i si li fem un mail al sr garssón (garçon?) i al sr grande marlanga, a veure si entre tots dos se'n van a fer feina allà, ens deixen tranquils aquí i serveix d'exemple per a tothom?

clar... una altra opció seria que tota la judicatura espanyola es traslladés a nova delhi: total no notaríem el retràs de la justícia més que ara, ells estaríen a la seva salsa i no hauríem d'aguantar segons quines notícies!

(em referixo, en concret, a una sentència que crea jurisprudència reconeguent que la custòdia compartida dels fills és la millor opció en cas de separació o divorci i, alhora, denega a un pare que la demanava el dret a exercir-la.... qui els entengui que els compri!!!!)

petons i llepades fosques!

Gatot ha dit...

ah.... per si de cas, jo, en pilotes!:P

Edu ha dit...

La proposta de l'Asimetrich no estaria malament no :)

Txarli si t'interessa saber que els passa encara avui en dia a algunes dones índies quan es queden viudes, et recomano la pel·lícula Agua (Water, de Deepa Mehta).

Salut!

Dédalus ha dit...

Es terrible. Acabo de leer "Mil soles espléndidos", de Khaled Hosseini, que tiene también que ver con la situación de las mujeres en el Afganistán de los talibanes. Duro, muy duro. Y bello, muy bello.

Gràcies, Zel. Un petó.

Josep Lluís ha dit...

Esgarrifós però, encara ho és més quan, segons enquestes, només un 2,8% dels espanyols creuen que la violència de gènere és un problema greu.

Setembre 2008, ja hi ha 45 dones mortes.

http://www.elmundo.es/documentos/2004/06/sociedad/malostratos/alerta_listado.html

josep estruel ha dit...

Hola Zel¡
Como colaborador de Amnistia Internacional,recibí esta información hace unos dias:Las firmas han parado las piedras y nadie morirá lapidado en Irán: así lo anunció el pasado mes la Magistratura de ese país.

Es un gran triunfo alcanzado gracias a tu participación y compromiso.

Amnistía Internacional vigilará su efectividad (desde un anuncio similar en 2002 se lapidó a tres personas).
Mira si ha pasado tiempo.
todo es muy lento,y el hombre evoluciona mas lentamente que las leyes.
El "Señor de la Vega"nos indica que:
"Yo me decantaría por mostrar a los culpables, entre rejas y humillados en su crimen no solo por haber atentado contra una mujer sino contra la más esencial dignidad que nos hace humanos"
Yo Señor de la Vaga,me gustaria que estubieran en la cárcel,claro,
Pero mostrarlos, no se si vale la pena.A ellos no les va a efectar para nada.En cambio si que afecta la botella de ácido o las medidas de la piedra de lapidar.
Una abraçada Zel.

Joana ha dit...

Per sort no tots els homes són iguals però no hi hauria d'haver cap dona desfigurada, cap.
educar els nostres fills en la "no violència" és un primer pas...
En quant a la cultura d'aquests països que anomenes no trobo la solució. Se m'encongeix el cor.
Bon cap de setmana Zel!

EL HIPPIE VIEJO ha dit...

QUERIDA ROSER!

SIENTO VERGUENZA AJENA POR EL MALTRATO A QUE SON SOMETIDAS MUCHAS MUJERES, LLEGANDO INCLUSO A PERDER LA VIDA, COMO LO VEMOS CASI A DIARIO, EN MANOS DE HOMBRE VIOLENTOS. ÉSTOS, AVERGUENZAN EL GÉNERO!
TREMENDO POST!!!

ROSER
QUERIDA AMIGA
DESDE ESTE BUENOS AIRES
DONDE ACABA DE COMENZAR LA PRIMAVERA
TE DEJO UN ABRAZO...ASÍ DE GRANDE!!!

PARA VOS,
FELIZ OTOÑO!!!

BESOS

ADAL

Assumpta ha dit...

Mare meva!! No sé ni que dir... és ben bé que en aquest cas les imatges parlen per si soles... i, malgrat tot, sí que hem de dir coses, no podem callar!!!!!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

de vegades tinc temptació de sentir vergonya com a home. Però no, perquè els homes que fan aquestes atrocitats no tenen res a veure amb mi.
Malgrat tot, segur que tots podem afegir el nostre granet de sorra per canviar un món que tolera això.