02 de setembre 2008

paraula de pinotxo

Per saber què hi fa en Pintoxo aquí, haureu d'arribar al final! Ahhh! Ho sento!!! Deures!!!
Aquest matí, anant a l'escola, he sentit un bocinet del debat (de qualsevol cosa en diuen debat, ara) sobre la idea del sr. Garzón d'esbrinar el nom i la quantitat de persones "delmades" per la guerra civil. Curiós, he pensat, abans, durant o després... Aquest seria el primer fet a tractar, que de "neteja" en van fer passats molts anys, de la guerra.
Jo li demanaria al sr. Garzón, que primer de tot, declarés aquella la guerra com a cop d'estat contra la legitimitat d'un govern electe pel poble. Llavors, reconegut el mal i els seus origens, podríem parlar de d'altres coses. Si no és així, tindrem més mentides i ja en tenim prou de llegir la història canviada fins i tot als llibres de text.
Perquè reconeguda la il.legalitat del "alzamiento", sí que es poden buscar culpables, demanar danys i prejudicis, fer neteja històrica i rehabilitar el nom de moltes persones que encara avui són titllades de ser fills o néts dels "assassins rojos", que jo n'he sentit. A poble, hi ha coses que es recorden, sr. Garzón.

I és que n'hi ha molts que n'estan tips i cosits de viure en una mentida. Curiosament, però, els tertuliants del matí estaven dividits gloriosament entre:
-els qui creien que això era obrir velles ferides.
-els qui pensaven que ja era hora.
-els qui opinaven que d'això se n'han de cuidar els historiadors.
Què coi, obrir velles ferides, hi ha gent, molta, que encara les tenen obertes i sagnants.
Els qui mai van ser del bàndol dels vencedors, amb tota la injustícia d'haver d'amagar-se per no ser represaliats, d'haver de renegar dels ideals i amagar-los als fills, tenen tot el dret del món a exigir que la veritat amb totes les lletres, es digui, es publiqui i es demani perdó.
La meva mare va créixer amb el convenciment que el seu pare era "dels nacionals". Fins que el meu fill no va fer el treball de recerca, no vam saber la veritat, una veritat que els feia vergonya. Creieu que és just? Amagar-se, menjar-se les creences perquè els fills i la família puguin créixer en pau? Fàcil seria dir-ne covardia, no ho sé, de vegades la por i la misèria poden més...
Sense un reconeixement de la veritat, mai farem camí cap a un futur en igualtat de raons i condicions. Que n'estem farts de demanar caritat, coi, tots els greuges vénen d'allà mateix.

I tot això, d'on ve? Doncs del matí i de que he tornat a penjar el meu Pinotxo a la classe, per donar la benvinguda als nens.
És que el meu Pinotxo és molt molt especial, i ens fem un tip de fer bogeries per la seva culpa... El curs passat, el dia de començar (12 de setembre), el vam trobar amb l'estelada penjada a l'esquena!!! Però, en honor seu he de dir que té una qualitat importantíssima: quan ell nota que no som sincers, que algú n'amaga alguna, quan no hi ha respecte i tolerància a la classe, es gira d'esquenes!!! No em creu ni a mi, jo prou li explico, que les persones de vegades som així com un xic raretes, però res. Ell ens diu que ja en va aprendre, que ja li va créixer un cop el nas i que ja en té prou.I no hi ha qui el torni a posar de cara si no aconsegueix que siguem persones de bé! Gràcies, Pinotxo, per acompanyar-nos també aquest curs.

24 comentaris:

Striper ha dit...

veig que el començament de la dfeina t'esmola les idees. Molt bé. Petons guapa.

Carme ha dit...

Si el teu Pinotxo, en comptes d'estar-se a la teva classe, visqués a la televisió o a les radios o al congrés o... a tants altres llocs, ningú no li hauria vist mai la cara, pobret.

Et felicito per tenir-lo.

Ferran ha dit...

Va de debò, això del "Pinotxo escolaritzat"? :) Ho trobo una idea fantàstica!

Pel que fa a l'altre tema, efectivament caldria que l'estat digués, oficialment, qui va provocar el conflicte, de manera que ningú pugués mai més qüestionar qui va trencar l'ordre democràtic i va començar una guerra + dictadura.

Dit això, però, us explicaré una història que penso que és interessant. A casa, els avis materns eren del bàndol "nacional". No n'eren d'entrada (el meu besavi era republicà, d'en Macià), però se'n van fer després que els "rojos", que deia la meva àvia, matessin un dels pares i dos germans. El seu delicte? Tenir una fàbrica de teixits a la Catalunya central. Els van anar a buscar a casa, se'ls van endur i els van fotre un tret a cadascún, a uns quants centenars de metres de casa.

Què vull dir amb això? Que una cosa és qui va començar la Guerra, i això hauria de ser condemnat per l'estat en ple, i per tots els partits, ara mateix. Ja fa 33 anys que "l'estat de dret" fa tard.
Una altra és la recuperació de la memòria. Evidentment no qüestiono que els perdedors van ser els qui van patir de debò!, però tampoc s'ha d'oblidar -esperit democràtic obliga- que de víctimes innocents n'hi va haver, també, dels republicans.

Salut i perdó per la llargària del comentari.

estrip ha dit...

l'hauries d'enviar a una missió especial, al parlament, al congrés espanyol i a les negociacions bi-tri-quatri-laterals!
acabaria estressat potser!

María Teresa ha dit...

La Derecha recalcitrante tiene mucho peso en la sociedad española todavía,no sé si acabaremos siendo testigos de que declaren la ilegitimidad e ilegalidad del régimen de Franco.
Resulta bastante chocante llevar a Pinochet a los tribunales y que nuestra casa quede sin barrer.
¿Quien entiende todo esto?
¿Será esto un principio?

Lliri blanc ha dit...

Carissimo Pinocchio, amico dei giorni più lieti, di tutti i miei segreti che confidavo a te.......

mira al youtube aquesta canço':


http://it.youtube.com/watch?v=C53D6qqEXcM&feature=related

Jo Mateixa ha dit...

Es molt macu el teu Pinotxo, i el que es millor, te les coses ben clares.

Ja esta bé de mentides, que son masses anys visquent en la més gran de les mentides.

Guapaaaaaaaaa, aixxxxx nena, dona un gustas llegir-te!!!!!!!

Petonets tresor del meu cor :-)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

tots el dictadors moren al llit !!!

Julia ha dit...

Ostres Zel, jo porto un Pinotxo de fusta penjant de la meva motxila favorita, vol dir aixó que tenim moltes coses en comú? Tan de bó perque m'encanta el teu blog. El trobo plé de vida, sentiments i sinceritat i em sento com una nena petita que ha tingut la gran sort de trobar una mestra que gaudeix amb la seva feina, que té vocació. Quina meravella és aixó de trobar professionals del que sigui amb vocació.
I respecte al que dius del Garzón, que t'haig de dir? Doncs que estic totalment d'acord amb tu. Que no es tracta de viure sempre en guerra però tampóc no es pot oblidar. Només faltaria que amb la perversitat amb que molts es van comportar, els hi donessim ara el privilegi d'oblidar. Ni parlar-ne. No oblidem ni permetrem que oblidin els qui vénen darrere nostre.

Petons

Cèlia ha dit...

Tens tota la raó, Zel. En primer lloc cal reconèixer el cop d'estat contra el poble democràtic. I va ser el poble qui va defensar el govern (repeteixo, democràtic) i els professionals bel·lics qui van matar els ideals de molta gent innocent, qui van matar molts innocents.
Ara que la dreta torna a agafar força (democràticament) escampa uns verins que esborronen. El sr Garzón, si ho vol fer bé, ha de començar pel començament. Sinó, continuarem on sempre hem estat.

Jo Mateix ha dit...

Si noia, els vencedors sempre han tingut raó i els perdedors a callar per sempre més. Bon començament de curs!

fada ha dit...

Genial, la idea del Pinotxo, llàstima que els meus siguin massa grans... Petons.

romanidemata ha dit...

fins que no m'he adonat que el comentaris era "els que són aquí" he tardat una mica... :)

gràcies per passar-te pel bloc i el comentari (et contesto ara pel parèntesi estiuenc)

salut

Toy folloso ha dit...

Enlloc del blog ni del perfil tens la teva adreça de correu electronic, Zel. Et vull passar uns dibuixos.
Faig servir el puzzle del teu post anterior de fons de pantalla.
Probeu-ho!.

Abogada en Bcn ha dit...

He flipat amb el teu pinotxo!

Mikel ha dit...

Parlant de pinotxo m'has fet recordar lo bonica que es Florencia...

qaesar ha dit...

La indecencia de la derecha española es brutal. Un ejemplo lo publica hoy ABC en la viñeta de Martín Morales, que reproduce el ventano

Bssssssss

Señor De la Vega ha dit...

La meva senyora Zel,
Vivimos en una España, bastante compleja y diversa, también sociopolícamente hablando, y la democracia que manejamos, sufre de un gran déficit, porque nació asumiendo demasiadas imposiciones. Partiendo con un voto de silencio sobre los cuarenta años de historia pasados, exigido a los partidos que configuraron las cortes constituyentes del 77, calzándonos además con el sistema político de Reinado del testamento del Dictador Francisco Franco y finalmente, aunque no menos lastrante, una recolocación de todo el establisment político, militar y económico del régimen sin depurar, cargado a espaldas de la democracia de por vida y hasta que muriesen todos, igual que lo hizo el Dictador, en su cama y de viejos.
No fue casual aceptar eso, puesto que la entrada en Democracia no se produjo como resultado revolucionario, sino como una transicióntraída por los tiempos modernos y ser un país europeo, importante para crecimiento y estabilidad a nuestros vecinos de continente.
El resultado, es el haber dado un salto de gigantes como estado social y en lo económico, pero encontrarnos en el 2008 con españoles educados en la ignorancia política de derechos y divididos en bases necesarias decovivencia . Y no hablo de lo territorial, ya que en eso, desde su origen, fue España composición y nunca un pueblo cuajado, faltaron enemigos externos y tuvo demasiados internos.
Sino en lo político, pues da igual el territorio de la península, oeste, sur, este o norte, existe un espacio de derecha tan amplio yaglutinador que resulta descorazonador, y un porcentaje demasiado elevado de jóvenes que asumen el pasado golpista, como algo malo en las formas, pero estratégicamente bueno históricamente, además han aceptado al régimen de Reinado, como algo insustituible y deseable, y les importa poco saber que muchos de los grandes especuladores de los 70, 80 y se siguen sufriendo son herederos del régimenfranquista.
Pero con los votantes de la izquierda manejando el mando a distancia, con mínimo activismo social y preocupados por no caer; y los de la derecha moderna pidiendo involución a la italiana, para poner zancadillas al pobre, será difícil convencer a una mayoría de Españoles, que hacer una nueva lectura del reciente pasado dictatorial, buscar a los republicanos asesinados o eliminar ideología franquista, es algo trascendente para crecer como demócratas y buscar nuevos modelos de vida y construcción social.
Decir, ya se hizo, olvidemos aquello, equivale a hacerlo tan mal como queramos en el futuro, porque siempre podremos tirar de la mala memoria y la mentira cuando convenga.
Así que al pinocho español le quedará mucha nariz por crecer, hasta que el hada azul lo convierta en niño. Aunque soy optimista por él, acabamos de empezar el siglo XXI y queda mucho.
Por lo demás el anárquico Zorro la saluda i seu quedo, Z+-----

enric ha dit...

Que vols que et digui, en Garzón no és de refiar. No sé quina en porta de cap. No sé si son ganes de protagonisme o que ha rebut un encàrrec del govern de l’estat espanyol per embolicar i finalment fer veure que la guerra va començar de forma legal i que tots dos bàndols varen fer de les seves.
Com tu ben dius només hi ha un culpable que és el que va trair al seu país alçant-se contra un govern legalment escollit.
Ah! recordar que aquell criminal i traïdor va morir al llitet i va deixar d’hereu a un ninot i uns altres traïdors de les seves idees que van fer la “transició”.

Mar Roca i Sol ha dit...

M'agrada molt el tiu Pinotxo, encara m'agrada més el teu post.
Jo en tinc uns quants també. Un quants de fusta en els millors llocs de la casa, i uns quants en alguna banda que caminen i tot...
Per cert veig que el teu Pinotxo també és dels meus i penja l'Estelada.
Et faig saber que després de les accions i declaracions del Rivera (ciutadans) he engegat una campanya blocaire per 11 de setembre que és diu:
- Penja l'Estalada al teu blog !!!
en el post d'avui ni ha un parell per alló de que la gent no tingui feina.
Ens llegim, petonets!

Albert ha dit...

Això que fa en Garzón , és el primer pas, massa tard, però ja és quelcom, perque nassos en aquest país no s'han buscat als criminals de guerra fascistes, i els hem tingut per el país, tranquilament,

Per cert , t'he afegit al meus favorits...
SAlut i republica

josep estruel ha dit...

Yo lo primero que quiero escuchar es quien hizo "el alzamiento".Creo que Garzón debería empezar por aquí.La derecha española nunca permitira esta labor humanitaria que debería hacerse con el voto de todos, porque los picos y palas que trabajan en una cuneta no deberían tener color.
Y con esto incluyo a La Iglesia.
Que como siempre son los supervivientes de todo. La derecha y La Iglesia ya se ocuparán de mantener la frase"atado y bien atado"
Tu Pinotxo si que es un encanto.
Una abraçada

menta fresca ha dit...

Hi ha lloc per una alumna més a la teva clase? prometo portarme bé!

Josep Maria Yago ha dit...

Ep! sense actualitzar des del 2 de setembre? I doncs?