Relats Conjunts. Una altra proposta veïnal. Aparences enganyoses.

Tot i que jo no hi era, m’has enganyat, sabent com saps, que una cosa és el que els meus ulls mostren, i l’altra el que amaguen.
Tot i que sabies que tornaria amb tu, després de la visita obligada a la mare, sola i tancada com viu a la casa de salut, ( tu no la vols aquí, recordes?), has oblidat de mantenir un ordre mínim i ni tan sols has portat els nens a passejar.
Coses de dones, en dius? Vas ser tu qui em va obligar a tenir ràpidament criatures. Volies mantenir-me ocupada? L’has cagat de mig a mig, senyor de la casa. No acabaré com la mare, jo.
Tot i que sabies que volia començar un curs de taquimecanògrafa, m’has llençat els fulls, t’has permès altra vegada remenar els meus papers com si fossin teus.
Tot i que et vaig demanar que em deixessis un petit racó per fer-me un despatxet, has aprofitat que jo no hi era per engrandir la cambra de la bugada, posar un escalfador d’aigua perquè les meves mans puguin lluir davant del teu coi de cercle de saberuts, quan toca fer tertúlia a casa.
Ja pots anar llegint manifestos i pretendre canviar el món, parlar del liberalisme i del racionalisme, i del nous reptes socials, i de mil paraules que fas servir per pura presumpció.

Saps què? Al fons de tot, ets molt més incult i barroer que els obrers que treballen per tu. Així és que, per darrera vegada, fes-me un servei i puja’m les maletes altre cop. Els altres serveis, ja trobaré qui me’ls faci, i sense haver de donar les gràcies per la bona vida que m’han regalat. En tot cas, em podré treure la disfressa i ser persona.