11 d’octubre 2008

hi ha dies sense futur (dia 11 part2)

Hi ha dies de cotó fluix
sense pedretes a les soles de la sabata.
Hi ha dies de pedretes a la sabata
que cap bocí de cotó fluix endolceix.
Hi ha dies de fred al cor i mans gelades
i boires grises que enterboleixen el seny.
Hi ha dies de seny enterbolit
amb cors gelats que tallen mans que seran gelades.
Hi ha dies amb gossos d’ulls sagnants
famolencs d’esbudellar qualsevol vida.
Hi ha dies de vides esbudellades
que no han fet sagnar precisament els gossos.
Hi ha dies de mirades dolces d’infants
que demanen una xic d’amor i una abraçada.
Hi ha dies que ni amb un xic d’amor ni amb abraçades
es pot retornar la dolcesa als ulls
dels qui ja no són infants.
Hi ha dies que saps que en Wainnamoinen
es va endur el sol i la lluna
i els va tancar dins la muntanya
amb set portes i set panys
(i sospites que va també robar la bondat)
deixant la terra en foscor eterna,
i ni el Gran Forjador va poder recuperar l’escalfor
suant sang per forjar una lluna de plata i un sol d’or,
i t’adones que la màgia de Rukko,
amic del cantaire de paraules d’encís,
és l’única esperança que queda,
i llavors decideixes que avui, viuràs dins un conte.

13 comentaris:

rebaixes ha dit...

Avui vas embalada.Anton

Efrem ha dit...

Déu meu, gràcies!

PRECIÓS!

Anònim ha dit...

COMPTA,CRIATURA...QUE HAN VOLDREM MES. JUGANT AMB BCN........

fada ha dit...

Doncs, ja estaria bé, ja viure dins d'un conte... I ser-ne el narrador ;))Petons.

Striper ha dit...

Ja hasta els fatxes diuen que avui es un " COÑAZO"

Jordi Pinyol ha dit...

Molt bonic! Sí, de vegades es fa necessari viure una estoneta dins d'un conte...

Petonets de matí de diumenge!

(d'aquells que són més apegalosos)

;)

LlunA ha dit...

Hi ha dies de tots colors...i tots els hem de viure!
Un petonet!

Jobove - Reus ha dit...

Si en lo mal temps la serena bé canta,
io dec cantar, puix dolor me turmenta
en tant extrem, que ma pensa és contenta
de presta mort; de tot l'altre s'espanta.
Mas, si voleu que davall vostra manta
muira prop vós, hauran fi mes dolors:
seré l'ocell que en llit ple de odors
mor, ja content de sa vida ser tanta.

Carme Rosanas ha dit...

Si vius dins d'un conte, (no ets pas l'única, jo també tinc aquest vici) bé... ens el podries explicar... segur que deu ser bonic.

ha dit...

Hay días y días... días con desgano, días con ilusiones a flor de piel.
Hay vida, con proyecciones y vidas que no pueden proyectar más de un minuto...
te quiero amiga...
me quedo pensando en este post...me lo llevo en el alma.

Finestreta ha dit...

Els contes sempre acaben bé...

Ainalma ha dit...

Què dir quan aconsegueixes posar els pèls de punta i contindre un sospir? Meravelloses paraules.

Una abraçada!

merike ha dit...

Recorda jo de l'èpica nacional de Finlàndia.

Kalevala - Viquipèdia

Väinämöinen - Wikipedia, la enciclopedia libre

Salut!