hi ha dies sense futur (dia 11 part2)

Hi ha dies de cotó fluix
sense pedretes a les soles de la sabata.
Hi ha dies de pedretes a la sabata
que cap bocí de cotó fluix endolceix.
Hi ha dies de fred al cor i mans gelades
i boires grises que enterboleixen el seny.
Hi ha dies de seny enterbolit
amb cors gelats que tallen mans que seran gelades.
Hi ha dies amb gossos d’ulls sagnants
famolencs d’esbudellar qualsevol vida.
Hi ha dies de vides esbudellades
que no han fet sagnar precisament els gossos.
Hi ha dies de mirades dolces d’infants
que demanen una xic d’amor i una abraçada.
Hi ha dies que ni amb un xic d’amor ni amb abraçades
es pot retornar la dolcesa als ulls
dels qui ja no són infants.
Hi ha dies que saps que en Wainnamoinen
es va endur el sol i la lluna
i els va tancar dins la muntanya
amb set portes i set panys

(i sospites que va també robar la bondat)
deixant la terra en foscor eterna,
i ni el Gran Forjador va poder recuperar l’escalfor
suant sang per forjar una lluna de plata i un sol d’or,
i t’adones que la màgia de Rukko,
amic del cantaire de paraules d’encís,
és l’única esperança que queda,
i llavors decideixes que avui, viuràs dins un conte.