13 d’octubre 2008

je me souviens...

Niàgara on the Lake
Tadoussac
Niàgara Falls
Saguenay
Presó -Alberg juvenil d'Ottawa (aquí vam dormir...)
Tadoussac (sempre al nord...)
La Chûte Montmorency, i el meravellós FrontenacNo teníem digitals i he buscat fotos a internet, les nostres són meravelloses...
Avui he llegit aquí, que uns quants catalanets, molts dels quals no són precisament allò que en diríem nacionalistes de bo de bo, són aquests dies a Mèxic, convidats com a nació sense estat? país sense estat? Vés a saber el significat de cada paraula, en el context que pertoqui. Llegia també, que paradoxalment, EEUU és una nació amb molts estats i per nosaltres la cosa va un xic a l'inrevés. Tal li fa. El títol del post va per aquí.
Fa uns quants anys, em va sorgir l'oportunitat econòmica (pel preu de regal) d'anar al Quebec. Abans d'anar-hi ens vam ben documentar, i ens feia molta il.lusió anar a una "província" francòfona, gairebé reconeguda com a país dins d'un país, que de fet manté l'orgull dels seus orígens.

El lema "Je me souviens", és fins i tot a la matrícula dels cotxes, i ells , com més cap amunt puges, més parlen un francès exquisit, mengen àpats que et porten de dret a la Bretanya francesa i són d'una mena acollidora i càlida, en un indret fred, sovint inhòspit, molt al nord.
Però enlloc falten flors, ni pintoresques verdures com les trobaríem aquí en ple estiu, ni paradetes a les eternes carreteres, amb tota mena de sucosos fruits vermells.
La realitat és, que tot i tenir oportunitats de manifestar la seva independència de "facto" del Canadà anglòfon, cada vegada s'han allunyat un xic més a l'hora de les eleccions, de la possible independència, si més no d'un govern pro francòfon, per bé que la mantenen prou a nivell cultural i serven la llengua com un tresor.

El més entranyable del Quebec, és com en la seva declaració de principis, el primer que esmenten és el respecte a les llengües, a la interculturalitat i a la llibertat d'expressió. Ben igual que aquí.

Podeu fer dentetes llegint aquí, aquí, aquí.

I per això he pensat en la nostra terra, i el nostre dia a dia engrunat en discussions estèrils, barallant-nos per un primer pla al diari, fent la trabanqueta a qui sobresurti un xic dels altres.
El nostre rumb, el dels ciutadans normals, es va acostant cada vegada més a un "je me souviens" Aviat els catalans haurem de dir "jo recordo quan..."

-quan la llengua d'ús i de dret, oficial i obligatòria era el català
-quan el nostre país volia realment un estat propi
-quan no ens havíem de barallar per hores imposades de castellà
-quan erem atesos en la llengua del nostres avis, a les botigues, als hospitals, als bancs, als quioscs...
-quan veiem com molts defensors de la terra i les llibertats, són callats i empresonats, vigilats i acordonats, mentre feixistes sense escrúpols es passegen impunement.
-quan es trenquen totes les banderes i els ideals per figurar com a salvador de les poques rates que queden a la sentina del vaixell
-quan es parla de conviure, i s'actua per fer malviure.
-quan... (per afegir el que et sembli)
Podeu afegir el que pertoqui. Els elements ens són contraris, entre el crak del 2008, el canvi climàtic, els pseudoprocessos per recuperar la memòria històrica i tot el que vagi sorgint, tenen temes de sobra per fer-nos callar. Callarem?

11 comentaris:

Striper ha dit...

EStic mig adormit, m'agradat les fotos i canya per Catalunya si no ens enfonsaran.Bona nit guapa.

Cesc ha dit...

Fins i tot has agafat les millors fotos...

estrip ha dit...

molt bona reflexió Zel. ës que et donaria un altra premi, ARA MATEIX!

Joana ha dit...

NO callarem! Jo només callo quan dormo!
Bona nit Zel!

Assumpta ha dit...

Veient aquesta meravella d'article no m'estranya que hagis tingut el premi :-)))

Ai!! No hem de baixar la guàrdia amb la nostra llengua!! No!!... L'hem de parlar a tot arreu, amb tothom... hem de fer que s'entengui que AQUÍ, la que tenim, és AQUESTA!!

Matrícula d'Honor, "senyu" :-)

Albert ha dit...

ja fa temps q volem anar al quebec, gran "país", amb anels com nosaltres els catalans, cultures i països germans

Ferran ha dit...

Jo també he estat al Québec, on he constatat que el "bilingüisme" és igual de trampós a Catalunya que allà, a Brussel·les i a qualsevol lloc del món. Bilingües ho són (ho som!) sempre els qui tenim com a materna la llengua minoritzada, no "els altres".
Que desapareguéssim és el que voldrien els "grans"; no els farem pas el favor!

Henry The VIII ha dit...

SuperZel, aquí tot acaba sent pallisses inacabables. 3 o 4 anys parlant d'Estatut tot plegat. Finalment deien una vegada ja aprovat que solucionaria el tema del finançament. Ara resulta que no, que s'ha de tornar a parlar del finançament i que ja veurem. I així estarem fins al dia del judici final. Els meus bisnets provablement veurant l'assumpte aquest resolt. Però ho veurant ja molt iaios, ... I justament quan se'ns hagi concedit un status mínimament digne com a país ens envairan els OVNIS i llavors diran que a ells no els hi expliquem històries de segles d'inacabables negociacions amb l'Estat. I de mentres els vividors hauran viscut com a califes tots aquests anys venent-nos motos de nous estatuts i noves conquestes nacionals. Bé, és la meva miserable opinió. Jo només sóc un humil socorrista de platja nudista.


Petons

Cèlia ha dit...

Zel i Zel, bones reflexions i preciosos paisatges!
Un somni, anar al Quebec!

Arare ha dit...

Ai, Zel, tens tanta raó que no sé ni com dir-t'ho!!!!

A mi tampoc no m'estranya que t'enduguis premis :)

Bona nit!!!

Tondo Rotondo ha dit...

Aquesta presó es mereix un post monogràfic!