14 d’octubre 2008

el guant (conte i metàfora)

El nen venia de recollir llenya, feia un fred que pelava i carregant el feix, li va caure un guant.
Era un guant preciós, de pèl per fora i d’un color vermell de sang per dins, calentó a més no poder.
El guant va quedar damunt la neu, sol, ben sol.
Un ratolí que buscava amb delit un lloc on arrecerar-se va ullar el guant i, en un tres i no res ja hi va ser dins. –,-va pensar-Vet-ho aquí un indret d’allò més calentó!
Una fura que flairava delerosa qualsevol menja, va veure el guant. No sabia ben bé què fer, però va rumiar que n’estava farta, de córrer, va fer un truc suau i el ratolí, amable, li va dir que s’acomodés, això sí, sense fer gaire soroll, que ja s’adormia.
Una guilla, que també passava pel mateix indret, en veure aquella coseta que semblava acollidora, va tenir la mateixa pensada, i, com manda la bona educació, va demanar per entrar. -Si ens ajustem una micona, hi cabrem- va dir la guilla. I sí, la guilla fent-se lloc sense gaire rebombori (cosa de guilles), es va arrapapar dins el guant. Si n’hi estava de calentona...
Poca estona va passar que un llop famolenc i enfredorit veu el guant, i, decidit, demana per entrar, posant el cap a dins (cosa de llops) –No sé si cabrem tots, aquí- diu el ratolí, a qui ja se li havia estroncat el son. -Vés, si us ajusteu una mica més, segur que m’hi faig un lloc- va dir el llop. I sí, el guant estava replè, ja les costures tibaven, un repunt del dit xic havia saltat, però encara va resistir.
En aquestes que passa un ós, un d’aquells grossos, grossos! –Recaram, que hi ha un xic de lloc encara?- Poc que ho semblava, però l’ós, a poc a poquet i amb molta cura, ara una pota, ara una urpa, que s’hi fica i ben entaforat, fa un suspir de content...-Mmhhh, i que calentó és aquest indret...-
El guant, pobret, ara sí que estava a punt, a puntet de petar, però...va aguantar!
Llavors va caure un grill. Sí, va caure, que ja no es tenia dret, ja se sap, els grills, quan fa fred...d’això, es moren, pobrissons... Com que ni veu no tenia, s’hi va posar sense dir res.
Just aleshores, el guant va dir prou. Tot es va esquinçar, i en van sortir a empentes i rodolons tots, tots els animalons...
I així fou, que, allò que no havien fet petar les bèsties més grosses, ho va esbudellar un petit grill mig mort de fred. Quan el nen va tornar a buscar el guant, només va trobar quatre petits parracs. Però, no es va amoinar, l’àvia ja li’n faria un altre de ben igual.
Ara, si us ve de gust, podeu imaginar quina és la metàfora, i què ens ensenya el conte... És que quan no es pot més, i s'està fart d'aguantar, allò fart fins al capdamunt, a rebotir...

13 comentaris:

Onset ha dit...

Molt bona la història i el que vol dir. La metàfora és molt clara.
Quan un està fart, peta com el guant.
Les petites coses, com el grill, també tenen la seva importància.
(però l'ós no té la culpa que el guant petés, oi?, hehehe). Salut.

Arare ha dit...

Molt bona, companya!
Un dia petarem tots, ja veuràs!!!

petonet

Txarli ha dit...

Un conte molt bonic, Zel! No sé si he entés el que volies dir amb el conte però n'he extret algunes conclusions:

El guant representa l'estat del benestar, i tothom vol aferrar-s'hi, fins i tot, qui ja té un bon pelatge per suportar el temporal, com per exemple l'ós, i que ha sobre és qui més lloc ocupa. En canvi, l'últim que arriba és qui més ho necessita, entra sense demanar permís (podría ser un immigrant il·legal?) i és qui fa reventar el guant, doncs finalment tots pensen que és culpa seva que s'hagin quedat sense benestar.

Bé, això és el que la meva ment ha interpretat, no sé si se m'he flipat o que. Petons!

nimue ha dit...

els contes serveixen per tot! aquest no el coneixia! una abraçada grossa, bonica!

(tu fas lectoescriptura amb les teues criatures...?)

kukilin ha dit...

¡SI! Asì es, cuando se hace abuso de las bondades, el bondadoso saca sus uñas.
¡Muy buena metàfora!
Besitos reina♥

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ja ho deia el avi:

faràs un pet com una glà !!!

petonets

Assumpta ha dit...

Menys mal que l'avia n'hi farà un altre perquè si jo sóc el pobre nen que va a buscar llenya (o sigui que sóc bo i treballador) i uns quants em reventen el guant!!!

Expliques els contes genial!! ;-)

novesflors ha dit...

M'ha agradat molt el conte, Zel. Primer una lectura innocent, llegint el conte com si encara fos una nena (ja pots imaginar-te que fa molts, molts anys que no ho sóc),i després la lectura metafòrica. No sé si volies dir exactament el que ha explicat Txarli però la seua interpretació em sembla boníssima.

Striper ha dit...

Jo ja estic a punt de petar!!!

Jo Mateixa ha dit...

Jo d'aqui a res peto, ja t'avisare carinyu per que en facis un escrit :-S

Petonets dolcets!!!!!

rebaixes ha dit...

Cadascú s'ho pren segons la immaginació seva, tots els contes duen metàfores, aquest ja no seria conte o fàbula. El trobo ben explicat i amb molts continguts. /Vull amb tres parauletes contar-vos-en un.
ZAPATER - PLAN ETA - Laralaralaralaràlalaralaralara là ( l'última paraula la cantava Salomé per allà a Europa)/ Avui EL Politiquet bloc meu, en parla. Un conte imaginat per mí.Reeditat. Anton.

rebaixes ha dit...

Cadascú s'ho pren segons la immaginació seva, tots els contes duen metàfores, aquest ja no seria conte o fàbula. El trobo ben explicat i amb molts continguts. /Vull amb tres parauletes contar-vos-en un.
ZAPATER - PLAN ETA - Laralaralaralaràlalaralaralara là ( l'última paraula la cantava Salomé per allà a Europa)/ Avui EL Politiquet bloc meu, en parla. Un conte imaginat per mí.Reeditat. Anton.

Lliri blanc ha dit...

Precios conte!
Aqui es diu (si he compres la metàfora) "la goccia che fa traboccare il vaso" intento traduir la frase "la gota que fa vessar el gerro"