16 d’octubre 2008

coses que fan mal: 923 milions

Els 923 milions del titular fan referència, amb les últimes dades de l'Organització de l'ONU per l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), a les persones que pateixen fam i malnutrició al món.
Avui, dia 16 d'octubre, hauríem de conscienciar-nos per poder treballar per acabar amb la fam d'una punyetera vegada, si més no, posar-hi ganes, coi.
Però què podem fer tu i jo?

Declaracions del president de la FAO.
"Quiero confirmar que sabemos lo que es necesario hacer para eliminar el hambre de 923 millones de personas en el mundo. También sabemos lo que hace falta para duplicar la producción mundial de alimentos y alimentar a una población cuyo número se prevé que se elevará a 9 000 millones de personas para 2050."
Ho heu llegit? 9000 milions de persones d'aquí ben poc!
Dr. Diouf declaró: "Lo que hace falta… es voluntad política y el cumplimiento de los compromisos financieros para poder hacer las inversiones necesarias a fin de promover el desarrollo agrícola sostenible y la seguridad alimentaria en los países más pobres del mundo."
Home, molts tenim alguna solució, i l'acudit és prou explícit...
Ai, no, me n'oblidava...I els pobres militars, soldats, intendents, pilots... que no tindrien feina?
I les fàbriques d'armes que lloguen no sé quanta gent?
I els transportistes que s'alimenten portant-les d'aquí enllà? I els enginyers, mecànics, obrers...que hi treballen? Quin increment de l'atur...
Calla, burra, que no saps el que dius...em dic jo mateixa...
Ara, sabeu? algú va gosar engaltar en aquesta trobada anual una cosa com aquesta:

"Hemos visto cómo se reunieron en EEUU 700 000 millones de dólares en un momento para rescatar los mercados financieros. Vimos realizar una aportación equivalente de fondos para salvar los bancos financieros" Ui, sra Mubarak, què ha gosat dir!!!!
Però si tothom ho veu clar, diuen que la solució és "refundar el capitalisme".
Jo, beneita de mi, pensava que la idea seria quelcom com reinventar i depurar els moviments socials d'esquerra, els fons solidaris per l'alimentació i els ajuts socials, promoure investigacions per fertilitzar i conrear de nou terres ermes, acabar anb els transgènics i prou llençar diners amb els biocombustibles...
Deu ser que això és com allò que promouen per Catalunya, refundar el catalanisme, la casa gran del catalanisme... Doncs, apa, res, a refundar i reinventar més escanyapobres, més burrocràcies i estafes per afavorir els rics i aconseguir que d'aquí uns 40 anys (optimista que sóc...) hi siguem tots en aquestes fotos, (jo no, que ja jugaré a la botifarra amb Sant Pere, que té les claus i em deixarà anar a fer un volt...)
Però més val que no, em vénen ganes de fer un pacte amb el diable, que ara ja no tenim (???) inquisició, i vendre la meva ànima per unes quantes tones de desigs, que amb un parell no en faré pas prou. Sí, ja podeu riure, hores d'ara, és l'única esperança que a molts els queda, perquè ni déu ni sa mare se'n recorden d'ells, pobrissons...
Hauria de ser obligatori que tota aquesta colla de grans càrrecs, rics i miserables, que aquests desgraciats que ens mouen com titelles, rebessin cada matí una bona dosi d'imatges d'aquestes.
Ara, que em temo que tenen els sentiments en forma d'accions borsàries. Maleits siguin, com deien abans...

20 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

els sentiments i les butxaques no es parlen

Cesc ha dit...

Sembla mentida com encara podem veure així...

merike ha dit...

És increïble que això encara estigui passant avui

Ferran ha dit...

Sí, Zel, però què fem? Llegir aquest impresionant post teu -avui t'has lluït especialment- i sentir impotència, ràbia i, què vol que et digui, fins i tot odi és una sola cosa. D'acord, sí, sabem el que hi ha; però ara, què?

nimue ha dit...

com es pot consentir que algú encara passe fam, fam de veritat, avui dia... :(

labruixoleta ha dit...

aquesta finestra teva que convida a dir el que penso... difícil...impacte en veure les imatges, somriure en veure l'acudit, trobar-me calculant l'edat que tindré jo d'aquí 40 anys, i pensar que potser em toca. Espantar-me a l'imaginar quina cara faria un d'aquests nens si em veiés mirant-lo pel telenotícies, mentre encara vaig pel segon plat i em queden els postres. I sobretot quina cara faria quan em veiés apagar la tele i tornar cap a la feina, amb la il.lusió de poder fer un descans a l'hora de berenar. Oblidant-lo.
I ara se'm remou una mica tot, l'estómac i la consciència, i només espero no oblidar massa i abans que passin 40 anys poder posar algo més útil en un comentari o poder posar algo més útil al món.
No sé.

Carme ha dit...

Jo signo el comentari del Ferran. Què podem fer? I ara queè?

Striper ha dit...

Hi masa gent que la cartera ben farcida de cales li tapa els ulls del cor.

Txarli ha dit...

Estic d'acord amb l'Striper!Justament són les persones amb més recursos econòmiques qui se'n foten (sí, sí, se'n foten!) de la fam al món. Tot al contrari, del que passa a la resta d'éssers humans i a sobre, encara ens sentim culpables carregant amb tota la consciència quan els rics no en tenen...de conciència. Aishhhh!Quina ràbia.
I ara què?Que proposeu?
Des del sofa de casa no és solucionarà sol, això segur. Hi ha milers i milers de voluntaris a tot el món que llluiten per erradicar la fam. Què podem fer des d'aquí?Presionar als governs, informar a la gent de la situació (com ha fet Zel en aquest post), manifestar-se, votar o no votar en conseqüència,...Hi han moltes coses a fer directa o indirectament!
Una abraçada.

XeXu ha dit...

La situació mundial és complicada. Si els rics no es preocupen del tercer món ja de normal, ara que el primer món està amb l'aigua al coll, creus que faran res. Primer som nosaltres, pensaran. I és que no sé si estarem així d'aquí a 40 anys, però, els més pobres entre els rics, és a dir, nosaltres, no ho passarem bé en una temporada, i això resta també interès en els temes dels que parles. Sempre tendim a mirar-nos el nostre propi cul, i després ja veurem.

Ara bé, no descartem els transgènics, que tenen molt mala premsa, però que podrien ser una de les solucions de futur pels països subdesenvolupats, si, com tot, es fan servir en la direcció i amb els ànims que toquen. Si només es faran servir per abaratir productes, se'ls poden ficar al cul, això sí.

elur ha dit...

Anava a començar el comentari dient "el més trist de tot...", però ja no sé què és el més trist en tot aquest aspecte...
Als països rics ja ens va bé que hi hagi països pobres, sense governs, immersos en lluites internes (provocades pels inútils que van repartir-se un continent amb escaire i cartabó). És molt més fàcil poder-se'n aprofitar, poder-los-hi robar la riquesa que tenen. Com més dèbils i ignorants siguin, millor per les economies potents. Perquè Àfrica és un continent riquíssim.
Parlo de memòria (dolenta perquè sí): un país africà va fer una reforma, nou govern i nova manera d'espavilar-se, se n'anaven sortint, la gent podia treballar, cobrar un sou i alimentar-se, potser tot precariament, però mica en mica s'omple la pica, no? Fins que va arribar el gran FMI i el Banc Mundial i els van dir que havien de seguir uns passos, fer les coses d'una manera concreta, la SEVA manera... el resultat que van aconseguir va ser catastròfic.

I tots estem fotuts dins d'aquesta espiral i costa sortir-ne i, siguem realistes, potser tampoc en volem sortir. Hi ha ben poca gent que es planti davant el sistema implantat. I el món és cada dia més extremista, en tots els aspectes.

Ai Zel... no sé pas si toca quarts ni hores tot el que escrit, però m'ha sortit així.

Un petó i una abraçadassa!

Marc Blasco ha dit...

Fan la guerra perque passen fam, i passen fam perque fan la guerra...

Estaria justificada la ingerència? qui són "els bons" de la pel·lícula? només sabem quines són les victimes...

francament, no tinc clar que el problema a l'Àfrica sigui possible resoldre'l amb diners. en tot cas seria "pan para hoy y más hambre para mañana"

és més, em pregunto si restringir exportacions de l'África, no ajudaria a destruir els interessos de uns pocs sobre uns molts.

si no hi compréssim les matèries primes (carbó, minerals, etc) potser això forçaria una redistribució més equitativa dels pocs recursos que tenen. Com a mínim frenaria la violència per el control dels recursos (carbó, diamants, caçadors furtius, metalls de base i altres minerals, gas, petroli...)

potser només estic dient rucades, tot això que dic se m'acaba de passar pel cap i no ho tinc gaire meditat... en qualsevol cas, la solució no és evident

zel ha dit...

SI, COMPANYS, AMICS, FA MAL JUSTAMENT PERQUÈ NOSALTRES NO TENIM NI RESPOSTA, NI MANERES DE INICIAR CAMINS DE SOLUCIÓ, PERQUÈ (I D'AIXÒ ENS QUEIXEM) ÉS BEN REAL QUE TOT ESTÀ A LES MATEIXES MANS I FAN EL QUE CONVÉ AL PRIMER MÓN, OBLIDANT QUE MÉS ENLLÀ HI HA PERSONES, NO A L'ÀFRICA NOMÉS, ARREU. JO EM SENTO IMPOTENT I APENADA I DESPRÉS EM PASSA COM LA BRUIXOLETA, ME'N VAIG AL MEU LLIT CALENTÓ I M'ATIPO DE XOCOLATA PER PASSAR L'ANGOIXA, I NO ESTÀ BÉ...

Assumpta ha dit...

Tu dius: "Hauria de ser obligatori que tota aquesta colla de grans càrrecs, rics i miserables, que aquests desgraciats que ens mouen com titelles, rebessin cada matí una bona dosi d'imatges d'aquestes" i jo afegeixo: no, "rebre imatges" no, que suposo que ja les conèixen... "VIURE" una setmaneta com viuen aquests de les imatges...

Però no ho podem fer...

És que, sincerament, no sé què podem fer... Col·laborar amb ONG's... sí, suposo que tots ho fem en major o menor mesura... però... ostres, la pregunta aquesta de com han reunit els calers per "salvar" els mercats financers fa mal i ràbia de llegir...

rebaixes ha dit...

I no tene premi aquests que tenen els diners robats, amagats, fets desapareixers...Ens han deixat el premi per que l'aneu cadascu el que ens toca, i si un és salva, doncs, mira,bon profit. De depredadors n'hi ha en totes les espècies en els homìdids també, amb la particularitat que en nosaltres hi ha psicòpatas, que potser és més perillós. No sé que més afegir./ Conte apart. M'agraden els gats. Sols n'he tingut de matar un per que entrava al galliner a matar, no li venia d'un. Dels que he tingut, cap més. Tots quan tene gana te la fan, un, dos, tres, per el consum, res més. No pots matar un gat que té gana, tots en tenim de gana. Ara el que estan fent és per fer el que vaig fer jo.El vsaig tancar, que em va costar, en un silo,i allí va expirar,... aquest era de por, els agafava pel coll i a matar, en un quart feia feina de fusell... Ara, el que fan es inyectar caler per poder tornar-hi,sense mirar prim... Que tinguem sort. Anton.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

amb bones intencions no mengen els que tenen gana, sap greu però és cert

petons

Albert ha dit...

quina llàstima de politics.....
continuo ferm al meu post de fa temps http://albertarque.blogspot.com/2008/06/aritistos-krator.html

i cada dia estic més convençut que la politica és una capa social que impedeix la el funcionament optim de la vida o socitat.
Amb la de dienrs que hi ha al mon, pq n'hi ha a cabassos, em fa repugnància que no s'hagi erradicat la fam al món...

Albert ha dit...

potser es temps de fer autèntiques manifestacions, perque la força del poble no la pot aturar ningú....

.:*:.Hada Isol .:*:.¸.¸.•*´¨***¨ ha dit...

QUE DIFICIL ESTE TEMA,POR UN LADO SE NOS PARTE EL CORAZÓN DE DOLOR Y NOS VEMOS IMPOTENTES ,PERO ALGO TENEMOS QUE HACER,DE ALGUN MODO,PORQUE A LOS QUE ESTAN EN EL PODER,Y LOS QUE ENRIQUECEN A COSTILLAS DE ESTOS HAMBRIENTOS,POBRES E INDEFENSOS HUMANOS, NI SE PREOCUPAN,NOSOTROS DEBEMOS HACER ALGO,AUNQUE NOS PAREZCA POCO,SI TU Y YO Y TODOS HACEMOS UN POQUITO NO DIGO QUE SOLUCIONEMOS EL PROBLEMA PERO AL MENOS SERA UN POQUITO MEJOR,O SABREMOS QUE ALGO HICIMOS,NO SE ESTO ME INDIGNA TANTO,ESTE MUNDO TAN DESEQUILIBRADO ES CRUEL.GRACIAS POR TOCAR ESTE TEMA,UN ABRAZO!

Joan Martín ha dit...

Sí, noia. Per més INRI a refundar (no volies una tassa? doncs ara dos, la segona)a refundar la mort i la fam i el mal viure de 8.000 (i moltíssims més, que envoltats d'opulència es foten a les vies del tren o malviuen en la més immensa de les soledats).
Paraula més adequada fora "desenfundar", novament la mateixa càrrega de mortaldat i desequilibri.
No puc fer massa cosa més que viure el més possible d'altra manera que els refundadors o desenfundadors.
En les responsabilitats també s'ha de fer una bona distribució, els governs i els poderosos tenen molta més capacitat real de solució i per tant molta més responsabilitat que jo. El que no treu, clar, que jo faci el que pugui i vulgui.