Un altre moment, un altre dia, potser expliqui aquí (o no) que avui sé, molt més que no pas fa tres setmanes, que les tristeses mai acaben: Per posar-hi humor àcid, que un disgust ofega l'altre.
I perquè m'ha vingut al cap la dita de la meva mare?
Perquè és la solució dels mals del món, i encara ningú se n'ha adonat.
"El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú"
No vull pors.
No vull pèrdues.
No vull misèries.
No vull injustícies.
No vull violència.
No vull...
23 comentaris:
No vull mentides.
No quiero envidias.
No quiero odios.
No quiero que tú sufras.
Una bassa d'oli seria.... I sense envejes. Anton.
Si les bones intencions es materialitzessin, seria ideal. La dita de la teva mare és una norma de conducta social, o al menys és com sempre l'he interpretada.
Petons.
Jo tampoc vull res del que tu vols.
És cert que si tots penséssim igual, potser molts mals desapareixerien, però hi ha gent que vol totes aquestes coses pels altres, o no li importa que passin, mentre ell estigui calentet.
M'apunto també a les negacions que ens neguen i reivindico els sí positius: sí vull pau i molta i per a tothom, i sí vull bona educació per a tothom, i sensibilitat i tendresa, i esforç per saber valorar que sí i sí cal expandir la felicitat.
Tens molta raó amb la dita de mare...
Si vols tot això, com diria la cançó d'en Raimon...nosaltres no som d'eixe mon...
Zel, la meva sogra que era una dona molt sàvia, deia que venim a aquest mon per patir. Sort en tenim dels mal moments, per gaudir després millor
dels bons. Sobre tot no et capfiquis en l'absurd
negatiu...
al final seria tot tan senzill...
b7s, bonica!
Yo tampoco quiero nada de eso, ni para mí, ni para nadie...
Y por qué, si nadie lo queremos, siempre están ahí?
Si la dita de la teva mare -i de tantes altres- l'apliqués tothom, el món seria absolutament millor. Ànims, maca.
Les mares i les àvies sempre tenen sentències que ens escoltem amb la certesa que són "batalletes" però que acabem dient nosaltres mateixos al cap dels anys, adonant-nos-en que tenien tota la raó.
No ho sé, jo, tampoc, per què, si no ho volem, ho tenim "aquí". És que no s'entén, t'ho miris com t'ho miris...
en diuen la regla d'or, zel, i és curiós com en un món on la cobdicia, l'avaricia i l'egoïsme és tant present, sigui una regla tant poc preuada... serà que no llegeuixen, no pensen, no senten, no estimen????
quina gran veritat, les mares i sobre totles avies son un pou de saviesa, però ningú les escolta.
Un petó i unaabraça, bon cap de setmana
Hola Zeus, paso a saludarte después de tanto tiempo de no pasar ni siquiera por el mío propio. Estoy intentando entender lo que escribiste, poco y nada chica..creo que hablas de tristezas que acabaron o estan por acabar...no se; al menos estoy disfrutando mogollón la música
Muxus
Donde dice Zeus debería decir Zel...¡Diosa!
Ojala tothom li fes cas, tot aniria molt millor.
No vull mals tractaments, nits de plors i dies plens de rancors, vull la pau per arreu, no vull oblidar als qui no hi són i porto al cor.
Va per tu Zel, ets una gran persona.
solitud per a ningú.
Jo tampoc no vull res d'això que dius, però en canvi volem moltes altres coses. Podríem girar la dita del revés. El que vulguis per a tu, vulgue-ho per tothom: pau, benestar, amor, justícia, afecte, amistat, salut, companyia, solidaritat, ajuda... Una abraçada ben forta.
Ara mateix soc aquí....visitándote y como siempre sorprendida de tu claridad de ideas...solo me queda asentir con la cabeza cuando te leo y decirme por lo bajini:"que razón tiene zel"...
un abrazo querida amiga desde Argentina
Tere Marin
Hola Roser,no creguis que em porta l'esperit de contradicció, ni que vulgui criticar la dita de la teva mare. No. Comprova-ho tu mateixa. Originalment en la nostra cultura, el que s'ha dit la regla d'or està formulada positivament (tal com proposa Carme) i no pas tal com ens ha quedat, sovint en forma negativa. És a dir que diu alguna cosa com "el que vulguis per tu, vulgueu també pels demés" (Mateu 7,12, ho acabo de comprovar al Wikipedia). Potser ve a dir el mateix, però crec que invita millor a pensar en allò que vull per mi i, per tant, també ho puc procurar pels demés. És més inclusiu. Jo em tinc en compte i el que tinc puc oferir.
Res, una abraçada molt forta i deixe't cuidar hi ha moments que el món sencer ha de quedar en segon terme, ep, dic jo eh.
Avui mateix he dit aquesta frase a una de les petites... que cada cop ho són menys. I li he dit que era una frase de la meva àvia. M'ha agradat la coincidència del teu post. Petons, bonica.
Tantes veritats ... tots hi estem d'acord! però semblem "raras avis", tot veiem que el món es mou justament a l'inrevés. Realment podem fer-hi alguna cosa? penso que sí ...
Publica un comentari a l'entrada