12 de gener 2009

porta per porta

Sent com sóc una mare d'aquelles bledes, porugues i patidores, em miro els meus fills i no puc evitar el pensar què faran avui, demà i tants dies, tantes mares que esperen la 3a ofensiva, carrer a carrer, porta a porta, fusell en mà. I penso, que, segur, si tingués amb què defensar-me, també ho faria. Vosaltres, us els deixarieu prendre?
Aquesta foto és del matí de reis, quan, a la seva edat, encara esperen que tots junts obrim els regals, amb aquest somriure d'orella a orella, i la mateixa il.lusió de quan eren petits, i el millor, el donar les gràcies. M'han fet els dies menys tristos i m'han acompanyat en l'enyor del meu pare, tot enyorant molt també, però callant, el seu avi.


Avui, a la classe, hem hagut de parlar de guerra, de guerres. I sabeu, ells volen saber, necessiten saber, quins són els bons i quins els dolents. Són moments en els que t'has de mossegar la llengua i buscar situacions i exemples per tal que s'adonin ells mateixos quin és el bon camí.

Finalment, hem acordat que, "el més dolent", és qui no sap controlar la seva força i fer-ne un mal ús, qui sabent-se o creient-se més fort i poderós, es pensa que tot s'arregla amb la violència. Hem parlat de com cal ser-ne de valent, per fer servir paraules enlloc d'armes. Hem parlat de mirar-nos als ulls i no enganyar-nos, de saber dir això que fas no m'agrada, em fas mal, em fas posar trist. No sé si ens haurem entès. Nosaltres anirem mirant com juguen, com es tracten, com es parlen, per anar encomanant un delit de pau.

20 comentaris:

Rita ha dit...

Quin goig de nanos, zel!

Fas bona feina, dintre i fora de casa.
Petons, maca!

yraya ha dit...

Que chavales más majos. Los hijos son los que dan la fuerza para ir tirando en la vida y lograr que las ausencias sean menos dolorosas.
Un besote

Assumpta ha dit...

Oleeeeeeee aquesta mama que necessitaria un pitet, eh? :-))

I quina sort això d'esperar a obrir tots junts el regal de Reis!! Ets una dona afortunada :-)

En quan al tema de les guerres, estic profundament convençuda que mai, a cap guerra, ningú té la rao al cent per cent i penso que fas molt bé d'explicar als petits que és més valent qui sap fer servir les paraules i no les armes...

SILENCI ha dit...

Collons quin parell de nois més ben parits! (Ui, què mal parlada!) Ara en serio, tenen pinta de gent sana.

Igual que els teus nens del cole. Segur que han entès alguna cosa, segur que són una mica millor persones.

T'he desitjat ja feliç any?

XeXu ha dit...

Ha de ser difícil explicar que en una guerra no hi ha dolents ni bons, sobretot quan estem tan a favor d'una de les parts, i sobretot, que no hi ha vencedors, que tots són vençuts.

Striper ha dit...

Coi uns nois tants guapos com la mare, de guerres millor no tindriem que parlar , per que no tindrien que existir, la resposta de Israel es exagerada, pero els islamistas de hamas si no causen mes morts es per que no tenen mitjans.

rebaixes ha dit...

COM QUE VINC SOVINT, AVUI ET PORTO LA CONTESTA A CASA. nO HE LLEGIT RES, HO FARÉ DESPRÉS. SON ELS TEUS? eT FELICITO ENCARA MÉS
NO CAL DIR QUE SERAN, SON LA CONTINUITAT DE TANTS QUE ESPEREM QUE ELS NOSTRES SOMNIS SIGUIN REALITAT. M'INCLINO DAVANT VOSTRE, NOIS. fEU EL QUE FEU.aNTON.
rebaixes ha dit...
ZEL.- t'agraeixo que vinguis de tant en tant. Tens molta feina. I veig el mèrit del que fas.Igual com tu que et planteges coses, jo també vaig caminant amb unes fites concretes per a mí, sense voler ser, si no fer que quedi quelcom que aquí mai ningú ha fet.
Escriure del poble i per el poble.
Amb les fotos més molt més fàcil, no tinc que esforçar-me. Altres coses més altes de les que faig, sé que fracassaria, em falten coneixements de tota mena. Jo faig trenets i dels de carbó, no elèctrics.Tot això d'Internet m'ha donat ales i trobar un grup com el que hi ha per aquí em dona ganes, suport i aquest recolzament del que no se'n gaudeix massa és d'agrair plenament. Jo continuo amb la meva ruta. Amb consells de per aquí he entrat a Relats en Català i la Carme m'ha posat en safata Personatges Itinerants, avui, m'he estrenat, soc el primer que obre foc. A veure si...Bona nit i una abraçada. I cuida't. Anton.

12 / gener / 2009 23:07

Jordi Pinyol ha dit...

Sintonitzar-nos és la mar de fàcil, ja sigui des del Baix Empordà o des de la Xina Popular...
;)

Només necessites una connexió a Internet i el Winamp instal·lat. Vas a: http://www.punt6radio.cat i allí trobaràs el botonet que has de clicar per escoltar l'emissora.

Lo de cuidar els nens suposo que et refereixes als del cole perquè els de la foto em fa l'efecte que ja es cuiden sols. Per això tampoc hi ha problema. Tenint en compte que comencem dimecres al vespre i acabem diumenge a la mitjanit segur que trobaràs alguna estona lliure per escoltar. Si vols, és clar... tampoc obliguem ningú!

Això ja queda a la teva lliure elecció, però si ens escoltes en algun moment envia algun missatget per fer-nos-ho saber, que aquestes coses sempre fan il·lusió.

;)

Petonets!

Carme ha dit...

Doncs penso una cosa que ja he llegit per aquí dalt... que fas una bona feina, a tot arreu on passes.

Quins nois més guapos!

Jordi Casanovas ha dit...

bons i dolents... que difícil oi?

Josep ha dit...

Realment difícil ensenyar segons que.

Ferran ha dit...

Què depriment és tot plegat. La situació al món, vull dir (semblo la Mafalda :)
Sort que el teu post ve amanit amb una primera part optimista, alegre, que ens recorda que a banda de desgràcies, també hi ha motius per a l'esperança.

Salut, Zel i família.

Abogada en Bcn ha dit...

És d'admirar la feina que fas a casa i a fora de casa, enhorabona Zel, cada dia et coneixo un xic més i t'admiro més.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Zel. Un post extraordinari. Tens uns fills guapíssims i se'ls veu bona canalla. Et felicito i t'envio un petonàs.

Cèlia ha dit...

Jo no en sóc de poruga ni bleda, però també pateixo pels meus bitxos, moltes vegades penso que no me'ls deixaria prendre passi el que passi... Pau!

McAbeu ha dit...

Et torno la visita que m'has fet al meu blog. És el millor d'iniciatives com el Blogaire Invisible, que coneixem nous blogs interessants que si no ens passarien desaparcebuts. És el que m'ha passat a mi amb el teu, que ja consta a la meva llista de blogs on penso tornar.
XAREL_10 (http://xerraires.net/macabeu/)

sergibr ha dit...

Aquests ja et deuen portar pilinguis a casa.

Cesc ha dit...

Zel, els teus fills són iguals eh! bona reflexió i conclusió a la què heu arribat a classe...

merike ha dit...

Aquests nois macos tenen una mare molt intel·ligent, petonets

nimue ha dit...

que bonics els teus fills!
jo... si algú intentara fer mal a un fill meu, li arrancaria el cap amb les dent. No tinc fills, però sé que ho faria. Així que m'imagine totes aquelles mares...

Quanta feina i què important tenim amb els nostres alumnes, Zel!