l'escola, altra vegada...

Aquest és el país dels eterns descontents. Només cal escoltar els tertulians del matí i/o de la tarda a qualsevol emissora. Té pebrots, però tothom sap i entén de tot. Els tertulians i periodistes saben més de medicina que els metges, més de govern que els governants, més de prevenció del temps que el metereòlegs, més d'apagar focs que els bombers, més de lletres que els escriptors, més de futbol que els futbolistes, més de tot que qualsevol professional... I doncs., el que no entenc és perquè no es posen a fer feines per les quals sembla que estan tan qualificats, recoi, que ja comencem a estar farts i cuits que tot sigui sempre i per tot destructiu, mai constructiu, No presenten alternatives, no saben fer gaire res més que estar com corbs a l'aguait de la presa.

Ara tornem a ballar per l'escola, en aquest cas els horaris escolars.

A veure, algun de vosaltres (i jo m'incloc, però jo ho sé) té idea de l'horari i descansos que fan a la resta d'Europa? I de les condicions en les que treballen? Doncs menys hores que aquí.

Protestes: L'horari dels pares. Molt bé, d'acord, però sembla, i cada vegada més, que som els mestres i les escoles les qui hem d'adaptar-nos a tot i en tot al que opinen la resta de la població. No nego la dificultat de la conciliació laboral amb l'horari de les escoles, però, senyors meus, d'això, que se'n cuidin els sindicats i les empreses, i els empresaris i els comerços i els qui pertoqui. Els treballadors hem de reclamar la conciliació laboral amb la cura dels fills, però, qui de nosaltres es refia dels sindicats, hi està afiliat i participa activament en les reivindicacions?

Si em llegiu alguna vegada sabeu com m'estimo la meva feina. La faig per vocació, gust i ganes, però no teniu ni idea de què vol dir ser nen i estar tantes hores al dia i tan seguides sotmés a horaris rígids i sovint estàtics, ni idea. Ni tampoc què és treballar a l'escola amb una calor esgarrifosa. O amb un fred de collons. De fet, si als pares se'ls en fot que vagin a l'escola a fer la migdiada, els mestres acabarem fent-la amb ells, que, per si no us n'adoneu, tenim la paella pel mànec. I no seré segurament jo qui ho faci, però, diuen que "tanto va el cántaro a la fuente..." que al final peta. I petarà.

Tants retrets a l'escola, que no som com la resta d'Europa, i quan ens volem acostar als horaris europeus, castanya pel conseller. Heu de saber que a França, sense anar més lluny, tenen novembre, nadal, febrer(setmana blanca o Carnaval), setmana santa (més dies)i després estiu en períodes de vacances. Tret de l'estiu, els torns són d'unes dues setmanes, a l'estiu dos mesos justos. Ja us vaig dir un dia que tinc parents a França, i hem comptat dies. I en tenen més.

Aquí passa quelcom tan senzill com que quan els nens surten a les cinc, hi ha pares o mares que comencen el torn de tarda, si treballen al comerç. Bé, i d'això ens n'hem de fer càrrec els docents? També hi ha un munt de gent que tenen feines d'horari intensiu, però d'aquests no se'n parla mai. I posats a fer, a mi també m'agradaria. Començo a les 8 i a les 3, tothom acaba la feina, laboral o escolar. UI! La guerra! Als països nòrdics acaben molt d'hora. Però els nens solen anar a les biblioteques, ludoteques o fer esport. I els pares són a casa.

El més collonut del cas, és que aquí, molts nens i nenes fan un munt d'hores després de l'escola, que solen valdre una pasta. I us diré, que molts pares, en aquelles hores, fan el seu cafè esperant que surtin, no són pas treballant enlloc. I és que, en molts casos, no tots, està de moda (en diuen ampliar el bagatge cultural) fer de tot i com més possible, millor.

Si l'endemà venen cansats, avorrits, s'adormen, bé, ja ens en preocuparem els mestres. Això sí, no solen perdre's cap partit al vespre si juga el seu equip, si volen fer vacances els pares (van a esquiar, a la neu, a Port Aventura...) tant li fa que el nen no vingui a l'escola. Jo treballo prop de la costa, a cinc quilòmetres, i és clar, els qui no fan vacances a l'estiu, les fan a l'hivern. I s'emporten els nens. Però, qui els pot dir res? Doncs això, que volem la vida a la nostra mida, i que sí, en algunes coses tenim raó, però en algunes, deixem de posar més metzina, que ja n'hi ha prou.

Perquè una altra de molt bona és aquesta. "Es fa sense consultar el personal professional implicat" Jo, fins avui, no conec cap feina en la que els legisladors consultin la població. A algú de vosaltres li han preguntat mai sobre els punts del carnet? els impostos? l'IRPF? la puja dels preus al consum? el preu del petroli i la puja? Els tipus d'interès que imposaran?

Em sembla que s'han perdut els papers. Un bon piló de gent adulta es queixa que no es pot estar a l'escola, que la mainada no creuen, no fan cas de l'autoritat...coi, de qui ho hauran après?