04 de febrer 2009

l'escola, altra vegada...

Aquest és el país dels eterns descontents. Només cal escoltar els tertulians del matí i/o de la tarda a qualsevol emissora. Té pebrots, però tothom sap i entén de tot. Els tertulians i periodistes saben més de medicina que els metges, més de govern que els governants, més de prevenció del temps que el metereòlegs, més d'apagar focs que els bombers, més de lletres que els escriptors, més de futbol que els futbolistes, més de tot que qualsevol professional... I doncs., el que no entenc és perquè no es posen a fer feines per les quals sembla que estan tan qualificats, recoi, que ja comencem a estar farts i cuits que tot sigui sempre i per tot destructiu, mai constructiu, No presenten alternatives, no saben fer gaire res més que estar com corbs a l'aguait de la presa.
Ara tornem a ballar per l'escola, en aquest cas els horaris escolars.

A veure, algun de vosaltres (i jo m'incloc, però jo ho sé) té idea de l'horari i descansos que fan a la resta d'Europa? I de les condicions en les que treballen? Doncs menys hores que aquí.
Protestes: L'horari dels pares. Molt bé, d'acord, però sembla, i cada vegada més, que som els mestres i les escoles les qui hem d'adaptar-nos a tot i en tot al que opinen la resta de la població. No nego la dificultat de la conciliació laboral amb l'horari de les escoles, però, senyors meus, d'això, que se'n cuidin els sindicats i les empreses, i els empresaris i els comerços i els qui pertoqui. Els treballadors hem de reclamar la conciliació laboral amb la cura dels fills, però, qui de nosaltres es refia dels sindicats, hi està afiliat i participa activament en les reivindicacions?
Si em llegiu alguna vegada sabeu com m'estimo la meva feina. La faig per vocació, gust i ganes, però no teniu ni idea de què vol dir ser nen i estar tantes hores al dia i tan seguides sotmés a horaris rígids i sovint estàtics, ni idea. Ni tampoc què és treballar a l'escola amb una calor esgarrifosa. O amb un fred de collons. De fet, si als pares se'ls en fot que vagin a l'escola a fer la migdiada, els mestres acabarem fent-la amb ells, que, per si no us n'adoneu, tenim la paella pel mànec. I no seré segurament jo qui ho faci, però, diuen que "tanto va el cántaro a la fuente..." que al final peta. I petarà.
Tants retrets a l'escola, que no som com la resta d'Europa, i quan ens volem acostar als horaris europeus, castanya pel conseller. Heu de saber que a França, sense anar més lluny, tenen novembre, nadal, febrer(setmana blanca o Carnaval), setmana santa (més dies)i després estiu en períodes de vacances. Tret de l'estiu, els torns són d'unes dues setmanes, a l'estiu dos mesos justos. Ja us vaig dir un dia que tinc parents a França, i hem comptat dies. I en tenen més.
Aquí passa quelcom tan senzill com que quan els nens surten a les cinc, hi ha pares o mares que comencen el torn de tarda, si treballen al comerç. Bé, i d'això ens n'hem de fer càrrec els docents? També hi ha un munt de gent que tenen feines d'horari intensiu, però d'aquests no se'n parla mai. I posats a fer, a mi també m'agradaria. Començo a les 8 i a les 3, tothom acaba la feina, laboral o escolar. UI! La guerra! Als països nòrdics acaben molt d'hora. Però els nens solen anar a les biblioteques, ludoteques o fer esport. I els pares són a casa.
El més collonut del cas, és que aquí, molts nens i nenes fan un munt d'hores després de l'escola, que solen valdre una pasta. I us diré, que molts pares, en aquelles hores, fan el seu cafè esperant que surtin, no són pas treballant enlloc. I és que, en molts casos, no tots, està de moda (en diuen ampliar el bagatge cultural) fer de tot i com més possible, millor.
Si l'endemà venen cansats, avorrits, s'adormen, bé, ja ens en preocuparem els mestres. Això sí, no solen perdre's cap partit al vespre si juga el seu equip, si volen fer vacances els pares (van a esquiar, a la neu, a Port Aventura...) tant li fa que el nen no vingui a l'escola. Jo treballo prop de la costa, a cinc quilòmetres, i és clar, els qui no fan vacances a l'estiu, les fan a l'hivern. I s'emporten els nens. Però, qui els pot dir res? Doncs això, que volem la vida a la nostra mida, i que sí, en algunes coses tenim raó, però en algunes, deixem de posar més metzina, que ja n'hi ha prou.
Perquè una altra de molt bona és aquesta. "Es fa sense consultar el personal professional implicat" Jo, fins avui, no conec cap feina en la que els legisladors consultin la població. A algú de vosaltres li han preguntat mai sobre els punts del carnet? els impostos? l'IRPF? la puja dels preus al consum? el preu del petroli i la puja? Els tipus d'interès que imposaran?
Em sembla que s'han perdut els papers. Un bon piló de gent adulta es queixa que no es pot estar a l'escola, que la mainada no creuen, no fan cas de l'autoritat...coi, de qui ho hauran après?

18 comentaris:

Una ha dit...

Desde luego has puesto el dedo en la llaga porque este país de resabidillos todos tienen la solución,nos aburren con las explicaciones y ninguno se pone en acción.Esas tertulias me ponen de los nervios y los políticos nadando y guardando la ropa,al final las cabezas de turco somos nosotros,sobre todo los maestr@s,parece que allí como en un mundo de magia y milagroso se han de resolver todos los problemas de la infancia,la adolescencia,la juventud,los padres y el país entero.
¿Por qué muchos no admiten que no saben qué hacer con sus hijos cuando los tienen con ellos?
¿Les parecerá humano tener a una criatura sentada en una silla seis o siete horas al día con plena atención y concentración? A más de un padre/madre se les debería hacer pasar por ello y el resto de la tarde ¡venga con las actividades extraescolares! Los niñ@s son los que más trabajan en este país junto con los maestr@s.
En Palma es muy raro el centro público que no tiene jornada intensiva,son los concertados y los privados los que tienen la jornada tradicional.
Nos costó un esfuerzo tremendo y mucha imaginación,pero se consiguió,los niñ@a van de ocho y media a 13:30,tienen dos recreos,los docentes salen una hora más tarde para poder hacer sus horas de tutoría,reuniones de claustro,etc.
Es una exposición genial la que has hecho.
Besos

gatot ha dit...

jo no puc parlar, zel, perquè no sóc normal...vull dir que sóc dels que no compten en les estadístiques perquè tots es regula, suposadament, per al "gruix" de la població;

en no ser-ho, no sé quina prioritat dona la gent normal a la conciliació o si se la planteja...

el que si que sé és que fa trenta anys que els sindicats han renunciat a fer reivindicacions serioses buscant un model de societat; i perquè? la meva modesta opinió és que ni tenen cap interés a buscar un model de societat que sigui nostre, original, adequat... ni penso que hi hagi gaires persones "motivades" ni amb capacitat de ser innovadors en les estructures actuals dels partits i sindicats...

estic cansat de sentir als "tertulians" renegar del partit assambleari (que sembla que només n'hi ha un i ja veurem lo que dura) i enorgullir-se, en canvi, dels avantatges de tenir "aparells sòlids" que no solucionen res però que donen estabilitat política...

em pixo en els tertulians mediàtics (amb perdó)!

i em sap greu seguir vivint en un país on tot ja ens estigui bé...

Striper ha dit...

Jo crec que tot s'ha de parlar, s'ha de dialogar, i que l'escola no pot estr tancada com un mon a part, i que en res tenen que haver principis inamovibles, aixp si amb dialeg.

Edurne ha dit...

En 27 años largos de profesión, seguimos reivindicando los maestros la jornada contínua con alternancia de actividades, con servicio de comedor y extraescolares por la tarde, es decir, que los niños estarían "recogido" (que es lo único que interesa a la mayoría delos padres) en la escuela y no les darían quebraderos de cabeza por no saber qué hacer con ellos...
Nuestro trabajo es agotador.
Ayer, sin ir más lejos: a la mañana, hubo una agresión de una madre a una compañera, a la tarde una bronca monumental con uno de mis alumnos y otro de otro curso, visita ala Dirección, llamada alos padres.... tenía mi única hora libre de esta semana, estaba intentando preparar un exámen para mañana... pude? NO!
Y así estamos!
Petons de completa solidaridad!

Henry The VIII ha dit...

SuperZel, guay que sortissis "tan campanta" de l'operació. Per a quan pot comptar el Guardiola amb tu?

Kisses!

nimue ha dit...

i quan no saben què dir sempre diuen que tenim moltes vacances. Però jo no veig grans manifestacions de gent demanant que volen ser mestres per a viure tan bé com nosaltres, eh!
Malament anem, malament...

Garbí24 ha dit...

Tothom us dona les culpes a vosaltres , sense adonar-se que el problema ve de dalt .
Aquest pais esta sumit en una molt mala gestio , desde l'aducacio fins a l'administracio i passant per tots els altres oficis aguts i per haber.
Com sempre PA i CIENCIA

Unknown ha dit...

Fa temps que s'han perdut els papers i anem tintinejant sense parar canviant lleis, horaris i malmetent el prestigi del professorat i de l'ensenyament.

Txarli ha dit...

Els francesos tindran moltes coses dolentes però amb lluita sindical i drets socials ens donen cent patades.

A França,els xiquets i xiquetes no tenen escola els dimecres per les tardes ja que consideren tenen que descansar. A més les empreses estan obligades a donar facilitats als pares per "lliurar" el dimecres i que puguen estar amb els seus fills i filles.

Els sindicats a França fa mota feina i són respectats per TOTHOM, fins i tot, pels "dretans". Ah! I alhora de fer vaga, TOTHOM va a la vaga...així han aconseguit tot el que tenen en drets socials.

Respecte als tertulians penso que els paguen per parlar i...ells ho fan. I si no hi ha tema doncs se l'inventen. Penso que tan culpable és el que parla com el que li dona el microfon.

Jordi Pinyol ha dit...

Sàvies paraules...

Passa sovint això que els polítics facin o desfacin les lleis, posant per aquí i treient per allà sense comptar gens ni mica amb l'opinió dels 'elements' que hauran de 'patir' les seves dèries.

I no només passa en el camp de l'ensenyament sinó en molts altres camps.

Onset ha dit...

Cal fer el canvi i ha ser estructural. L'educació actual ha fracassat.

Carme Rosanas ha dit...

Totalment d'acord en tot el que dius. Hem perdut els papers fa dies i dies. I hi ha un piló de pares que els van pedre el dia que van nèixer, per què no n'encerten ni una. També sé que hi ha gent que ho té difícil per conciliar horaris i nens, però aquests que ho tindrien difícil en qualsevol cas, són els que menys protesten.

Anònim ha dit...

Jo pobre anonimdavant el tema del canvi de calendari escolar pregunto:
Surtin la gran majoria d'alumnes ambs els objectius curriculars assolits?
La solucio es baixa el nivell?
per que no mes dies lectius?
No seria una solucio?
per que no comnençar una setmana abans?
I res de vacances al febrer. l'escola te un vesant principal educatiu, pero també es evident que fa funció cangur, per que ignorar-ho? Per que els mestres han de gaudur de vacas sagradas de las que no es pot ni parlar? Totes les inovacions pedagogiques han donat fruit?

JRoca_Font ha dit...

Jo també n'estic força fart de tants tertulians de pa sucat amb oli que només foten que criticar; amb l'escola tothom s'hi atreveix.
Penseu que una de les causes del baix nivell educatiu del país és la manca de confiança en el professorat. Aconsello llegir "L'escola contra el món" de Gregorio Luri.
Apa, salut!
http://diarimef.blogspot.com/2009/02/envia-parlar-al-7777-i-rebras-un.html

Jo Mateixa ha dit...

Em sembla que fa temps ja ho vaig dir a algú, els pares son els que han d'ensenyar educació als seus fills, bones maneres, saber estar...i els mestres han d'ensenyar matemàtiques, ciències, història....

Si cadascú fes el paper que l'hi pertoca les responsabilitats de segons quines coses fan els nens serien ben diferents.

Cucaaaaaaaaaaaaaa, un petonas ben gran de dissabte i dosifique'l eh, que t'ha de durar tota la setmana!!!!!!!

:-D

Mateo Bellido ha dit...

Sorpréndete, Zel. Te he leído en catalán, porque el traductor fallaba esta mañana.Y me ha sido fácil entenderte, porque estamos en la misma onda y, lo que no podía traducir lo suponía. Como suelo leer los comentarios que te hacen, me veo también reflejado en ellos y no voy a repetirme.
Sólo una anecdota: Este invierno bastante frío nos trae cada mañana pequeñ@s a punto de enfermar, recién salidos del último catarro, destemplados, etc... que vienen a regañadientes. Bueno me precio de levantarles el ánimo, de darles la medicina para que no pierdan la toma, besos y mimos para recuperarlos...Hay días que no me siento... Y NO TRABAJAMOS!!!
Buen fin de semana, y recuperar fuerzas.
Un besote, amiga.

jo artin au ha dit...

Segurament que podria dir moltes coses. Seré breu. Aquí, en aquest tros, de terra, es confon quantitat amb qualitat. Els nens mostren molt clarament el seu mal estar; en molts casos, crec que en tots, la seva conducta és el seu millor llenguatge per dir com se senten i estan. No pocs estan ben fotuts. El seu mal estar, en no pocs casos, prové de mancances familiars, socials o d'aquesta desestructurada societat (o bé pròpies del nen, que han d'atendre o buscar ajut especialitzat els pares). És somiar truites creure que la educació ho pot tot. Però bé, els mestres hem de ser bons nens i callar, ser submisos i acceptar-ho tot...

Príncep de les milotxes ha dit...

T'he dedicat a tu i tots els nostres el meu darrer post: http://espaiclaudator.blogspot.com/2009/02/mons-interiors.html

Una abraçada, zel del cel.