19 de maig 2012

encara meravelles

Som a les dunes. El mar, preciós, i els nens s'encanten amb els colors.

El cel, amenaçador. però té un encant, un embruix que ens fa mirar amunt malgrat que la pluja comença a caure.


I tot i això, entre els brins de borró, trobem aquest escarbató. El molt llest es fa el mort.

-És mort!, diuen els nens...

-No!, diu l'experta. Es fa el mort per tal que el deixem estar i busquem d'altres animalons.

Mira'l! ben viu, al cap d'una estona. Només ha calgut deixar-lo a la sorra, i ...




Ells sí, són llestos. Més que no pas nosaltres. Entre fredor i xim-xim, un matí meravellós.

10 comentaris:

Carles ha dit...

La història, deliciosa i les fotos, magnífiques.

Toy folloso ha dit...

Un matí d´aquells que no saps pas on anar....

Pere ha dit...

Aquest escarabat de les dunes potser va venir de Grècia. És un escarabat escalador i fins i tot porta ganxos a les potes.
A la primavera són de color blau, a l'estiu grana i quan comença la lliga ... blaugrana.

Bona tarda Zel :)

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

M'encanta Zel. M'encanta la gent com tu! gràcies :)

sargantana ha dit...

que n'es de bonica la nostre terra, oi?
petonets encantats

Thera ha dit...

La bellesa està en les coses petites, senzilles,... i de vegades la busquem tan lluny!

Jordi Dorca ha dit...

Retalls de vida que et fan reviure.
Gràcies, Roser.

Carme ha dit...

Genial, tot, les fotos i la història! Gràcies, Zel!

rits ha dit...

Preciós! Hauria de saber on son les dunes? xò no ho sé! i son ben maques!!

Assumpta ha dit...

Ooooooooooooh!!! Quines fotos!! Quin cel!!... La segona és impressionant!! :-))

I l'escarabat... val, d'acord, molt bonic... però... aisss... jo no l'hauria agafat hehehe