08 de març 2009

desconnectar...

Uix, se m'ha girat feina, des de divendres tinc tres-centes actualitzacions per llegir... i algunes sorpreses i premis per compartir...coi, que no pareu mai?
Jo sí!!! Avantatges de tenir un germà que treballa en una empresa d'aquestes que ens foten els calers cada mes...de tant en tant, ens deixen una casa a muntanya, i allà anem a fer vida de gos, menjar, riure, passeig (jo aquesta vegada poc), jugar a la botifarra fins les tantes de la nit, fer vida de família sense horaris...desconnectar. Bé, amb el torb que bufava i ens omplia la casa de fum, els joves no van poder pujar a les pistes...
Però tot té el seu encant, rebufa la xemeneia? Doncs un decideix que porta la mateixa roba fins diumenge i ja està...
paisatge des de la finestra (ells eren a caminar muntanya amunt)
les torrades comencen a fer-se, la taula ja està parada amb embotit a dojo (si fa fred, cal refer la capa de greix de foca...)
precioses guspires tot encenent el carbó per fer carn a la brasa...

la casa que ens deixen per fora, al costat d'una antiga central elèctrica

el menjador per dins, el vam remodelar per repartir les zones (com si fòssim a casa nostra), i descans després de la caminada (dels altres), i a més toca veure el barça...
l'endemà pugem a veure neu, ben aviat ja en trobem desfent-se, fa caloreta, però tot ple d'esquiadors, cotxes, i pagerols de diumenge com nosaltres...
el paisatge preciós, enlluernador, un cel d'un blau impossible...



els quatre grans badem, jo amb la crossa, els altres fent pallassades...

baixant ramats de precioses i properes bèsties... vaques i cavalls com mai en el piló d'anys que fa que anem allà dalt, d'això se'n diu trencar rutines...

26 comentaris:

Striper ha dit...

Aixxx quina enveja!!!! Petonets reina.

Josep ha dit...

Hola Zel¡
No quisiera romper el encanto del descanso, y en tu caso super merecido.
Espero que estés mejor.
Mira, te explico. Buscando dimensiones microscópicas de varias cosas de electrónica, me encontré con este programa,y pensé que quizas a ti como profesora podía interesarte.
http://www.nanoreisen.com/espanol/index.html.
Es muy corto, y según para que edad es difícil. Ojalá hubiese otro igual pero para niños pequeños.
Es fácil de usar, y a mi me fue bien.
Cuidate mucho.
Un beso.

Carme Rosanas ha dit...

Desconnectar sempre va bé, encara que sigui amb crossa inclosa. he vist que he arribat tard a les pregunte s que feies... però em semblen molt ben contestades per tots i crec ja no cal afegir-hi gran cosa més.

Bona setmana, preciosa.

Lliri blanc ha dit...

Quins llocs màgics!
Bones microvacances!

Joana ha dit...

Que ve canviar de paisatge(s). Jo com la carme també he llegit els anteriors posts i he après una altra lliçó.
La meva millor amiga també és mestra i ha anat a Brusel.les...només faltaria! D'ella aprenc cda dia i a final de mes la visitaré uns dies. És un terratrèmol com tu :)
Cuida't molt !

Joana ha dit...

"bé" :(

neus ha dit...

Hi ha coses que no tenen preu!!
;*)

Jesús M. Tibau ha dit...

això sí que se'n diu desconnectar. Molt saludable.

assumpta ha dit...

Ja m'hi apunto a una "desconexió" d'aquest tipus, quina enveja que em fas ! (de la bona, eh?).

Ai sí, que fastigoset és quan s'escola l'aire cap dins, però veus per a tot hi ha una sol·lució.

El cel és increïbleeee, quin blau més autèntic, preciós!

Encara amb les croses, però molt millor no?
Molt bona setmana, Zel !!!!!!
;)

kweilan ha dit...

Un cap de setmana així va fantàsticament bé per desconnectar.

Ferran Porta ha dit...

Ostres Zel, nena, quina envejeta més sanaaaaaaa!! Ens podem canviar les vides, tu i jo, un cap de setmana que et vagi bé?? ;-)

Que tinguis una molt bona setmana!

Anònim ha dit...

Sempre que entro aki em sento com a casa i veig aquestes fotos i... és impressionant, gràcies Zel.

Albanta ha dit...

Quins dies més bons!!!
M'alegre molt per tu... jo els tindré aviat (uns dies per desconnectar) i els espere amb impaciència.
Petonets

nimue ha dit...

ooooh! quin bon cap de setmana el teu! :)
jo també tinc moltes ganes de desconnectar!

the silver blue sea ha dit...

Bentornada, Roser! i bona setmana :)

Jordi Pinyol ha dit...

Això és vida! Quina enveja (sana...)

;)

Petons i bona recuperació.

Sergi ha dit...

Ja sabia jo que mon germà havia equivocat la carrera...

boris ha dit...

hola
sempre és bé el descansar, en una pausa del que vivim, per a regressar amb mes força!!

feliç dia de la dona!!
una abraçada

Anònim ha dit...

embotits i guspires: quina enveja
:)

Cristina ha dit...

Ostres, quin cap de setmana més maco! Per cert, el lloc on estem tots quatre a la foto no serà Vallter 2000? És que m´ho recordava.

Montse ha dit...

Amb crossa i tot estàs guapa-guapa! :)
petonetssssssssss

Cèlia ha dit...

Solet i neu, quina passada! I on dius que es vénen aquests germans que treballen en empreses que et foten els calers però que els deixen cases per anar a desconnectar?

Trini González Francisco ha dit...

Quin goig!
És veritat que després hi ha feina rai per a posar-se al dia en tot, però la desconnexió paga la pena.

Anna Tarambana ha dit...

Una mica d'enveja si que fas, eh? Quina cara de relaxats que feu a la foto! Dies com aquests són impagables!

bajoqueta ha dit...

Quina enveja més sana!

Trini González Francisco ha dit...

Això són tècniques de marketing! I lo demés, pamplines!

XDDD