09 de març 2009

els dies de...

L'any està farcit de dies de..., ui, de tot! Hi ha dies per recordar fets, accions, per causes justes, dies de drets, dies de records, dies de lluita simbòlica, dies de glòria... Diu que si vols trobar un dia per celebrar quelcom prou important, en queden pocs que no estiguin ja triats. La cosa em ve al cap per la diada d'ahir, el dia de la dona treballadora...
Em pregunto moltes coses, i no puc deixar de dir-ne alguna al respecte. L'una, que el dia és un xic falsejat, de fet hauria de ser el 25 de març, em sembla, perquè les primeres que van patir tancades una mala fi, no va ser el dia 8 de març.
Els fets de Nova York podrien haver sigut tres i no un únic incendi (sempre parlen de Cotton): la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. Va ser en aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.
Possiblement, sembla que quan van passar els fets de vaga no n'hi havia. Sembla que l'amo tancava, perquè com que hi havia moltes jovenetes, s'escapaven a jugar enlloc de fer la feina. Condicions degradants o inhumanes? Sí, segurament. (Consti que no es tracta de menyspreuar cap lluita, això mai).
El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917. Aquesta darrera data és la que seguim ara celebrant. Que hi havia moltes coses a reclamar, ho sabem, el dret a vot, les millores en horaris i sous...


Però jo em resisteixo a ser una "espècie a protegir". Perquè a més, em sembla que aquests "dies de" tampoc serveixen de gaire res. La lluita dels treballadors, de les persones amb risc, dels desvalguts, dels oprimits, dels pobles ocupats, de les ètnies sense terra i sense drets, ha de ser una lluita global, gosaria a dir una lluita contra el sistema establert.
Perquè, digueu-me, cal realment donar-li el nom a la diada com el de la dona treballadora? Ara mateix, poques som les dones que no treballem dins i fora. I els homes, cada vegada més. Si parlem de condicions laborals, encara ens queda camí per aconseguir, ja ho sé. Però resulta que també a molts homes. I al pas que anem, cada dia en perdrem més, de drets. Els cacics demanen acomiadament lliure. I a més abaratir els costos dels acomiadaments. I per tothom, homes i dones.
Si anem a veure les condicions laborals d'aquelles primeres pioneres, recordeu, moltes eren immigrants,i també ara les tenim aquí mateix, però no només són dones...I les tenim arreu del món, mala vida per homes, dones, i mainada, que treballen a preus de misèria en condicions de semiesclavitud. I doncs, no valdria la pena buscar un nom i una causa dignificadora per tots els treballadors i treballadores? I per d'altres causes, a qui se li ha acudit posar el dia de "l'indi de l'Amazònia" que estan eliminant sistemàticament? El "dia de Darfur"? El "dia de la selva desforestada a Indonèsia"?
I per totes aquestes injustícies, si que val la pena moure's i muntar grans crides, però crides unitàries, on cadascú de nosaltres senti que està representant a algú més que a si mateix, on es reclami una altra manera de viure. Perquè sí, perquè una altra manera de viure ha de ser possible, perquè el respecte s'encomana, perquè el tots a una encara ha de valdre.

13 comentaris:

Ferran ha dit...

És ben bé que tots els "dies de..." tenen una doble cara. Malgrat que no siguin perfectes, segurament són millor que cap "dia de...". Ens fan pensar-hi, ni que sigui de tant en tant; en les dones que no són valorades com els homes; en els gais; en el planeta castigat; ...

L'ideal? Que no calguessin "dies de...", naturalment.

Striper ha dit...

Jo com diu el Ferran,Malgrat que no siguin perfectes, segurament són millor que cap "dia de...".Per cer xiqueta el 19 que aneu a la vaga?

rits ha dit...

completament d'acord!
els dies de em provoquen certa al·lèrgia... i alhora entenc que hagin d'existir per fer presents certes realitats, doncs no tothom recorda la igualtat i llibertat entre les persones dia rera dia.

- assumpta - ha dit...

Potser em repeteixo, però com he dit algún cop, crec que el dia que no hi hagi "dia de...", serà el dia que per fi la humanitat haurà fet les paus amb ella mateixa.

Ara bé, el que ja no sé es si arribarà aquest dia... i si és així, quan arribarà.

Desconeixia aquesta mena "d'embolic" entre dates i esdeveniments envers la dona treballadora. Sempre s'apren alguna cosa. Gràcies, Zel !

Trini ha dit...

Si l'esforç i la lluita no és constant, de res serveixen els "dies de".

Molt bona la teva reflexió, Roser.

fanal blau ha dit...

Zel,

els "dies de" són testimonials, simbòlics, però algun pòsit deixen.
Però estic del tot d'acord amb tú que hi ha un munt d'injustícies per les que cal treballar i arremangar-s'hi no en una data concreta, ni en una manifestació puntual, sinó de manera constant.
Perquè com tu dius, jo també n'estic convençuda que el respecte s'encomana!
una abraçada!

garbi24 ha dit...

Trobo que es podria celebrar el dia de la dona , l'ho de treballadora per mi i sobra , doncs de tothom es sabut que avui en dia tan homes com dones hem de sortir a trencar-nos les banyes per poder pagar les despeses i que tots treballem en la mesura que podem .

Henry The VIII ha dit...

SuperZel - molt instructiu el post. Havia sentit tocar campanes però no tant detallat d'on vé el Dia de la Dona.

Escolta, guaitant el post anterior, a la força es deu desconnectar en aquella casa de muntanya. A més amb el foc a terra, que relaxa i deixa absort veure com van cremant els troncs. A mi m'enganxen els focs a terra.

Kisses. Per a quan un Dia de Bolggers?

Vicent ha dit...

M'ha agradat la teua entrada (de moment, em negue a utilitzar la paraula "post"; més endavant, ja veurem...). Aquests dies no he llegit ningú que qüestionara la celebració eixa.

Li he llegit algunes vegades a Javier Ortiz que, si vols que un problema no se solucione, li has de dedicar un dia. És tot un exercici d'hipocresia.

Ningú ha parlat de quin criteri se segueix per a elegir les dones que presenten informatius, per exemple. Ningú qüestiona el paper de les dones que reben al campió de la carrera de Fórmula 1. Ningú parla del paper decoratiu de la Fallera Major, o d'altres "reines" en festes populars. I etc, etc.


Una abraçada

rebaixes ha dit...

Té tantes connotacions això dels DIA que no sé per on agafar-ho.Potser dien que es vol reconeixer que hi falta quelcom quasi encertem,..Son onomàstiques o aniversaris i ja veiem en els propis, vintiquatre hores que succeeixen a les anteiors i precedeixen a les venideres.
Avui, en el lloc del temps on soc podem associar-ho a polit,religió, economia... i tantes coses més interesades. Per que arribarem com en els calendaris religiosos que tenim que ja no es sols per un sant sol, falten dies en un anys per celebrar-ho tot. I,hi han molts amtres punts de vista...
I si ens es agradable,potser no cal pensar massa i fer festa si es que l'han reconeguda... Potser som com els menuts que fer festa per la xocolatada ens il·lusiona. Anton.

Cristina ha dit...

Encara hi ha al món moltes dones en situacions d´indefensió total que no tenen drets pel fet de ser dona. Mentre això passi serà bo que no oblidem i si s´ha de recordar amb el "dia de", doncs benvingut sigui.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

zel, molt bon article!
salutacions i admiració per l'encert del teu blog i per la penya que et visita que és molta.


Mira el nostre web:http://www.revoltaglobal.cat i veuras les accions del dia de la dona treballadora.

àngel

Txarli ha dit...

Penso que aquests dies són l'excusa perfecta per pensar només un dia a l'any en tots aquests problemes que commemoren.

En la nostra societat sembla que només hi han guerres al món quan ho diu el telenoticies, o que només hi han malalts al món quan es fa la Marató, o que només hi han desigualtats entre homes i dones el dia de la dona...després no cal pensar-hi!

Bé, em sembla que està montat així...a nosaltres de canviar-ho.