retall blanc, grisòs entre ombreso bé, ombres severes, tallades a contrallum...
torb sinistre empeny branques mortes
o bé, branques fortes retallen el torb
que s’escola imponent enmig les ombres
les mans que hi eren, jeuen colgades sota la pedra
d'un cementiri urbà cruelment anònim...
potser enyores els rebrolls nacarats de la nova anyadaen terra afamada d’aigua i de neu, l’herbei lluent
i les parets gruixudes de pedra vella
acullen dolços trencalls de rutines
-una taula de fusta, un cafè, un llibre i un joc de cartes-
si fòssim aquí, ignorants del món...
el descans lleuger, efímer, esllanguit
s’esmunyiria com la sorra entre els meus dits.
9 comentaris:
Els dibuixos m'agradat molt el segon i el escrit no veiguis. Bona nit.
Un contrallum molt macu igual que el text.
Una abraçada
Doncs m'agrada aquesta poesia que suggfereix sensacions. I el dibuix també.
Aquesta ignorànt del món agrada el teu dibuix.
Les paraules estan molt ben escrits però Google no posa-ls molt bé junts, quina llàstima.. Desitjo que un occità m'ensenyaria gramàtica.
Abraçades!
Tota la vida
Un devessall
Ignoro de qué
M'ha agradat molt!
reina mora, tens un premi (d'ahir) a ca meua! petonets.
Preciosos dibuixos, precioós poema!!!
El contrast entre els dibuixos m'agrada. El text l'he llegit unes quantes vegades.
son molt bonics aquets versos....mil petons
L'he llegit, regellit...
per pensar i re-pensar-hi...
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada