10 de març 2009

contrast

retall blanc, grisòs entre ombres
o bé, ombres severes, tallades a contrallum...
torb sinistre empeny branques mortes
o bé, branques fortes retallen el torb
que s’escola imponent enmig les ombres
les mans que hi eren, jeuen colgades sota la pedra
d'un cementiri urbà cruelment anònim...
potser enyores els rebrolls nacarats de la nova anyada
en terra afamada d’aigua i de neu, l’herbei lluent
i les parets gruixudes de pedra vella
acullen dolços trencalls de rutines
-una taula de fusta, un cafè, un llibre i un joc de cartes-
si fòssim aquí, ignorants del món...
el descans lleuger, efímer, esllanguit
s’esmunyiria com la sorra entre els meus dits.

9 comentaris:

Striper ha dit...

Els dibuixos m'agradat molt el segon i el escrit no veiguis. Bona nit.

george ha dit...

Un contrallum molt macu igual que el text.
Una abraçada

Carme ha dit...

Doncs m'agrada aquesta poesia que suggfereix sensacions. I el dibuix també.

merike ha dit...

Aquesta ignorànt del món agrada el teu dibuix.
Les paraules estan molt ben escrits però Google no posa-ls molt bé junts, quina llàstima.. Desitjo que un occità m'ensenyaria gramàtica.
Abraçades!

Quim Espinet ha dit...

Tota la vida
Un devessall
Ignoro de qué

M'ha agradat molt!

Montse ha dit...

reina mora, tens un premi (d'ahir) a ca meua! petonets.

Preciosos dibuixos, precioós poema!!!

kweilan ha dit...

El contrast entre els dibuixos m'agrada. El text l'he llegit unes quantes vegades.

Mon ha dit...

son molt bonics aquets versos....mil petons

fanal blau ha dit...

L'he llegit, regellit...
per pensar i re-pensar-hi...

una abraçada!