els dies de...

L'any està farcit de dies de..., ui, de tot! Hi ha dies per recordar fets, accions, per causes justes, dies de drets, dies de records, dies de lluita simbòlica, dies de glòria... Diu que si vols trobar un dia per celebrar quelcom prou important, en queden pocs que no estiguin ja triats. La cosa em ve al cap per la diada d'ahir, el dia de la dona treballadora...

Em pregunto moltes coses, i no puc deixar de dir-ne alguna al respecte. L'una, que el dia és un xic falsejat, de fet hauria de ser el 25 de març, em sembla, perquè les primeres que van patir tancades una mala fi, no va ser el dia 8 de març.
Els fets de Nova York podrien haver sigut tres i no un únic incendi (sempre parlen de Cotton): la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. Va ser en aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.
Possiblement, sembla que quan van passar els fets de vaga no n'hi havia. Sembla que l'amo tancava, perquè com que hi havia moltes jovenetes, s'escapaven a jugar enlloc de fer la feina. Condicions degradants o inhumanes? Sí, segurament. (Consti que no es tracta de menyspreuar cap lluita, això mai).
El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917. Aquesta darrera data és la que seguim ara celebrant. Que hi havia moltes coses a reclamar, ho sabem, el dret a vot, les millores en horaris i sous...

Però jo em resisteixo a ser una "espècie a protegir". Perquè a més, em sembla que aquests "dies de" tampoc serveixen de gaire res. La lluita dels treballadors, de les persones amb risc, dels desvalguts, dels oprimits, dels pobles ocupats, de les ètnies sense terra i sense drets, ha de ser una lluita global, gosaria a dir una lluita contra el sistema establert.
Perquè, digueu-me, cal realment donar-li el nom a la diada com el de la dona treballadora? Ara mateix, poques som les dones que no treballem dins i fora. I els homes, cada vegada més. Si parlem de condicions laborals, encara ens queda camí per aconseguir, ja ho sé. Però resulta que també a molts homes. I al pas que anem, cada dia en perdrem més, de drets. Els cacics demanen acomiadament lliure. I a més abaratir els costos dels acomiadaments. I per tothom, homes i dones.
Si anem a veure les condicions laborals d'aquelles primeres pioneres, recordeu, moltes eren immigrants,i també ara les tenim aquí mateix, però no només són dones...I les tenim arreu del món, mala vida per homes, dones, i mainada, que treballen a preus de misèria en condicions de semiesclavitud. I doncs, no valdria la pena buscar un nom i una causa dignificadora per tots els treballadors i treballadores? I per d'altres causes, a qui se li ha acudit posar el dia de "l'indi de l'Amazònia" que estan eliminant sistemàticament? El "dia de Darfur"? El "dia de la selva desforestada a Indonèsia"?
I per totes aquestes injustícies, si que val la pena moure's i muntar grans crides, però crides unitàries, on cadascú de nosaltres senti que està representant a algú més que a si mateix, on es reclami una altra manera de viure. Perquè sí, perquè una altra manera de viure ha de ser possible, perquè el respecte s'encomana, perquè el tots a una encara ha de valdre.