jo aprenc, tu mires, ella dorm...

Estem fent dos "projectes" alhora. L'un té a veure amb animals, perquè anem al zoològic aviadet. I ens han inundat d'informació. Així que hem hagut "d'endreçar" les bestioles i anar a pams, que tot de cop es tornarien bogets. El cas és que ens van dur un llobarro ( i ahir una granota), i les observacions van en dansa. Però els va fer molta gràcia descobrir que hi ha mamífers (com les seves mascotes) que viuen al mar. I ja ens teniu posats al món de les balenes, dofins, i parents diversos. Si pogués, us ensenyaria tot el treball que han fet solets i de manera totalment voluntària, que ningú els ho demanava. No hi faltaven descripcions, petites narracions, dibuixos, informació de tota mena, petits llibrets que s'han muntat amb grapes...I tenim uns quants documentals que anem veient. I jo (espero que ells també)he après moltes coses d'aquest magnífics animals,(jeje, el paint que em va encomanar la Carme no para...)

-He après que hi ha balenes que tenen durícies al cap on nosaltres tenim pèl..., que les fan servir a manera de banya per barallar-se...per una femella, com sempre, ai coi!

-He après que dormen i descansen cap avall i cua amunt, perquè suren molt bé.

-He après que la cua sovint els fa de vela per navegar millor i per això de vegades la treuen fora de l'aigua sense que els surti cap altra part del cos.

-He après que els petits són entremaliats i una de les primeres trastades que fan a les seves mares és tapar amb el seu cos l'espiracle per no deixar-les respirar...ai, criatures...

-He après que les femelles projecten la llet a la boca de les cries (coi, no ho sabia, tampoc...)

-He après que quan després de llargues migracions troben reserva abundant de krill ( és com un plancton més consistent), fan cercles de bombolles imparables per impedir que d'altres peixos es cruspeixin el que elles s'han guanyat (apala, si en són de llestes)

-He après que canten meravellosament, i que fins i tot els nens ho han trobat increïble.

-He confirmat que els nens, davant d'un documental, o un suport engrescador, et demanen que paris i reculis perquè no han sentit bé algun bocí de l'explicació. I que els llibres gruixuts i de gran no els fan ni mica d'angúnia, ben al contrari, en demanen per endur-se a casa.

-He escoltat astorada que una colla volen ser "estudiadors d'animals"

-He confirmat que cadascú té una manera especial d'informar-se, uns necessiten comentar-ho amb els companys, d'altres pregunten directament, d'altres repeteixen fil per randa allò que els ha cridat l'atenció, d'altres ho hauran de veure i escoltar més d'una vegada.

-He confirmat que encara necessitem prendre apunts (les mestres) i que aprendre junts és genial. I que els nens es senten molt bé quan els dius -jo, això no ho sabia, ni idea...-
-He confirmat que sempre, sempre hi ha algú que s'adorm en qualsevol espectacle. I creieu-me, la peli era preciosa, tranquil.la, ben filmada i sense embolics ni barreges per confondre.

Afegeixo, pels comentaris del zoo: Aquest va ser un del primers "debats" que vam fer a la classe, abans de tot això. Perquè veurem la Susi, l'elefant que s'enyora, i tot i la primera reacció dels nens de dir -que la tornin a la sabana!!!- els interrogants de què faria un animal que ha crescut captiu retornat al seu hàbitat, ells van anar descobrint que no duraria ni dos dies, no sap buscar-se el menjar, ni ha après a defensar-se dels depredadors, ni coneix els camins dels ramats en temporades de sequera... El zoo no és l'hàbitat dels animals salvatges, però de vegades contribueix a recuperar espècies en perill, hi ha investigadors... Explicar aquí com i què es fa quan es vol fer un treball que abasti tots els àmbits relacionats, des d'allò moral a allò més acadèmic, seria per no acabar...