13 de març 2009

jo aprenc, tu mires, ella dorm...

Estem fent dos "projectes" alhora. L'un té a veure amb animals, perquè anem al zoològic aviadet. I ens han inundat d'informació. Així que hem hagut "d'endreçar" les bestioles i anar a pams, que tot de cop es tornarien bogets. El cas és que ens van dur un llobarro ( i ahir una granota), i les observacions van en dansa. Però els va fer molta gràcia descobrir que hi ha mamífers (com les seves mascotes) que viuen al mar. I ja ens teniu posats al món de les balenes, dofins, i parents diversos. Si pogués, us ensenyaria tot el treball que han fet solets i de manera totalment voluntària, que ningú els ho demanava. No hi faltaven descripcions, petites narracions, dibuixos, informació de tota mena, petits llibrets que s'han muntat amb grapes...I tenim uns quants documentals que anem veient. I jo (espero que ells també)he après moltes coses d'aquest magnífics animals,(jeje, el paint que em va encomanar la Carme no para...)
-He après que hi ha balenes que tenen durícies al cap on nosaltres tenim pèl..., que les fan servir a manera de banya per barallar-se...per una femella, com sempre, ai coi!
-He après que dormen i descansen cap avall i cua amunt, perquè suren molt bé.
-He après que la cua sovint els fa de vela per navegar millor i per això de vegades la treuen fora de l'aigua sense que els surti cap altra part del cos.
-He après que els petits són entremaliats i una de les primeres trastades que fan a les seves mares és tapar amb el seu cos l'espiracle per no deixar-les respirar...ai, criatures...
-He après que les femelles projecten la llet a la boca de les cries (coi, no ho sabia, tampoc...)
-He après que quan després de llargues migracions troben reserva abundant de krill ( és com un plancton més consistent), fan cercles de bombolles imparables per impedir que d'altres peixos es cruspeixin el que elles s'han guanyat (apala, si en són de llestes)
-He après que canten meravellosament, i que fins i tot els nens ho han trobat increïble.
-He confirmat que els nens, davant d'un documental, o un suport engrescador, et demanen que paris i reculis perquè no han sentit bé algun bocí de l'explicació. I que els llibres gruixuts i de gran no els fan ni mica d'angúnia, ben al contrari, en demanen per endur-se a casa.
-He escoltat astorada que una colla volen ser "estudiadors d'animals"
-He confirmat que cadascú té una manera especial d'informar-se, uns necessiten comentar-ho amb els companys, d'altres pregunten directament, d'altres repeteixen fil per randa allò que els ha cridat l'atenció, d'altres ho hauran de veure i escoltar més d'una vegada.
-He confirmat que encara necessitem prendre apunts (les mestres) i que aprendre junts és genial. I que els nens es senten molt bé quan els dius -jo, això no ho sabia, ni idea...-
-He confirmat que sempre, sempre hi ha algú que s'adorm en qualsevol espectacle. I creieu-me, la peli era preciosa, tranquil.la, ben filmada i sense embolics ni barreges per confondre.

Afegeixo, pels comentaris del zoo: Aquest va ser un del primers "debats" que vam fer a la classe, abans de tot això. Perquè veurem la Susi, l'elefant que s'enyora, i tot i la primera reacció dels nens de dir -que la tornin a la sabana!!!- els interrogants de què faria un animal que ha crescut captiu retornat al seu hàbitat, ells van anar descobrint que no duraria ni dos dies, no sap buscar-se el menjar, ni ha après a defensar-se dels depredadors, ni coneix els camins dels ramats en temporades de sequera... El zoo no és l'hàbitat dels animals salvatges, però de vegades contribueix a recuperar espècies en perill, hi ha investigadors... Explicar aquí com i què es fa quan es vol fer un treball que abasti tots els àmbits relacionats, des d'allò moral a allò més acadèmic, seria per no acabar...

18 comentaris:

Striper ha dit...

Ojala a tots els mestres els hi agrades tant la seva feina.

rebaixes ha dit...

Jo em pensava que sabieu de tot i bé... per ensenyar, i ara resulta que també sou estudiants, no estic tant lluny de vosaltres, jo també soc estudiant. No he pres apunts per que no m'examinaré, on jo visc ho hem suprimit, i s'està més tranquil, Soc com aquests menuts que m'he posat content quan confirmeu que hi ha coses que no les sabieu...Anton.

Edurne ha dit...

El lunes fuímos al cine, y jajaja, alguno se durmió! Así que me lo imagino todo tal cual lo cuentas!
Petonets, maestra!

- assumpta - ha dit...

També jo n'he après coses amb aquest comentari, coses que no havia sentit mai.
No m'extranya que els nens s'engresquin a voler ser "estudiadors d'animals", hi tens traça en saber encomanar als demés passions i sentiments.
I són tan agraits en aquestes edats !
Bon cap de setmanaaa!

pssst! i la cama, que tal???
;)

yraya ha dit...

Estos niños que se van tan tarde a la cama,está mañana se me ha dormido uno echado en el tobogán, pobret.
Bon cap de setmana, petons

Tere ha dit...

He disfrutado aprendiendo todo esto,¡pobre de aquel,maestro o no,que se crea que lo sabe todo o que no necesita aprender más! es peor que estar muerto,por los blogs se aprende tanto que ya no podría estar sin ellos.
Besotes

Ferran ha dit...

Què xules les teves anotacions: après, confirmat, escoltat, ... Ells s'ho passen bomba aprenent, i tu t'ho passes pipa ensenyant... i aprenent! Quina sort :-))

Bon cap de setmana, Zel!

miq ha dit...

És una gran feina la vostra. De les més grans (i importants).

SergiBR ha dit...

Doncs ja em perdonaràs, però jo opino que dur als nens als zoològic està mal fet. Ja em diràs quin regal per a la seva personalitat és veure uns animals deprimits i desprotegits del seu medi natural.

Portaríeu als nens a veure les tristes cares dels condemnats a mort o dels qui esperen una sentència que no arriba?

Els zoològics urbans també son presons i a dintre s'hi aplica la cadena perpetua.

XeXu ha dit...

Jo tenia una companya a la universitat que es va dormir en una classe igual que aquesta nena de la foto. Ben visible que estava.

Suposo que ara tenen l'època aquesta que els agraden els animals a tots. Després ja es diversificaran. I aquesta nena... doncs anirà per lletres...

Els del PiT ha dit...

Bona crònica Zel!
-Ai pooobretaaa... Aquesta xiqueta se'n va al llit massa tard...
-Sí, a mi també m'ha entrat una mica de son...
Plafff!!!
-Avi!!!!
-Apa, ja pots dormir! Hi hi hi...

Diana ha dit...

JA saps què en penso: la visita al zoo hauria de ser obligatòria a les escoles. Ei! I que la visita la preparessis tu també ho hauria de ser. Jo me n'hi vaig demà! Donaré records a la Susi de part teva.

Montse ha dit...

On he de signar, perquè el meu nét vagi a la teva escola? ÔÔ

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Una cosa es l´inducció i el seu raonament i l´altre la deducció que pot ser enganyosa, de totes maneres m´agrada com portes els teus alumnes.

Daniel Mercado ha dit...

Transmets un entusiasme envejable pel teu treball i els nens, felicitats.

nimue ha dit...

oooh!!! que xulo!!! nosaltres també estem preparant una excursió al zoo! a veure com queda la història que amb els adolescents no se sap mai! (sort que els meus són rebonics... jeje)

Ada ha dit...

estic totalment d'acord amb tu, zel, també podem aprendre moltes coses dels nens, sobre "com ensenyar" perquè... no sé si et passa, però quan veus que no t'escolten, que no et fan cas... ai, probablement és error nostre, alguna cosa falla, probablement és que no estem explicant bé. I ells et dónen idees, també s'inventen jocs... I el que més m'agrada, et dónen alegria i somriures gratis!

Mireia ha dit...

Jo també acabo d'aprendre un munt de coses noves, com els teus nens!