la cançó enfadosa

No deixa de sorprendre’m ( i això que ja gairebé res em sorprèn), que en un mes de març hagin coincidit (o s’hagin fet coincidir) fets de tanta importància, tapats i solapant-se uns i altres.

Vaja, que hem deixat de pensar en els resultats de les eleccions a Galícia i al País Basc, i el que suposa en ambdòs escenaris qui ha guanyat, perquè mentrestant teníem les anades i tornades de la investigació sobre els fets de la trama d’espionatge entre la gent del PP.

I ja em perdonareu, però jo encara no sé qui espiava a qui, qui volia fotre a qui, què i com es relaciona la moda a mida d’en Camps, amb l’Esperança (déu-nos-en guard), mentre la Cospedal cridava indignada contra el govern defensant la perfecció i el ventall màgic que guarda sota el braç per solucionar tots les problemes mundials (vol dir espanyols, que per ella és el món)

I en plena eufòria del cid Campeador contra els àrabs (perdoneu l’exemple), tenim que el professorat i els sindicats preparen la vaga pel 19M.
I paral.lelament avui diuen que el rector va donar l’avís de desallotjar el 16 M.
I l’altre pregunta com sorprès ( o ho fa veure?) que, com és que esperen a donar l’ordre el 18M, que és clar, el que volen és preparar l’escalfament d’ànims per l’endemà, dia de vaga. I que segur, segur que anaven a provocar la defenestració del conseller.
I encara diu un tercer, que a qui se li va ocórrer (amb enginy maquiavèlic i amb traïdoria) posar un antisistema (sr Saura), al front del cos. I diu un "El Zaragoza"
I pregunta un altre més, si el que es pretén dir és si hi va haver una “premeditació” per posar el sr Saura al front d’una tasca que anava contra els seus principis, perquè, repeteix, és un antisistema.
I respon l’anterior que si representa un partit és del sistema. I diu un que els Mossos van actuar correctament, però que potser, només potser, el que volien era una mena de venjança, de tant com se’ls ha atacat...
I així successivament...

Total, que tot el merder polític dels Populars, que es preparen abanderats com els únics capaços de tornar el seny i el bon fer polític a Ibèria, els qui ens faran sortir de la crisi, ens apujaran els sous, ens treuran impostos, ens posaran tots els diners que ens toquen al calaix, els qui ens tornaran al recte camí de les veritats universals, els bons, els únics preparats, s’han escapolit sota l’estora, ells i els seus “gomorres” i nosaltres aquí ens anem enfangant els uns contra els altres, ens donem pel sac, mostrem una incapacitat total per demostrar que som un país amb cultura de nivell i semblem una colla de “gamberros” de barri. Perquè ho semblem, no ho veieu així?

Si més no, el que passa és de bojos, per això, darrerament, em dedico a posar contes un xic dolços, que al carrer el que hi ha és una pel.lícula de por.