16 de març 2009

Relats Conjunts. Una altra proposta veïnal. 19 M

Germà de l’anterior mandatari, mai havia tingut un paper rellevant. Quan es va produir (sisplau per força) el relleu, li van endinyar la galdosa tasca que semblava no voler ningú, però, que per aquells atzars que té la vida globalitzada (i els PISA), tocava (també sisplau per força) arreglar d’una vegada.
Es va envoltar d’una colla d’estudiosos del tema (arts educandi), que treballaven en àmbits i organitzacions diversos (diversos, 1a errada per segons qui). Però, ai, las! El que va anar recollint semblava posar el dit a la nafra, perquè, que les coses no anaven bé, tothom ho intuïa. Però, com posar l’esquellering al gat? Els remeis per millorar, eren d’una magnitud i d’una envergadura tals, que calia entomar amb un ànim de gladiador.
Saberut i tenaç com era, i amb poques ganes de dissimular, va agafar el toro per les banyes. Amb l’anterior govern, els sindicalistes tenien un tracte preferent, més que en qualsevol altre àmbit. Quinzenalment es reunien amb el seu antecessor. I manaven, ja ho crec que manaven. Ell, que no volia ser un bufó (tot i que ho semblava), va cometre el greu error de prendre massa iniciatives, moltes de les quals tocaven de ple a uns quants “intocables”. La Rosa C, encotillada fins dalt, amb les millors gales de tota vella dama saberuda i un xic pretenciosa (tot s'ha de dir), va reclutar sàviament les seves afiliades més fidels. Tocant els punts febles de llibertat sense control de ningú, hores de treball i privatització, l’esquer estava servit. El dia 19 de març, van enxampar el pobre bordegàs i el van deixar sense l’esquelet bàsic de les seves propostes. Aquí el teniu, perduda la columna vertebral dels seus propòsits, marejat de tants manefles i vomitant totes les gràcies degudes als intocables.
(Al PatimPatamPatum he publicat unes cartes tretes del sindicat, opinions que crec us poden interessar)No he afegit ni tret res, Són de l'Antoni Bassas i el Salvador Cardús. A l'adreça d'Ustec hi ha de tot per saber-ne més (des del seu prisma)

18 comentaris:

Striper ha dit...

Una cosa es clara que l'ensenyament no funciona i a mes hi han masses vacas sagrades.

Ferran Porta ha dit...

Deu n'hi do, com tenim l'àmbit de mantejat. Deu n'hi do. I que cap responsable polític no sembli ser capaç de fer la seva feina ben feta...!

rebaixes ha dit...

Això d'escriure llarg i que tot sigui una metàfora, deu ni do de relat al altre taler al-ter. Amb cinc lletres se'n poden fer de combinacions,alb pelele que en te sis, segurament que moltes més o sin llegiu per la costa,per la muntanya, pels rius, ja en trobareu ja de cosetes ben fines. Si, es clar, meta-fora.Ai, fill meus no us envelliu, que practiqui el carabassó, que hi ha massa carabases i si sembren totes les llavors i surten i se'n cuiden... al final tot serà carabasses,Feu treballar el carabassó.Anton.

Assumpta ha dit...

Et felicito!!!

No hi entenc gens jo d'aquestes reivindicacions... no sé qui té raó i qui no en té. Tan se val en aquests moments. Ara mateix el que vull manifestar és que la forma en que t'ho has fet venir bé per encabir-ho com a relat la trobo GENIAL :-))

Els del PiT ha dit...

Totalment d'acord amb l'Assumpta, caram quina canya!
Sergi.

Oscar Ramírez ha dit...

Holes, tens un premi per a tu al meu blog. Mira't el post d'avui dilluns. Si vols, copia el banner i el poses al teu blog.

Carme Rosanas ha dit...

Doncs sí, com l'Assumpta admiro la teva capacitat de barrejar relats i reivindicacions.

Carme Rosanas ha dit...

Doncs sí, com l'Assumpta admiro la teva capacitat de barrejar relats i reivindicacions.

Sergi ha dit...

Hahaha, Zel, descansa una mica! Ni amb els RC deixes de banda la reivindicació, agafa't-ho com unes petites vacances i deixa volar la imaginació lluny de les cabòries! Ei, però molt bé, eh, estic segur que ningú sabria fer-ho així com tu.

Rita ha dit...

Com diu el XeXu, hauries de descansar una mica... :-)

Molt bo, zel, molt bo!

mafalda ha dit...

Poques vegades tu i jo hem discrepat tant com ara mateix.
Però fa temps que vaig descobrir que intentar dialogar -que no barallar-se- exposant opinions sobre segons quins temes era del tot inútil- com ho serà aquesta vaga, que això també ho tinc clar-.
Tan de bo tinguis raó i aquest "savi il·luminat" sigui la solució a tots els mals. Ho dubto tant!

zel ha dit...

Ui, no, jo no tinc pas clar que sigui la solució, però el que no tinc tampoc gens clar és que les maneres de fer i la vaga ho siguin, penso que hi ha molt poca tolerància i ganes d'acord en general.

Mireia ha dit...

Boníssim i d'actualitat!El dijous durant la vaga tindrà continuació

Cèlia ha dit...

L'Assumpta i la Carme tenen molta raó! I de pas ens envies a passejar una mica... molt bona!

Anònim ha dit...

Ostres, un RC amb to reivindicatiu! Aquest quadre està traient el millor de tots!

kweilan ha dit...

Em semblava difícil fer un relat a partir del quadre però lo teu té molt mèrit.

Anònim ha dit...

Saps fer relats, saps escriure poesa i defensar allò que tu creus, oleee

Nymnia ha dit...

Deu ni dor quina canya! Molt ben escrit!