Relats Conjunts. Una altra proposta veïnal. 19 M

Germà de l’anterior mandatari, mai havia tingut un paper rellevant. Quan es va produir (sisplau per força) el relleu, li van endinyar la galdosa tasca que semblava no voler ningú, però, que per aquells atzars que té la vida globalitzada (i els PISA), tocava (també sisplau per força) arreglar d’una vegada.

Es va envoltar d’una colla d’estudiosos del tema (arts educandi), que treballaven en àmbits i organitzacions diversos (diversos, 1a errada per segons qui). Però, ai, las! El que va anar recollint semblava posar el dit a la nafra, perquè, que les coses no anaven bé, tothom ho intuïa. Però, com posar l’esquellering al gat? Els remeis per millorar, eren d’una magnitud i d’una envergadura tals, que calia entomar amb un ànim de gladiador.

Saberut i tenaç com era, i amb poques ganes de dissimular, va agafar el toro per les banyes. Amb l’anterior govern, els sindicalistes tenien un tracte preferent, més que en qualsevol altre àmbit. Quinzenalment es reunien amb el seu antecessor. I manaven, ja ho crec que manaven. Ell, que no volia ser un bufó (tot i que ho semblava), va cometre el greu error de prendre massa iniciatives, moltes de les quals tocaven de ple a uns quants “intocables”. La Rosa C, encotillada fins dalt, amb les millors gales de tota vella dama saberuda i un xic pretenciosa (tot s'ha de dir), va reclutar sàviament les seves afiliades més fidels. Tocant els punts febles de llibertat sense control de ningú, hores de treball i privatització, l’esquer estava servit. El dia 19 de març, van enxampar el pobre bordegàs i el van deixar sense l’esquelet bàsic de les seves propostes. Aquí el teniu, perduda la columna vertebral dels seus propòsits, marejat de tants manefles i vomitant totes les gràcies degudes als intocables.

(Al PatimPatamPatum he publicat unes cartes tretes del sindicat, opinions que crec us poden interessar)No he afegit ni tret res, Són de l'Antoni Bassas i el Salvador Cardús. A l'adreça d'Ustec hi ha de tot per saber-ne més (des del seu prisma)