escollir un bon dia
per dir-vos fins ara mateix
que serà quan toqui
quan pugui ser
sense robar temps
a l'altra vida que s'ha esperat massa
mentrestant, sabeu com us estic agraida
per la companyia i pel regal de les paraules
i del bon desig que sempre he sentit
només gràcies, i fins aviat...espero.
60 comentaris:
Zel, et trobarem a faltar i quan toqui i quan pugui ser sense robar temps a l'altra vida, ens tornarem a trobar aquí.
Una abraçada ben forta. I fins aviat. Fins ara mateix.
Zel, gràcies a tu per tot i espero que quan pugui ser tornem a trobar-nos. Jo també espero que sigui fins aviat.
Un petonet i una forta abraçada.
Dec ser més egoïsta que la Carme, i se'm fa difícil de creure que acabo de llegir, a l'Ara mateix, el que acabo de llegir. No voldria que marxessis, que tu ens poses les piles a tots els teus lectors! Entenc que et deu caldre. Troba el que necessites trobar, però no ens oblidis, d'acord?
Un petó, guapa.
Cuidate,amiga.Un abrazo
Pues a mí me has dejado ojoplática con lo que vengo de leer!
No sé qué decir...
Sólo desearte suerte y lo mejor, y que sea corta la ausencia, y que vuelvas pronto, y que tengas "piedad" de nosotros, que nos dejas aquí sin tus reflexiones y tus pensamientos, opiniones tan valientes y sinceras...
Y que fins ara, Roser, amiga!
Petons, molts i abraçades, molts també!
Catxis ninona et trore molt a faltar, torna aviat vale. Petons
Se me fa feixuc acceptar algunes coses, no puc creure que diguis adéu, m´entristeix el pensar que sentiré un silenci escrit.
Tot i així et tindré present
Zel,
ens tornarem a trobar. Si més no, així m'agradaria...perquè en el teu "ara mateix" hi he trobat un present amb ganes i empenta per tenir un món una miqueta més dolç, i una molt miqueta més valent!
una abraçada, mestra!
pero qué.... te vas? y quién me acompañara en dar "caña" a los políticos?
Bueno Zel, espero que vuelvas pronto, tomate el tiempo que necesites, pero vuelve.
Una abraçada molt forta
Ostres, ara sí que m'he quedat sorprès. Ja sé que inverteixes molt temps per aquí, però bé, espero que puguis trobar la manera de fer-ho tot compatible. T'estarem esperant. Que tinguis molta sort, i segueix la teva lluita, això que no falti!
No fotis! Ara sí que em deixes clavat. Qui em farà ara les teràpies de radicalització i conscienciació?
Bé doncs, em sap greu, però suposo que és a fi de bé. Cadascú segueix el seu camí.
Que tot et vagi de fàbula i estarem a l'aguait per si tornes a treure el cap.
Una abraçada ben forta, Roser.
Zel!!! et trobarem molt a faltar! molta sort i espero que tornem a saber de tu ben aviat!
Espero que sigui per poc temps. A vegades, és difícil compaginar tantes coses a l'hora però, desitjo que trobis la manera.
Espero que hagis tingut una bona diada de st. Jordi
Una abraçada i fins aviat.
Sóc una persona egoista. d'aquelles que creu que tu sempre estaries amb nosaltres.
Et trobaré molt a faltar Roser.
Solament et demano que de tant en tant venguis a dir-nos que estàs bé, encara que només sigui entre un hola i un adéu.
Que tinguis molta sort,
Cuidat molt.
Un petó
D'acord amb la majoria que se'ls fa difícil d'empassar aquest comiat. Jo he estat molts cops una lectora en silenci del teu blog, Roser. I molts cops m'has tocat ben endins, escricint "en veu alta" el que jo penso.
Mira..., només espero estar per aquí quan tornis. Una abraçada molt forta i moltes gràcies per la teva feina tant ben feta.
Conye! M'acabo de quedar bocabadada i esmaperduda!! Em sorprèn força perquè no havies avisat o com a mínim jo no havia vist els senyals... Bé, dec ser de les egoistes, ni que haguessis d'avisar.
Molts petons, bonica, i molta sort!!!!
Zel, estic mirant les teves cosa i els teus compromisos contra totes les injustícies. Solament he pogut arribar fins a una data que tots hem plorat amb tu. Roser, no puc demanar-te que segueixis. Seria molt injust. Però si que vui demanar-te que no tanquis el blog Necessitem llegir-lo i aprendre de tu. T'ho demano com alumne teu. Gràcies.
Una abraçada.
ein???? em sona a comiat això???? :((
joliiiiiiiin!!! Entenc que hages de dedicar-li menys temps al blog perquè a mi també em passa. Abans escrivia dues vegades per setmana i ara quan puc. Però, però, però... escriu alguna coseta de tant en tant... snif...
com que no m'agraden les despedides, no em desperdire,,estare esperant que tornis,,i ja esta!!!
pren el teu temps...fes el que tinguis que fer,,pero serem aqui esperante...
eppp i si vens per figueres..alerta amb les sargantanes..val nina??
molts petons!!
t'anyorare, sense tu... no sera el mateix!
Em permets que et digui amiga? He tingut un alçaprem en llegir el teu post. Vull dir-te que m'he acostumat tant als teus escrits com als que deixes al meu, m'han ajudat molt a sentir-me acompanyat i motivat per a seguir escrivint. De veritat que et desitjo el millor i, si pots i et ve de gust visita'm de quan en quan i deixa'm les teves paruales. Jo seguiré entrant al teu blog per veure si encara t'hi aboquies de quan en quan
Molta sort!
Zel, gràcies per compartir amb nosaltres els teus sentiments, gràcies per obrir-nos els ulls a les injusticies del mon, gràcies per fer-nos pensar...
Una abraçada i fins aviat!
Serem aquí esperant que tornis!!
Fins ara mateix!!
Cuida't! :***
Un petó ben fort, mestra en molts i bons sentits! Fins ara mateix!
Zel gràcies per fer-nos pensar i sentir tot aquest temps. Trobarem a faltar l'Ara mateix. Tornis quan tornis t'estarem esperant!
Una abraçada!
Una abraçada ben forta!!!! Fins ara mateix!
Ves a descançar que ho necessites, portaves un tràfec impossible de tirar endavant. Has arribat a dalt el teu Everest i pots cintemplar tantes muntanyes i vallades i rius que t'enyoren... No et quedis a dalt després del conciençut repós i torna a escalar, a posar corda i piolet i les alforges plenes d'il·lusió per a tu i compartir-la amb tots els que quedem. Dia DIAda senyalat pel teu acte de posar el peu i bandera a dalt de tot, però pensa que has d'ajudar a tots els que veus ara a peuar el cim particular de cadascun.
No llencis l'arna, que encara hi ha la reina mare a dins i no pots deixar sense mel del teu zel a auest cel que has creat al teu entorn. Vine de tant en tant, quan en tinguis necessitat, aquí molts, moltíssims t'estem esperant ... Una abraçada com la que més. T'ESTIMO, ZEL.Sempre hi tindràs aqui un seti per reposar tranquil·lament i parlar i escoltar... ANTON.
:O t'acabo de conèixer i marxes? quin greu! espero que tot et somrigui i no deixis de ser com ets :)
Fins aviat Zel, espero que trobis el que cerques i que un dia o altre tornis a obrir-nos la teva ànima. Et trobaré a faltar.
Tothom necessita un descans de tant en tant, i cal fer les coses només quan ve de gust.
Molts petons, zel!
Que alguna persona a qui has anat agafant afecte, pel que diu i per com ho diu, digui que plega, tanca, marxa, sempre és trist.
Malgrat això, s'han de respectar les decissions preses, sobretot perquè cadascú té els seus motius que ho justifiquen prou.
Em sap greu! Només espero que ens trobis a faltar tant que necessitis tornar o que tornis a tenir necessitar de posar ordre en aquest món de mones, que tan sovint i tan bé sacseges.
Molts petons, per si trigues, i molta sort!!
De tot cor, zel!
Fins aviat,zel
Les portes de can garbi24 sempre estaran obertes , pots tornar sempre que vulguis que tots t'esperarem .
Fins aviat i que tot et vagi superbé. Una abraçada molt forta!
Descansar del blog et permet obrir altres finestres al món...però això ja ho saps...
Ara podràs venir a fer-te el massatge...tindràs temps i e genoll ja deu correr com un esperitat :)
Cuida't molt amiga Zel!
fins aviat!
Zel, et deixo un missatge en el meu blog.
Fins aviat? no zel! no... et trobaré a faltar...
Que dius? no pot ser Zel!! Bé, si més no espero que sigui un fins aviat, i que et podem tornar a trobar i llegir per aquí, et trobarem a faltar!
un petó!
Vols dir?
La Princesa de les Neus
Viu la vida! i un dia qualsevol, torna...aquí estarem, esperant!!gràcies pels mil.lions de paraules, un plaer passejar per aquí sempre.
petonets
Zel fa poc temps que et conec però t'asseguro que sense les teves paraules em faltarà alguna cosa. Espero que tornis aviat. I si vols venir de visita al meu blog algun dia ja saps que t'hi esperaré amb molta alegria.
Vagi bé Zel.
que te'n vas??? jopeta!
Besets zel, que tingues sort!
Esperaré que tornis un dia al veinat.
Envia una postaleta de tant en tant, eh?
Molts petons, Zel!!
;)
Torna aviat guapa!!!
He estat llegint una per una totes les opinons a veure si trobava una "pista"... si estàs malament, si t'ha passat alguna cosa... o si "tan sols" és perquè tens molta feina.
Espero que sigui això, molta feina i prou... i que estiguis bé :-)
Cuida't molt!!
Tot i fer poc que et "conec", ja sento la teva mancança i t'enyoro.
Espero que sigui un descans breu i profitós, i que aviat et passegis altre cop per aquí.
Ja saps que al meu Planeta hi ha un lloc reservat per tu.
Petons.
Fins ben aviat! una abraçada. No triguis en tornar!
Zel, em sap molt greu q t'hagin fet mal, tu no ho mereixes, sigui el què sigui, la gent està amb tu des del meu bloc, i jo mateix, el pròxim post, és per a tu Zel, una abraçada...
Zel, t'he llegit el comentari al blog d'en Cesc... a mit ambé em sap greu. T'envio una abraçada ben grossa i si puc ajudar-te en alguna cosa... ho dius.
Estimada Zel, em sap greu sí ets malalta o si alguna cosa dolenta ha passat. No entenc gaire català i
sempre utilitzo la llengua malament.
Recordi's que tots nosaltres l'enyorem tots els minuts que ets fora!
Te desitjo molta valentia,
si us plau torni un dia!
Abraçades des d'Hèlsinki!
Aquí tens el teu post, no és gran cosa però amb tot el cor.
http://sensefersoroll.blogspot.com/2009/04/com-el-vicens-ferrer-dels-blocs.html
ostres Zel, la força que sempre transmeten les teves paraules, els teus escrits, una força que surt de dintre teu, entre aquesta i la de la gent que t'envolta i la gent que et llegim espero que et refacis aviat. Mentrestant, una abraçada plena de força!
Jo també desitge que siga fins ara mateix. Torna aviat.
ohhh..Zel.. fes el que hagis de fer, però torna algun dia eh..no tardis.. molts petons i molts petons pels teus nens..
Feia dies que no entrava aquí i em trobo això... és una despedida? passa alguna cosa? M'he perdut :)
Espero que sigue per motius que passen ràpid.
Una abraçada!
Has fet que les injustícies ens emprenyin un xic més.
Ens has mostrat el camí del compromís.
Només es un Kit-kat?.
Opino d´aquesta teva circumstància en el meu darrer post.
suposo que la costum farà que vagi entrant per llegir el teu post nou!
et trobaré a faltar i és evident que no serè la única!
1 petonàs i cuida't moltíssim!
helena
Ostres! Fins ara no me n'he adonat que aquest post és per dir-nos que et prens un descans, cibernèticament parlant. Si és això el que necessites, fés-ho. Potser ho hauríem de fer tots de tant en tant, que aquestes coses sovint ens ocupen molt més temps del que caldria.
Espero, això sí, que ben aviat tornis de nou per aquí. Tal com ja t'han dit i repetit altres 'comentaristes' se't trobarà a faltar. I pots estar segura que, quan tornis, estarem tots i totes aquí per rebre't amb una abraçada ben forta.
Fins aviat, molts petons i que et vagi tot molt bé guapa!
Doncs nosaltres encara anem més endarrerits!
:-(
Me'n faig creus, bonica, però si l'altra vida et necessita...(Aquesta sempre la tindràs)
Una abraçada!
:)
I fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada