04 d’abril 2009

fins el monyo dels nivells (2)

Ni sé com començar el que per mi és més clar que l’aigua d’un got d’aigua neta, perdoneu-me la redundància. Ara mateix acabo de llegir una mena de declaració per punts sobre el pla Bolonya escrita per l’innombrable Fernando Savater.
Hi ha prejudicis en aquest nostre món que ens fan presuposar que, les declaracions d’un suposat intelectual, pesen més. Hi ha d’altres prejudicis com aquest que ens trobem cada dia a les escoles i instituts, tant si parlem de Bolonya com de Lec, com de Pacte Nacional d’Educació, com de Consell d’Avaluació del sistema educatiu.
Dóna la sensació que, si qui explica determinades coses ho fa des d’una mena de tribuna amb rang o títol superior, té més pes, se li dóna un valor afegit. El mateix passa quan en les converses es barregen etapes educatives, allò que fan a la universitat és superimportant i indiscutible i totes les mancances vénen dels batxillerats. Els de batxillerat es queixen que els alumnes no estan prou preparats quan pugen de Secundària. Els de Secundària es queixen del baix nivell dels alumnes de Primària. A Primària, diuen que a Infantil no es fa el que tocaria. A Infantil hauran d’anar a les escoles bressol a a les famílies...finalment, em temo que la culpa la tindrem les mares, que, quan estem en temps de gestació, no fem escoltar les normes ortogràfiques als nens, no els lleegim els clàssics, una estona d’anglès, ni els fem un soliloqui de càlcul per tal d’anar-los immergint en l’aprenentatge.
Fa riure, direu. Doncs no. No en fa. L’especialització salvatge a mesura que pugem amunt, pot fer que un saberut en mates, no tingui ni idea de res referent a humanitats, la càtedra d’un sempre és la més important i l’espècimen a salvar, sigui al preu que sigui.
I l’educació, a qualsevol etapa i nivell ha de donar com a fruit persones senceres i complertes, cultes i amb capacitats i neguit per voler seguir aprenent, expertes en el món futur, més que no pas en el passat. I estem mantenint segons a quins estaments programes del segle dinou, que ja em direu on el trobaran, tret que no vulguin ser alhora ensenyants, i ja els vindran ganes de posar-se les piles, quan petin de nassos amb la generació que tindran al seu càrrec. Aquí no hi entrarien els aprenentatges més tècnics, que a aquests els toca posar-se al dia per nassos.
Ara hi ha una mena de neguit (els nivells, ai els nivells) per això de que “tots els alumnes de sisè faran una prova” Són aquestes proves que es passen des de fa anys a les escoles al final de cada cicle, les proves de competències bàsiques. Puc fer una mena de pintura del panorama esperpèntic (darrerament aquesta paraula la tinc sempre present) amb el que es viu l’espera de la prova. Els docents que ens hi trobem, els de primària, em refereixo, tenim tota la informació a l’abast. L’única novetat d’aquest any és que es formen uns grups de docents per zones escolars i seran aquests qui passaran les proves. Però cada escola designa un professor i un suplent, així és que s’espera imparcialitat.
Perquè som tan rucs, però tant i tant, que la malfiança ha fet que segons qui posi en dubte els resultats de d’altres escoles (de la pròpia ningú en dubta mai, sembla, o sí?)
Perquè totes les proves que es passen van només en benefici de la pròpia escola, són eines de reflexió per tal que l’equip docent s’adoni de quines millores s’han de fer per aconseguir que una àmplia majoria d’alumnes assoleixin els nivells desitjats. I recalco això d’àmplia majoria, que del que es tracta és de no deixar enrere alumnes, de posar mesures per aconseguir el dret de tots, l’accés a la cultura, reconegut com a dret humà i dels infants.
El collonut del cas és quan sents professors que treballen en etapes de Secundària i/o Batxillerat que diuen “anem amb compte, pel que he vist, hi surten aspectes de geometria, que sempre són al final dels programes” O sigui, volen dir “prepara als teus alumnes per això, que els avaluaran” I jo em pregunto, realment alguna d’aquestes persones saben ben bé com es treballa, quines són les metodologies que es fan servir més enllà de la seva matèria i fora dels seus nivells?
Alguna d’aquestes persones que es posen les mans al cap pel nivell de “les seves assignatures” tenen present i saben el procés que fan els alumnes abans no arriben a la part alta del sistema educatiu? Perquè a Primària, i perdoneu-me els qui treballeu més amunt (confio que no sereu del qui creieu que en sabeu més, o que això vostre si que és difícil i que nosaltres rai...) estem força acostumats a presentar les tasques d’una manera interdisciplinar, i solem tenir en compte en cadascuna de les unitats de programació tots els sabers que toquen per l’edat, el grup i el moment, segons el grup i el referent curricular.I estem molt acostumats des de fa anys a adaptar les tasques i els objectius a les particulars necessitats dels nens, a nosaltres no se’ns permet (ni ho faríem mai) dir “els que no valen”.
Perquè si fos així, creieu-me, quan inicien el primer cicle, tens tants "nivells" com nens i nenes hi ha a la classe, i no ens morim pas, i també tenim programa i objectius per acomplir, i un cicle tot darrera que ens espera amb les urpes a punt si es dona el cas (hi ha llocs on passa, us ho prometo)
Però és que quan hi ha mestres de Primària que han passat a Secundària, aquest maltràngol tampoc el tenen. Jo, modestament, em permetria donar un consell, tothom hauria d’haver treballat amb mainada de 5 a 9 anys, tothom, fins els que estan amb grandassassos. És llavors quan entens com funciona l’aprenentatge, entens els estils d’aprendre de les persones, que determinen el teu estil d’ensenyar segons aquells qui tens al davant. Ja sé, també tots hauríem de treballar a Secundària, i és llavors quan veuríem els fracassos, em direu, però sé que ens vindria menys de nou. I de fet, escoles que han anat adaptant les seves metodologies a l'edat dels nens (a 1r i 2n d'ESO són molt immadurs encara), s'han sentit molt millor i més reconciliats amb la feina.
És realment molt gratificant estar amb una colla d’alumnes bons, però ho és més encara estar davant d’alumnes “perduts i avorrits” i aconseguir ajudar-los a tirar endavant, encomanar-los el cuc de voler saber ni que sigui com s’escriu una crítica d’un partit de futbol.
Els èxits s’haurien de mesurar pels fracassos que es poden evitar, per les angoixes que es poden assuajar, pels corrents de simpatia que es poden encetar, per les il.lusions que es poden encomanar.

10 comentaris:

merike ha dit...

FINÈS ENTRE TOTS I TOTES: Un premi per als gents a qui agrada Finlàndia

Ferran Porta ha dit...

A mi, que el món de l'ensenyament em queda lluny, m'al·lucina llegir aquesta mena de tibantor Primària-Secundària, quan al cap i a la fi es tracta de peofessionals i "clients" d'un mateix vaixell. ¿No fora lògic que l'ensenyament es consensués entre tots els actors que formen part de l'auca?

Digue'm naïf.

Anònim ha dit...

S'ho haurien de mirar però aquí sembla que estiguem en un país tant estrany que no es miren res i no es té en compte a la gent, no sé, a mi m'indignen perquè és tant estrany, no hi ha res coherent el món està boig, feia temps que no t'ho escrivia :)

Marta ha dit...

Els professors dels que tinc millor record sempre han estat no els que m'han ensenyat una assignatura si no dels que m'han transmés la motivació i ensenyat una assignatura. D'ells n'he aprés que quan no hi havia temps per acabar el temari perquè el curs s'havia acabat jo a casa pel meu compte l'acabar de llegir i d'interessar-m'hi fora de temps escolar. No és estrany que d'aquests professors també n'he aprés comportaments vitals.

kweilan ha dit...

Suposo que totes les etapes tenen la seua dificultat perquè els mestres estiguin a infantil, primària i secundària fan la mateixa tasca. Jo tinc amics professors a tots els nivells i em semblen tots ells i totes profesionals. Avui he llegit com sera aquesta prova al diari i he vist que era de comprensió i de matemàtiques. Té sentit si és per ajudar els propis centres però si és per "sancionar" no li trobo el què ja que les escoles ni els alumnes de cada centre són iguals.

Striper ha dit...

Pero nena que no fas vacances? Avui he celebrat rams pero de diferent manera no amb llaurer , ni garlandes, pero aixo son records d'infancia jo no em crec que tu mai haguis anat a beneir la palma, I per cer lo de la mona si que ho continuo celebrant i sense cap vergonya m'agrada de mantega. Petons guapa.

Cèlia ha dit...

M'hi subscric. I et diré més, abans estava a 7è i 8è, després vaig estar molts anys a infantil de 3 a 5 (escola rural), al CS, he estat al CI, al CM i ara, torno al CS (on em toca aquesta prova d'enguany). On he après més es a infantil. He après a treballar en projectes, he après a pregunatr-nos què sabem de les coses abans de començar i a veure què hem après quan hem acabat, he après a tenir molta alegria i que els colors són molt importants per omplir-nos de felicitat, he après a treballar per racons, que ara són tallers... he après tant amb ells, que espero poder -ho saber aplicar... I tots els països d'Europa i tots els nens de 6è estan tallats pel mateix patró? bé, jo em pensava que calia partir de la pròpia realitat... sóc tan ignorant!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Opino que el nen tant es fa a casa com a l'escola, i que de pares i mestres bons no en hi han masses. Però entre pares i mestres hi ha varies diferències, una és que els mestres els canvien cada any, mentre que els pares ho son durant tota la formació; un altre és que als mestres se'ls hi exigeix un ofici per ser mestres, en canvi als pares per ser pares només un polvo i encara mal fotut.

Molts nens conflictius son els primers de la colla que en complir els 14 anys ja se'ls hi compra la moto, i als 18 el cotxe; pot ser és perquè a casa fan nosa i com menys hores hi estiguin millor. Tampoc els hi falten els diners per anar de farra, com si el nen que més disposa és el que té els millors pares, i això només és tapadora que amaga les vergonyes de no saber educar els fills i sovint l'origen d'altres problemes més greus.

Per tant menys discursos "Sabaterianos" i més inculcar uns valors de conducta i responsabilitat que sembla ser que estan en decadència.

Stel ha dit...

Em consola llegir que una professora pensi així, ja començava a dubtar que cap rpofessor se'n reocrdes de que no tots els esudiants som iguals i cada un tenim diferents necessitats i dificultats, s'ha implantat una manera d'educar en massa que avorreix, cansa i desmotiva als i les estudiants, que en gran part te la culpa de la gran quantitat de persones que fracassen o abandonen els estudis, ultimament s'ha incrementat aquesta sensació quant ens estan exigint un nivell al que no som capaços d'arribar perquè ens falta una base important, els professors pensen que quan passes un curs has de tenir un nivell establert i si pel que sigui no el tens (encara que com en algun cas sigui la classe sencera per problemes amb el professor, etc.) t'has de fotre i entendre allò que t'expliquen, i així és com els suspensos es regalen, en un grup en el que la mitjana era de notable.

Montse ha dit...

ai, reina mora, algun dia ens hem de veure per parlar de tot això!!!! però en viu i en directe, eh?
petonets!!!