02 d’abril 2009

haikús d'abril





les flors més humils
il.luminen dolçament
la plana fèrtil
veig un somriure
ell m’acompanya i m'empeny
el pare em mira

23 comentaris:

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Amb poques paraules fas evocar un munt de sensacions de tendresa

Una abrasada

Mateo Bellido ha dit...

Hola, Zel.
Me parece que la he entendido, sin traducir. Precioso haiku, ¿se llama así? Las flores más humildes son salvajemente auténticas. Y, seguro que te está mirando desde ahí arriba.
Besos.

Ferran Porta ha dit...

El teu pare t'està somrient des de dalt. No el veig, però com podria no fer-ho, llegint les teves paraules?

Assumpta ha dit...

Ara mateix, com el nom del teu blog, ràpida i veloç em planto aquí en primer lloc per disculpar-me per la meva insistència en demanar pistes al Joc d’en Tibau quan les havies posat en el post següent i jo, tossuda que tossuda, entrant una i una altre vegada al mateix i deixant-me perdre, de passada, fotos de les que a mi m’agraden, de postes de sol...

Això de ”les flors més humils” m’agrada... és molt teu :-)

I crec, com diu en Ferran, que el teu pare et llegeix i somriu :-)))

kweilan ha dit...

Preciós, zel. Les fotos i el text.

labruixoleta ha dit...

hi ha somriures que els podem veure a qualsevol lloc pq viuen dins nostre.

Bonics haikús!

Carme Rosanas ha dit...

Sí que ho són, molt bonics! Un somriure que el tindràs per sempre.

Jordi Casanovas ha dit...

deu ser el dia... dels haikus.

Striper ha dit...

Paraules biniques que evoquen una abraçada.

sargantana ha dit...

curt pero intens...pot haber algo millor??
i la millor resposta sera el teu sonriure...
dos petons

Kudifamily ha dit...

Molt bonic, zel.
Intens i emotiu.
Una abraçada!

Henry The VIII ha dit...

Les flors més humils són les més maques.

Kisses

Jordi Pinyol ha dit...

Molt bonic!

Petons i que tinguis un bon cap de setmana.

Thera ha dit...

Aquesta està sent una primavera generosa. Bonic i intens.

Cèlia ha dit...

La primavera ha despertat les ànsies florals dels haikús i, el sentiment, el del record més íntim. Segur que sí que et mira i et somriu...

rits ha dit...

preciós!
i un somriure que s'encomana!

Rolando Escaró ha dit...

pienso que las flores mas humildes son aquellas que se exceden en belleza

Joana ha dit...

Lo més bonic de la primavera... l'esclat de colors i olors....
Quines fotos més boniques!!
Petonets

enric ha dit...

Zel, La primavera et senta bé.
El millor que podem fer és tenir sempre a la memòria, amb detalls cotidians, els nostres que ja no hi són.

mai ha dit...

Recomença de nou el procés de la vida.

Anònim ha dit...

El pare t'ha portat a aquestes belles paraules :)

assumpta ha dit...

;)
S'encomana!
El seu somriure t'acompanyarà sempre!

jo artin au ha dit...

Sempre pugen a un mateix nivell, humilitat i fertilitat. De la qual cosa es desprèn l'alt nivell de les "coses meves" de l'anterior post