Hola, Zel. Me parece que la he entendido, sin traducir. Precioso haiku, ¿se llama así? Las flores más humildes son salvajemente auténticas. Y, seguro que te está mirando desde ahí arriba. Besos.
Ara mateix, com el nom del teu blog, ràpida i veloç em planto aquí en primer lloc per disculpar-me per la meva insistència en demanar pistes al Joc d’en Tibau quan les havies posat en el post següent i jo, tossuda que tossuda, entrant una i una altre vegada al mateix i deixant-me perdre, de passada, fotos de les que a mi m’agraden, de postes de sol...
Això de ”les flors més humils” m’agrada... és molt teu :-)
I crec, com diu en Ferran, que el teu pare et llegeix i somriu :-)))
23 comentaris:
Amb poques paraules fas evocar un munt de sensacions de tendresa
Una abrasada
Hola, Zel.
Me parece que la he entendido, sin traducir. Precioso haiku, ¿se llama así? Las flores más humildes son salvajemente auténticas. Y, seguro que te está mirando desde ahí arriba.
Besos.
El teu pare t'està somrient des de dalt. No el veig, però com podria no fer-ho, llegint les teves paraules?
Ara mateix, com el nom del teu blog, ràpida i veloç em planto aquí en primer lloc per disculpar-me per la meva insistència en demanar pistes al Joc d’en Tibau quan les havies posat en el post següent i jo, tossuda que tossuda, entrant una i una altre vegada al mateix i deixant-me perdre, de passada, fotos de les que a mi m’agraden, de postes de sol...
Això de ”les flors més humils” m’agrada... és molt teu :-)
I crec, com diu en Ferran, que el teu pare et llegeix i somriu :-)))
Preciós, zel. Les fotos i el text.
hi ha somriures que els podem veure a qualsevol lloc pq viuen dins nostre.
Bonics haikús!
Sí que ho són, molt bonics! Un somriure que el tindràs per sempre.
deu ser el dia... dels haikus.
Paraules biniques que evoquen una abraçada.
curt pero intens...pot haber algo millor??
i la millor resposta sera el teu sonriure...
dos petons
Molt bonic, zel.
Intens i emotiu.
Una abraçada!
Les flors més humils són les més maques.
Kisses
Molt bonic!
Petons i que tinguis un bon cap de setmana.
Aquesta està sent una primavera generosa. Bonic i intens.
La primavera ha despertat les ànsies florals dels haikús i, el sentiment, el del record més íntim. Segur que sí que et mira i et somriu...
preciós!
i un somriure que s'encomana!
pienso que las flores mas humildes son aquellas que se exceden en belleza
Lo més bonic de la primavera... l'esclat de colors i olors....
Quines fotos més boniques!!
Petonets
Zel, La primavera et senta bé.
El millor que podem fer és tenir sempre a la memòria, amb detalls cotidians, els nostres que ja no hi són.
Recomença de nou el procés de la vida.
El pare t'ha portat a aquestes belles paraules :)
;)
S'encomana!
El seu somriure t'acompanyarà sempre!
Sempre pugen a un mateix nivell, humilitat i fertilitat. De la qual cosa es desprèn l'alt nivell de les "coses meves" de l'anterior post
Publica un comentari a l'entrada