17 de maig 2009

burgès (menjar, beure i no fer res) i un afegit de darrera hora....

Ho havia de posar...aquests meus fills, m'han ofert aquesta imatge, avui, havent dinat...(jejeje, alguns s'enrabiaran)


Arriba l'hora de recuperar conceptes i paraules, em temo que, després de la dama de ferro, hem oblidat que teníem com catalogar determinats estatus, que, normalment, encertaven força de ple en allò que el mot ens suggeria. i si no, llegiu aquí el que diu aquest senyor.


Literalment, s'acaba de treure de la màniga un grandíssim concepte "flexiseguretat", això és, abaratir els acomiadaments, i reduir la temporalitat de les feines. Bé, la segona part està prou bé, com a somni, tot i que sabem que ell no és pas dels primers, i que, evidentment, mai ha hagut de trobar-se en aquesta situació. I que honrat quan diu que cal que els qui han viscut per damunt de les seves possibilitats, ara ho facin per sota, l'hora del sacrifici. (Seguint aquest principi, ells haurien de començar a treballar a l'obra...)

Humor del bo, venint d'algú que, com molts d'aquesta claca, semblen tenir un seient vitalici. I si algú estava enganyat pel que fa a quines ideologies poden marcar certa diferència, d'allò que de vegades diem tots (tots són iguals, bla bla...), proposo de llegir per acabar de veure clar, perquè reclamo el terme burgès per definir tipus com aquest. Només que ara, de propina, resulta que tot el que parlen ho cobren a preu de feina dura, que tenen de per vida sou i servidors (i secretària particular pagada com el sr. Pujol, expresident)


Segons el DIEC:

Burgès: Persona acomodada que viu sense treballar. "La vida del burgès: menjar, beure i no fer res".

A partir del segle XIII, a les viles dels Països Catalans, d’Aragó i d’Occitània, membre del patriciat que es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.

Burgesia: Classe social els membres de la qual són propietaris dels mitjans de producció i viuen de les rendes del treball dels seus assalariats.

Segons l' Alcover Moll:

Burgès o burguès: En l'edat mitjana, persona de bona posició económica, que vivia sense exercir ofici ni comerç i que formava part de la classe social intermèdia entre els nobles i els mercaders i menestrals; cast. burgués.

Ramon Llull descriu així els burguesos: «Burgeses són hòmens qui deuen regir les ciutats e tenir los privilegis d'aquestes; e per açò són escusats que burgeses no hagen altre ofici, ço és a saber, que no sien cavallers ni mercaders ni usen de les arts mecàniques; los quals són necessaris a príncep per ço que sien governadors de les costumes de les ciutats, e per ells sien ordenats les mecàniques. E per açò als burgeses se covenen alcunes honors majors que als mercaders, car han general offici; per les quals honors deuen haver cavalls e deuen esser rics, en tal manera que de lurs rendes pusquen viure e lur offici mantenir» (Arbre de Sciencia, i, 309-310).

(Per cert, no li he dibuixat res damunt del dit perquè hauria sigut massa groller)

13 comentaris:

Clidice ha dit...

Tant de bo fos un burgés, que encara que no fes res hagués arribat a l'estatus fruit de la seva feina, ni que fos donant-ne! El mal d'aquest senyor i de tots els senyors i senyores que els acompanyen, és que no se'ls coneix altra forma d'omplir l'olla que la política :(

A més el tipus és un mentider i el diari un desinformat: fer fora la gent de la feina és facilíssim. Aquí, per tal de treure un titular, es diuen les bestieses que els ve de gust. M'agradaria veure quina solució proposa aquest paio un cop s'hagi acabat el subsidi dels aturats: gasejar-los? camps de treball? Treblinka potser?

Anònim ha dit...

El meu pare sempre ho diu, hi ha partits que són per la burgesia de Catalunya, no fa falta que fiqui noms oi? amb la teva fotografia aportada, ja n'hi ha prou, una abraçada!

Striper ha dit...

La imatge ja parla, ja sabem qui son pero també et dic que ni han a totsels partits.

Ferran Porta ha dit...

No seré jo qui defensi en Duran, que és el cap de la part que em fa mandra de CiU. Tot i això, i deixant de banda el que diu l'Striper -hi estic d'acord- aquest ramalasso de "l'acomiadament barat" és un argument força repugnant; ho és, d'entrada, perque no tinc constància que un empresari que sigui mal gestor -i per culpa del qual, X treballadors se n'hagin d'anar al carrer- pugui ser acomiadat.

No es tracta de fer "l'acomiadament barat", Sr. Duran, sino de treballar per una societat justa, on uns no es facin d'or a costa del patiment de la majoria treballadora.

Acabo, i perdó per l'extensió, Zel: trenco una llança en favor del "noble art de la política", que per mi ho és malgrat el baix nivell que, sovint, demostren tenir els seus "primeres espases".

jo artin au ha dit...

Aquesta gent només veuen sortides a la crisi en allò que precisament l'ha desencadenat. La seva mentalitat cínica a més no poder, promou ara el viure per sota de les possibilitats. Tot per justificar la seva maquiavèl·lica proposta de fotra gent a l'atur. Abans de la crisi el seus eslògans eren: "consumiu, consumiu, sou la base de l'economia, quant més consumiu millor anirà tot". No poden tenir altra cosa al cap que fer ressorgir la mateixa manera de viure que la prèvia a la crisi. Si per tal cosa cal fotra gent a la merda, dons es fa i prou. Un cop les coses tornin a ser igual que abans (aquesta és la nota més definitòria de "burgès") de nou a consumir. No poden sortir d'aquest cercle viciós, dit en sentit estricte. El fotut és que siguin tan votats, per la qual cosa s'ha de tenir una mentalitat semblant; i ara, el govern d'ara els està posat totes les coses en safata. Fins i tot estan realitzant els seus somnis. La LEC és un exemple.
Roses, una abraçada.

jo artin au ha dit...

Roser, Roser; no pas Roses; una abraçada. (es veu que entre l'arbust i la seva flor, per un instant, no he notat substancial diferència; és que no potser una cosa sense l'altra.

yraya ha dit...

Yo a todos estos burguesitos, les prondría un esparadrapo en la boca hasta que pensarán un poco en lo que van a decir.
Un petó

Garbí24 ha dit...

Que facil qu es ser burges amb els diners dels altres . Elshi cal una bona lliço

Marta ha dit...

Flexiseguretat? Dos antònims en una mateixa paraula, impossible de compatibilitzar.

Ferran Porta ha dit...

Genial la samarreta dels teus nanos; no mos en faran!

merike ha dit...

el teu comentari desaparegut

miquel ha dit...

Del mateix LLull una altra definició i reflexió crítica sobre els burgesos a la Deoctrina pueril. Disculpeu la llargada:
"Quax tots los hòmens qui són en los mesters damunt dits desiyen ésser en estament de burguès e volgren que lurs fills fossen burguesos; e non és en tot lo món offici tant dampnós ne qui tan poch dur. Burguès deriva de los mesters damunt dits, cor en primer serà estat son linatge en algun mester, e haurà guanyat tant, que son successor serà burguès. E en lo burguès comensarà a declinar son linatge. E sabs per què? Per ço cor burguès despèn e no guanya, e ha fills, e cascú està ociós e vol ésser burguès, e la riquesa no pot a tuyt bastar.
Enaixí com la roda quis mou engir, se mouen, fill, los hòmens qui són en los mesters demunt dits. On, aquels qui són en lo pus bax offici en honrament, desigen a puyar cada dia, tant que sien en lo cap de la roda subirana, en la qual estan los burgesos. E cor la roda se à a girar e a inclinar a aval, cové que offici de burguès ya caya a aval.
Nuls hòmens no viuen tan poch com burguès. E sabs per què? Per ço cor menuguen massa e trahen poch de mal. E null home no fa I tan gran afany a sos amichs, com fa burguès pobre, e en null home no està tan ontada pobrea com fa en burguès."

Els del PiT ha dit...

A mi també em fa mooolta mandra aquest en Duran... Calla, que l'avi està rient:


Els seus ganàpies, hi hi hi... Són tremendus, oi?
:D
I tant, avi...
;-)