el món aturat (o no...)

avui no pots fer vida normal...fa dos o tres dies que mengem xampinyons, i ja començo a fer cara de bolet...però si que m'agradaria un triomf dels nois del barça...pel planter, per la voluntat, pel treball i per la pinya... sospito que el "capo" seria un bon mestre, ha sabut a cops de vers i fermesa, de feina i manyagues, d'abraçades i rampells, d'humanitat i d'empatia, fer un grup prou cohesionat, on ningú sobresurt per aspiracions de ser més que l'altre, on tots s'afanyen a lloar els companys, i on ni els suposadament millors mostren rivalitat ni ganes de pujar a la galeria com a estrelles, ben al contrari, es nota que s'ajuden...això, amics, és el mirall a l'esport d'elit del que seria una bona classe...sort a tots!

però, compte, no pugem a la glòria de cop, sempre han de quedar fites per assolir...