26 de maig 2009

dies de gaudir amb els nens

prop de l'espigó, la mar està tranquil.la...no fa sol, però tampoc fa fred
objectiu: aprendre quins organismes viuen arran de mar...voleu dir que aquí trobarem quelcom?
ja tenim l'escenari, no hi ha onades, i això ens facilitarà veure, localitzar i agafar mostres...

instruccions, posar-ho tot als atuells amb aigua de mar, no volem que es mori cap animaló!

a la recerca, després de les primeres pors i dubtes, ensopegades i rascades...tan sols algú trobi alguna peça, ni que sigui un musclo buit, serà bufar i fer ampolles...
petxines, crancs ermitans, una medusa mig menjada, unes quantes garotes, cargolins, anèmones (només una i petita) i l'estrella de la pel.lícula! un cogombre de mar! el veiem per sobre...
i per sota, que té un color...(ecsss)...però ells no han tingut cap mania, ni una! posats a fer, jo també el vaig agafar i potinejar...
I avui, les roques han passat per la lupa binocular, el seu primer contacte amb un aparell d'aquells que sembla que només es fan servir als laboratoris...

Com que també estem aprenent les roques (la classe està farcida de minerals, fotos, llibres que han dut com esperitats des que vam anar de colònies a la Garrotxa), mirem un bocinet que ha resultat ser un cargolí minúscul fossilitzat dins una roca volcànica!
quina il.lusió, quina dèria, mai havien vist el món per un forat...de vidre d'augment!

costa molt posar l'objectiu d'una màquina a l'ocular, però la idea s'entén, es veu un remenut cargolet del que només s'endevina l'espiral...és igual, ens hem emocionat... demà tocarà posar a l'objectiu tota una munió de coses que volen veure... ja em direu qui els atura!
balanç? genial! ens esperen minerals de tot mena, floretes, grans de cereals, insectes, pugó, closques, estrelles de mar seques...no sé si donarem a l'abast!

29 comentaris:

Striper ha dit...

Ostres molt interesant !!!!!, Aixo es ser mestra.

Kudifamily ha dit...

M'encanta quan expliques coses dels "teus" nens!!!
Has de fer-ho més sovint, llegint-te ja veig la brillantor als teus ulls.

Un petonàs

rits ha dit...

dels cogombres de mar en surten les espardenyes, oi?
la foto del microscopi, genial!

aquests dies són una ràfaga d'aire fresc!

Thera ha dit...

Que xulo, em fas venir ganes de tornar-me petita i tornar al cole! Segur que els nens s'ho van passar pipa i aprendre, és així com s'apren, a través del que veiem i toquem! Salut!

Agnès S. ha dit...

Aprendre amb la pràctica, tocant de peus a terra, o al mar, quina sort aquesta canalla de poder xoneixer i experimentar així!

XeXu ha dit...

Que bé que us ho munteu, quines colònies més xules! Però segur que això era un cogombre de mar?

gerardeli ha dit...

Com més aprenem (de petits i de grans) és experimentant, tocant, veient...
No hi ha res com una sortida a l'exterior!!!
Ben pensat: si es poguessin abolir les aules...i féssim classe enmig de la natura...seria una passada!!!
I si no mireu l'escola de Summerhill.
Petons

Carme ha dit...

Disfrutem tots doncs, els nens, tu i nosaltres... una mica de fàstic si que em fa el cogombre de mar ...

Jordi Casanovas ha dit...

dels cogombres en surten les espardenyes... les de menjar vull dir i són molt bones i cares.

Anna i Lluís ha dit...

veig que tornes a estar activa!! que guai l'experiència!! jo demà me'n vaig a l'aqualeon.. ja explicaré el que veiem! muas!

sargantana ha dit...

fas entrar ganes de tornar a esser petit...
jo vull anar-hiiiiiiiii!!!!

Luluji ha dit...

I lo bé que s'ho van passar, per cert molt explicatives les fotos, genials.
Un peto maca.

Enredada ha dit...

te quiero amiga... perdón por mi ausencia

Rita ha dit...

Com te'ls estimes! Quin goig veure't ensenyar d'aquesta manera... Tan de bo totes les senyus fossin com tu!
Petons, maca!

sanset i utnoa ha dit...

Que divertit!

Les sortides, vistes com l'experiència, haurien de ser la base del coneixement!

Segur que van aprendre molt més que amb un llibre avorrit en el que no s'entén res...

Utnoa

Ferran ha dit...

Jolín, Zel, no tenia ni idea de què és un "cogombre de mar". Ja et dic ara que no l'agafaria ni begut!: me l'imagino llefiscós i... aitx, que em fa angúnia!

La sortida amb els nens, molt xula! Quina sort que tenen :)

Cristina ha dit...

Jo coincideixo amb en Ferran. Primer cop que veia un cogombre de mar. Sembla fastigoset però els nens ho toquen tot. Jo era així de petita,jejeje. Ets una bona mestra. Segur que fas feliços molts nens amb aquesta manera de veure la vida. Sou tan importants els mestres...

bajoqueta ha dit...

Ai jo no sé si seria capaç d'agafar bitxos del mar jeje. Però de petits no els fa por res. Què monos tots allí escoltant damunt la roca :)

Josep ha dit...

Molt bonic

Clidice ha dit...

En Gerald Durrell, a la seva obra "La meva família i altres animals" explica que utilitzaven els cogombres de mar per jugar a disparar-se rajolins d'aigua els uns als altres. :) Són molt interessants aquestes bèsties, amb un dimorfisme sexual molt acusat :P segur que la canalla va gaudir d'allò més, és la millor edat per al descobriment del món que t'envolta :D

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ei, el dia 7 a les urnes la nostra lluita: revolta global, passa-la!
la nostra lluita és la teva!

Jesús M. Tibau ha dit...

cal descobrir el món en directe, amb les pròpies mans i ulls i genolls, i peus...

fada ha dit...

Una experiència espaterrant, no? Quina sort aquests alumnes amb una mestra com tu! Llàstima que amb la llengua i la literatura (i l'edat dels meus "angelets") no es poden fer tantes "birgueries" (ni aquesta perquè això no surt al diccionari :(
Molts petons, maca!

Tonina ha dit...

Veure, observar, tocar, gaudir, aprendre, tot ho vau fer. Quina il.lusió que aquestes cosetes surtin bé. Enhorabona per la tasca que fas, és un gust visitar-te.

fanal blau ha dit...

aquests aprenentatges "in situ" són els que realment ens queden ben integrats i instal·lats en el disc dur: perquè són experiència!

felicitats, zel!

Cèlia ha dit...

Bones colònies!

Asimetrich ha dit...

Felicitats per la iniciativa. Segur que han disfrutat d'aquesta immersió a la recerca

_MeiA_ ha dit...

Saps que no sabia de l'existència d'aquest cogombre de mar?

Moltes gràcies!

Tere ha dit...

Yo quiero que seas mi maestra.
Besos