24 de maig 2009

la cançó que em persegueix

Tota una demanda de companyia, mira, ara estic així...


Quan la nit ha arribat i la terra és fosca, i la lluna és l'única llum que veiem, no, no tindré por, no no tindré por, si tu em recolzes, sempre que tu em recolzis. Per això, estimada, recolza'm, recolza'm, recolza'm....
Si el cel que mirem ha de caure, i les muntanyes s'han d'esfondrar fins al mar, no ploraré, no ploraré, no no em caurà ni una llàgrima, si tu em recolzes, si em recolzes. I estimada, estimada, recolza'm, recolza'm, quan hi hagi problemes, em recolzaràs? Sisplau, recolza'm, recolza'm...

20 comentaris:

sargantana ha dit...

bonica,
tu no estas mai sola
que no ho saps?
igual que tu no deixes mai sol a ningu...

no tinguis por, ens veurem la lluna; ens vestirem de nit, i cantarem i ballarem fins l'alba...

una forta abraçada, zel

petonets

Carme ha dit...

Estimada, Zel, et recolzarem tant com podrem. Serem a prop.
Però el cel no caurà ni les muntanyes s'esfondraran... espero.

Una abraçada ben forta.

rebaixes ha dit...

Noia, que si tanquem els ulls també tot es fosc.
Obre els braços interiors i cull l'espill de lluna...
Entra en ton paradís del pensament i recorda intants joiosos...
Que callin el gemec els llavis
per que la ma calenta de la llum interna et besi i et consoli...
....Et desitjo pau i amor, el meu lema. Anton.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

pel que et convingui em tens al teu costat, si et puc ajudar ? ja ho saps

un petó molt gros de part meva

Striper ha dit...

Mai estas , ni estaras sola, segur un peto.

Thera ha dit...

Et persegueix una bona cançò! Deixa que t'acompanyi... una abraçada!

Ferran ha dit...

Com podriem tirar endavant si no tinguéssim qui "stand by me"? Un munt d'amics "stand by you", Zel, "by us". Ets afortunada, som afortunats.
Un petó per desitjar-te bona setmana.

barbollaire ha dit...

què hem de fer? què puc fer?

apropat un xic..et fa res que t'abraci?

una bosseta de petons dolços, nina
:¬)*

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

No sé si ve al cas, però et vull transcriure un poema d’una estampeta que em van regalar el dia que em vaig casar:

Estimeu-vos l’un a l’altre, però no feu de l’amor un lligam.

Doneu-vos l’un a l’altre del vostre pa però no mengeu del mateix tros.

Doneu el vostre cor però no perquè el vostre company el posseeixi.
Perquè només la ma de la vida pot posseir els cors.

I estigueu junts, però no massa junts.
Perquè els pilars dels temples estan apartats.

I, ni el roure creix sota l’ombra del xiprer,
Ni el xiprer sota la del roure.
Kahlil Gibran.

Al passar dels anys he descobert que al bosc hi ha més de dos arbres i que amb només dos pilars no en hi ha prou per aguantar un temple.

La soledat se la fa un mateix i a vegades és necessària.

Una forta abraçada d'un arbre veí.

fanal blau ha dit...

...i zel, si et cauen les llàgrimes...doncs cauen, i després de les llàgrimes, sempre acabem tornant a somriure. I, afortunadament, ens recolzem...

nimue ha dit...

quina cançó més preciosa.
Et recolze, guapa bonica!

B7s!

estrip ha dit...

un cançó que fa molta companyia.
bona setmana, aquesta cançó un bon començament!

Kudifamily ha dit...

Sola?
No. No estàs sola.
Ens tens aquí, escoltant-te, recolzant-te i mirant de fer-te sentir acompanyada.
No estàs sola.
Estem aquí.
Estic aquí.

Un petó

Montse/Arare ha dit...

au, vine, ens prendrem un te de roses. O el prefereixes de jessamí? ah! que millor un cafè? d'acord! tinc una nespresso que fa caure de cul! (sense el Clooney, ep!)

vine, una galeta? una xocolatina?

vine!

josep estruel ha dit...

Hola Zel.
A mi aquesta cançó de John Lennon i la de Imagine també em persegueixen des de sempre.
Cuidat molt, ja saps que tens el nostre suport.
Una abraçada.

rits ha dit...

Zel, una abraçada ben gran! recolza't en el blog i en naltres moltíssim!!!

Just ahir, quan tornava cap a casa al migdia, un nen que anava en bicicleta la xiulava, i se'm va ficar al cap, tant que pensava en un post i posar-la d'acompanyament,...xò els posts que em surten darrerament tots són massa tristos, i no volia escriure'n més (de posts tristos)... per això vaig fer una versió intent còmic del relat conjunt.
Ara en rellegir la cançó escrita, em dóna la volta la cançó i em retorna al cap. És preciosa.

Ramon ha dit...

Mai caminaras sola...
Anims

Ma-Poc ha dit...

Molt bona cançó!

Príncep de les milotxes ha dit...

Ei, papallona... Feia massa dies que eno et veia volar. L'aire és al teu abast, no ho oblides, cel!

Un petó-poema per tu...

Cristina ha dit...

Aquí tens una pila de blocaires que estan pendents de tu per si caus. Així que recolza´t en nosaltres sempre que ho necessitis.

Una forta abraçada...