prop de l'espigó, la mar està tranquil.la...no fa sol, però tampoc fa fred
objectiu: aprendre quins organismes viuen arran de mar...voleu dir que aquí trobarem quelcom?
ja tenim l'escenari, no hi ha onades, i això ens facilitarà veure, localitzar i agafar mostres...
instruccions, posar-ho tot als atuells amb aigua de mar, no volem que es mori cap animaló!
ja tenim l'escenari, no hi ha onades, i això ens facilitarà veure, localitzar i agafar mostres...
instruccions, posar-ho tot als atuells amb aigua de mar, no volem que es mori cap animaló!
a la recerca, després de les primeres pors i dubtes, ensopegades i rascades...tan sols algú trobi alguna peça, ni que sigui un musclo buit, serà bufar i fer ampolles...
petxines, crancs ermitans, una medusa mig menjada, unes quantes garotes, cargolins, anèmones (només una i petita) i l'estrella de la pel.lícula! un cogombre de mar! el veiem per sobre...
i per sota, que té un color...(ecsss)...però ells no han tingut cap mania, ni una! posats a fer, jo també el vaig agafar i potinejar...
I avui, les roques han passat per la lupa binocular, el seu primer contacte amb un aparell d'aquells que sembla que només es fan servir als laboratoris...
Com que també estem aprenent les roques (la classe està farcida de minerals, fotos, llibres que han dut com esperitats des que vam anar de colònies a la Garrotxa), mirem un bocinet que ha resultat ser un cargolí minúscul fossilitzat dins una roca volcànica!
quina il.lusió, quina dèria, mai havien vist el món per un forat...de vidre d'augment!
costa molt posar l'objectiu d'una màquina a l'ocular, però la idea s'entén, es veu un remenut cargolet del que només s'endevina l'espiral...és igual, ens hem emocionat... demà tocarà posar a l'objectiu tota una munió de coses que volen veure... ja em direu qui els atura!
balanç? genial! ens esperen minerals de tot mena, floretes, grans de cereals, insectes, pugó, closques, estrelles de mar seques...no sé si donarem a l'abast!
29 comentaris:
Ostres molt interesant !!!!!, Aixo es ser mestra.
M'encanta quan expliques coses dels "teus" nens!!!
Has de fer-ho més sovint, llegint-te ja veig la brillantor als teus ulls.
Un petonàs
dels cogombres de mar en surten les espardenyes, oi?
la foto del microscopi, genial!
aquests dies són una ràfaga d'aire fresc!
Que xulo, em fas venir ganes de tornar-me petita i tornar al cole! Segur que els nens s'ho van passar pipa i aprendre, és així com s'apren, a través del que veiem i toquem! Salut!
Aprendre amb la pràctica, tocant de peus a terra, o al mar, quina sort aquesta canalla de poder xoneixer i experimentar així!
Que bé que us ho munteu, quines colònies més xules! Però segur que això era un cogombre de mar?
Com més aprenem (de petits i de grans) és experimentant, tocant, veient...
No hi ha res com una sortida a l'exterior!!!
Ben pensat: si es poguessin abolir les aules...i féssim classe enmig de la natura...seria una passada!!!
I si no mireu l'escola de Summerhill.
Petons
Disfrutem tots doncs, els nens, tu i nosaltres... una mica de fàstic si que em fa el cogombre de mar ...
dels cogombres en surten les espardenyes... les de menjar vull dir i són molt bones i cares.
veig que tornes a estar activa!! que guai l'experiència!! jo demà me'n vaig a l'aqualeon.. ja explicaré el que veiem! muas!
fas entrar ganes de tornar a esser petit...
jo vull anar-hiiiiiiiii!!!!
I lo bé que s'ho van passar, per cert molt explicatives les fotos, genials.
Un peto maca.
te quiero amiga... perdón por mi ausencia
Ró
Com te'ls estimes! Quin goig veure't ensenyar d'aquesta manera... Tan de bo totes les senyus fossin com tu!
Petons, maca!
Que divertit!
Les sortides, vistes com l'experiència, haurien de ser la base del coneixement!
Segur que van aprendre molt més que amb un llibre avorrit en el que no s'entén res...
Utnoa
Jolín, Zel, no tenia ni idea de què és un "cogombre de mar". Ja et dic ara que no l'agafaria ni begut!: me l'imagino llefiscós i... aitx, que em fa angúnia!
La sortida amb els nens, molt xula! Quina sort que tenen :)
Jo coincideixo amb en Ferran. Primer cop que veia un cogombre de mar. Sembla fastigoset però els nens ho toquen tot. Jo era així de petita,jejeje. Ets una bona mestra. Segur que fas feliços molts nens amb aquesta manera de veure la vida. Sou tan importants els mestres...
Ai jo no sé si seria capaç d'agafar bitxos del mar jeje. Però de petits no els fa por res. Què monos tots allí escoltant damunt la roca :)
Molt bonic
En Gerald Durrell, a la seva obra "La meva família i altres animals" explica que utilitzaven els cogombres de mar per jugar a disparar-se rajolins d'aigua els uns als altres. :) Són molt interessants aquestes bèsties, amb un dimorfisme sexual molt acusat :P segur que la canalla va gaudir d'allò més, és la millor edat per al descobriment del món que t'envolta :D
ei, el dia 7 a les urnes la nostra lluita: revolta global, passa-la!
la nostra lluita és la teva!
cal descobrir el món en directe, amb les pròpies mans i ulls i genolls, i peus...
Una experiència espaterrant, no? Quina sort aquests alumnes amb una mestra com tu! Llàstima que amb la llengua i la literatura (i l'edat dels meus "angelets") no es poden fer tantes "birgueries" (ni aquesta perquè això no surt al diccionari :(
Molts petons, maca!
Veure, observar, tocar, gaudir, aprendre, tot ho vau fer. Quina il.lusió que aquestes cosetes surtin bé. Enhorabona per la tasca que fas, és un gust visitar-te.
aquests aprenentatges "in situ" són els que realment ens queden ben integrats i instal·lats en el disc dur: perquè són experiència!
felicitats, zel!
Bones colònies!
Felicitats per la iniciativa. Segur que han disfrutat d'aquesta immersió a la recerca
Saps que no sabia de l'existència d'aquest cogombre de mar?
Moltes gràcies!
Yo quiero que seas mi maestra.
Besos
Publica un comentari a l'entrada