16 de juny 2009

personal i molt molt transferible

Enceto un mini post amb mandra. Suo tota jo i estic enganxosa, encara no he passat per la dutxa. Fa no gaire estona que he arribat, aquests dies, aprofitem per fer entrevistes personals amb els pares, planejar l'estiu, donar unes quantes pautes i esperar a encetar el quart trimestre. L'avantatge de treballar amb un cicle, és que tens els nens i nenes dos cursos sencers, i acabes que els coneixes tant com si els haguessis parit. L'altra és que en arribar el setembre, pots anar de dret i de cara amb tots i cadascun, no hi ha allò de l'adaptació, estem adaptats tots i un xic enyorats i tot.

Avui he disfrutat d'una entrevista que em fa gràcia, tot i que ja és la tercera que fem.
Els pares tenen tres fills bessons, trigèmins, vaja. Direu que és una bajanada, però aquí saps i tens la confirmació que cada fill és únic i diferent, malgrat que els "eduquis" igual, que facin gairebé les mateixes coses, que tinguin exactament la mateixa edat, l'afegit de ser trigèmins li treu allò que diem de vegades amb els germans, que si es porten anys, que els pares ens mirem els que venen després d'una altra manera, que canviem, que també el temps i la dedicació són diferents...tot serveix d'atenuant o de justificació per explicar les diferències entre els germans que es porten "x" anys. Aquests no, i us asseguro que no s'assemblen en res.
No comentaré detalls personals, per allò de que són coses que un ha de callar en públic. Però valga'm déu, com hem rigut anant de l'un a l'altre, dels dos nens a la nena, del tarannà social de cadascun... i això que ells i jo volíem anar a pams i parlar de cadascun per separat.
Impossible. Un lligam i una relació tan especials, un amor tan gran com es tenen els tres i com són capaços en cada moment d'assumir rols diferents. Tres persones formades al mateix temps, tres personalitats diverses i tres estils de fer, d'aprendre i de relacionar-se que en gaire res s'assemblen. He arribat a envejar l'experiència d'aquests pares, ho prometo. I encara més la felicitat i tranquil.litat, el com disfruten dels fills i amb els fills, sense angoixes ni cansament, que mostren, riallers, a cada moment.
(la foto, sortida a la duna continental, som de sortir, ja veieu...)

19 comentaris:

Clidice ha dit...

Sort aquests pares! saber gaudir dels seus fills! és el millor que els pot passar a la vida, res s'hi pot comparar :)

kweilan ha dit...

Però tres de cop! És cert que s'ha de tenir un caràcter especial per saber disfrutar i gaudir dels tres.

Striper ha dit...

Nosaltres també varem tenir ela pares de unes trigenicas.

garbi24 ha dit...

Pot ser molt maco tenir trigenits , però crec que calen uns nervis d'acer i una economia força gruixuda , ja que un dels dos ha de deixar de treballar .
Pitjor uns d'ara fa poc que tenien dos i ara han tingut trigenits , pasar de dos a cinc ...es un canvi uuffffffff

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

L'experiència dels pares durant un ratet està be.

Petonets trigenims.

Ferran ha dit...

Vinguin d'un en un, de dos en dos o de vuit en vuit, el cert és que cada persona és un món!

LLuNa ha dit...

Que bonic el que has dit... i que bonic que tres germans siguin capaços d'assumir aquests rols que deies. Per uns moments, també he sentit enveja!
Mua!

Thera ha dit...

Fa caloreta sí! I que bonic el que dius... Aquesta part més personal del treball del mestre l'admiro, el tracte amb la família, els pares... no sempre és fàcil... I quanta raó tens quan parles de fills criats iguals i tan diferents, és així, cadascún de nosaltres som únics i irrepetibles i segur que els trigenits també, cadascú de nosaltres passem les vivències per el nostre sedàs i això ja ens fa sentir, entendre, aprendre, ser diferents.
Apa, doncs, a acabar el curs de la millor manera possible, que ja és aquí! Salut! :)

Joana ha dit...

El tarannà dels pares s'encomana als fills i les diferències hi posen la guinda!

sargantana ha dit...

jajaj creia que m'habia equivocat de blog....
el titol m'ha confos.jejejjeje
pero no...he trovat a la zel de sempre...i aixo m'agrada
el besons son la meva debilitat...recordo que quan estaba embarasada li deia al meu home que si sabes on tenia qu'apuntarme en tindriem...i no vegis com corria pobre noi!!!

si tenir un fill ja es maravellos...tenirne tres...ha d'esser..
que deu els benegeixi,,,jijijij

un peto, bonica

Anna i Lluís ha dit...

3, ja ho tenen fet!! i si a més fan tantes coses amb ells i estan per ells, quina sort els nens! perquè avui dia que els pares estiguin per un, ja és força complicat!

Efrem ha dit...

Veus. Em reafirmo en la meva teoria en què el material genètic pesa més a l'hora de determinar-nooos...!! xD

Salutacions!

òscar ha dit...

i jo t'envejo a tu per parlar del que fas amb tanta i tanta passió.

Marta Rieradevallink ha dit...

Jo no he conegut mai trigèmins però si alguns bessons i tenien el caràcter igual, a part de la semblança física.

nimue ha dit...

ostres! si imaginar-me amb un fill ja no sé molt bé com seria, imaginar-me amb tres deu ser una experiència difícil d'explicar!!! uau!

GAIA ha dit...

Quin bonic post, com expliques aquesta experiència. Lo de ser pares de trigemins ha de ser costós. Paciència de sant i una bona butxaca.

Els del PiT ha dit...

Com diria lo Puyol: Oi quina "passade", tres d'una "tacade"?
I tots tres diferents, això és com ha de ser, cadascú amb la seva personalitat (transferible o no...).
No t'envejo gens la feina i reconec que sempre m'ha agradat que els mestres estiguin diversos cursos amb els nens.

Nano, no he entès el títol del post jo...
No s'amoïni avi, jo tampoc...

Assumpta ha dit...

Jajajaja m'ha fet riure el comentari d'en Sergi "Oi quina passade, tres d'una tacade" :-)

Jo, aquest any, a Catequesi tenia tres germanets: dos bessons (nen i nena) i la germana petita (quinze mesos menor) i és ben cert el que dius... absolutament diferents.

- La nena gran (bessona): Responsable, ordenada, pulida, treballadora, molt intel·ligent.
- El nen gran (bessó): Divertit, mogut, despistat, participatiu.
- La nena petita: Carinyosa, mimosa, somrient, bitxo, espavilada.

Això si, tots tres simpatiquíssims i, entre ells, s'estimen amb bogeria (la qual cosa no vol dir que no es barallin mai, per suposat jeje)

Núr ha dit...

Jo m'he trobat amb unes quantes parelles de bessons al llarg de la vida (parlo com si fos una vella, coi!) i la majoria de vegades tots dos germans no s'assemblen gens!

M'alegro que els trigèmins siguin així de macos i, pel que dius, tot és gràcies a uns pares que són bones persones. Encara que entre els germans siguin diferents, aquesta bona influència dels pares es nota a tots tres i això és bo! :)