30 d’agost 2009

el tribunal inconstitucional

Esperem la sentència d’un Tribunal Constitucional que és inconstitucional en si mateix.
Com és possible que un tribunal que no respecta allò més clar de “separació de poders” hagi de dictaminar sobre la constitucionalitat d’un Estatut votat (o no) però tàcitament acceptat a les urnes?
Un tribunal que es va crear en una etapa postfranquista (hihi), en la qual la majoria dels qui s’encarregaven dels aspectes a regular políticament, que van parir i vigilar el redactat de la constitució eren hereus i molts encara obedients a l’antic règim.
Una època de transició que encara la setmana passada un ppero (fent referència a l’espionatge i escoltes que suposadament pateixen els membres del seu sagrat i inmaculat partit) va anomenar textualment “que posen en perill la transició política a Espanya”. Ho haveu vist? Encara som en transició!!! Transició cap on? Casumcony! Ho vaig sentir esmaperduda, per l’amor de déu, no veiem qui du les regnes encara?
Un tribunal que té una bona colla de membres nomenats pel poder polític, però a més, recordem que el PP es va encarregar de posar segons quines persones com a condició per aprovar la composició del TC, i a canvi, el govern socialista no va abaixar les regnes en un intent de mantenir cert equilibri(si se'n pot dir equilibri...)
Recordar també que hi ha 3 components conservadors que van acabar el seu mandat l’any 2007 i encara hi són. Tot per no perdre l’oportunitat de desligitimar sentències que posin la “pàtria” en perill.
Això no és ja una bona causa per declarar inconstitucional el Triunal Constitucional?
Ara, qui no es consola és perquè no vol. El que decideixin ho anunciaran com “EL FALLO”. De calaix. EL FALLO.

18 comentaris:

Striper ha dit...

El que es clar que de tribunal de impartir justicia res de res.

Anònim ha dit...

ELLS TENEN CLAR,QUE EL POBLE CATALA,ES DE MOLT BONA "PASTA",I QUE PODEN FER LO QUE ELS I ROTI.SI ACEPTEM A LA GENERALITAT,LO QUE TENIM.....
JUGANT AMB BCN.

Clidice ha dit...

I des d'aquí, des de l'autonomia de Catatònia, no direm ni farem res, diguin el que diguin. Quina enyorança de la República de Catalunya.

Carme Rosanas ha dit...

Mai no he cregut en la justícia de cap tribunal i tampoc d'aquest. Jo també vaig sentir totalment esmaperduda aquesta fease que cites de posar en perill la transició... és el màxim que poden acceptar una transició cap a enlloc...

Garbí24 ha dit...

La mare quils va parir......n'estic fart .
Ara entenc que moltes vegades la historia explica que es varen tardar doscents anys en aconseguir un estat propi o qualsevol cosa semblant .

Mireia ha dit...

Quin "catxondeo", tot plegat!

Marta ha dit...

Jugant amb les teves paraules si el Tribunal Constitucional falla ( o segons ells encerta) retallant l'Estatut hi ha d'haver un moviment fort de la societat civil i si pot ser política unitària i contundent. Pacífica però sense por.

Anònim ha dit...

uffff quins personatges, sort que tenen caretes i no els he de veure directament.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

On the ground planted vegetables, it is unlikely that long grass; the hearts of the good, it is unlikely that health evil.

www.gayoyoga.com.tw
www.gayoyoga.com.tw/teacher.html
www.gayoyoga.com.tw/time.html
www.sunny-yoga.net
www.sunny-yoga.net/news/news001.php?userid=6&page=1
www.sunny-yoga.net/aboutus/aboutus.php

Sur le terrain planté de légumes, il est peu probable que l'herbe longue, le cœur du bien, il est peu probable que le mal de la santé.

Auf dem Boden gepflanzt Gemüse, ist es unwahrscheinlich, dass die hohen Gras, die Herzen der gut ist, ist es unwahrscheinlich, dass die Gesundheit das Böse.

Asimetrich ha dit...

Doncs sí, estem ben fotuts. És un sistema podrit del que hauríem de marxar d'una maleïda vegada.

jtaitangel.blogspot.com ha dit...

ja ho pots ben dir: paròdia!
el circ constitucional és correlatiu al teatre parlamentari i a l'auca televisiva. El relat de l'estatut és recurrent com el del finançament. Encara que sigui retòric ho ho sembli, preferiria posar damunt la taula les lògiques del dret d'autodeterminació que inclouen moltes sortides i entrades, sempre i quan no amaguin la naturalesa de classe de l'estat central, com de tots els estats que es fan i desfan. L'abisme entre societats, estats i classes porta a un laberint conceptual que espanta. La "carnassa" de cada dia es pot vendre en format Polònia i reproduirà l'auca dels estirabots entre politics de casa calculadors i oportunistes enfrontats a un estat defensat amb tota la rigidesa per un altre tinglado "nacional" que no respon a cap realitat social ni cultural determinada. "Lo dicho" Autodeterminació, dret a decidir i que la dimensió social de la realitat subverteixi aquesta auca entre unionistes espanyolistes i tous autonomistes. I "el fallo" que arribi i que el carrer digui la seva. Ben segur que tenim serial, surti el que surti. Si es respecta l'estatut tindrem autonomistes contents i espanyolistes cabrejats. Si és a l'inrevés, auca invertida!. Amb "fallo" o sense "fallo", autodeteminem la cosa i que no ens facin rodar dins d'aquest guió etern del sant tornem-hi.

quin mareig!

Onset ha dit...

Així és la política (espanyola)...

Trini González Francisco ha dit...

I no els hi està una mica bé a tots, que sigui així?

Entenguis "tots", com a tooooooooooooooota la classe polícia al complet. "Els d'ells" i "Els nostres".

Si no hi han dimonis, per a que volem els déus? Si no hi han delincuents, per a que volem policies?

No sé si m'explico...

És un carreró sense sortida digna.

Albert Revolta ha dit...

girem full i lluitem contra el capitalisme que ens oprimeix des de tots els angles!

Mateo Bellido ha dit...

Hola, Zel.
Necesito urgentemente el traductor.
Me he esforzado y creo haberte entendido, pero se me escapan palabras que recojan el sentido exacto de tu texto.
Imagino que el sentir mayoritario del pueblo catalán es alcanzar el máximo nivel de autogobierno. Para ello, hubiera hecho falta hace tiempo una Nueva Constitución, y no sólo pensando en Catalunya, el resto de los pueblo, también lo necesitan.
¡¡¡El traductor!!! gracias.
Un beso

Ferran Porta ha dit...

Tots plegats són uns fills de sa santíssima mare; tots: els del executiu, els del legislatiu i els del judicial. Vergonya els hauria de fer!