05 d’agost 2009

Marx, 191 anys

Aquest Marx jovenet havia de marcar, per bé i per mal, moltes de les revolucions dels darrers 150 anys. Marx, ben llegit, ben contextualitzat i traient-nos els prejudicis del comunisme aplicat just com un altre model de totalitarisme, ens mostra una anàlisi lúcida i clara de les relacions socials derivades dels grans canvis econòmics de l'època. Ens ha de fer pensar encara avui, en el nostre context farcit de domini del poder econòmic i polític a qualsevol preu. Ja no recordo quan vaig llegir "El capital", però sí la sensació d'estar llegint una teoria política i social que explicava una tendència a l'ideal, en tot allò referent als amos i als treballadors.
Com qualsevol altra teoria, les interpretacions i aplicacions que s'han fet, no tenen res a veure amb els principis que l'il.luminaven, que encara avui ens fan obrir els ulls. Avui més que mai, després del gran pou on viuen molts milions de treballadors, qualificats o no, mentre que cada vegada més pocs són al cel dels diners robats, del poder sense pietat ni raó, sense la més mínima humanitat.
"L’estructura econòmica determina o condiciona la superestructura constituïda per les formes de consciència o formes ideològiques, que són el conjunt de representacions (idees, imatges, mites...) i valors d’una societat en un moment donat. La ideologia dominant en cada moment correspon a la ideologia de la classe també dominant. Com a tal, tendeix a justificar l’estructura econòmica del moment present.
L’estructura econòmica constitueix la base real de la societat. Aquesta estructura està constituïda per les relacions de producció, que són les relacions que s’estableixen entre els homes amb la seva situació respecte de les forces de producció. Jurídicament s’expressen mitjançant les relacions de producció, i el treballador només posseeix la força de treball.
Les relacions de producció fan referència a les relacions socials i tècniques en les que els homes hi intervenen i utilitzen aquests mitjans de producció. Comprenen les relacions dels homes en el procés de producció, sobretot les relacions respecte de la propietat. Segons siguin les relacions d’intercanvi de les activitats, de cooperació, de divisió del treball, la posició i les relacions dels diferents grups i classes socials en la producció i les relacions de distribució, es determina una o altra estructura social. El règim de propietat dominant en cada formació social determina el caràcter de conjunt de la formació social."

A ell podem agrair aquest nou concepte. Teoria del valor: es fonamenta en el fet que el burgés expropia al treballador part del seu treball; justament, el necessari per a augmentar els seus beneficis (la plusvàlua). Us sóna?
No faré cap relació amb el que llegim als diaris. Sou prou llestos. A Marx em remeto.
Tampoc faré esment de la lluita de la patronal per acabar de fotre els treballadors, ni del trist paper del sindicalisme, ni de la poca consciència de classe que tenim molts treballadors. Hi ha coses que s'han de tornar a guanyar, amb la força de la raó, i si convé, amb la raó de la força.

26 comentaris:

Julia ha dit...

Zel, estic d'acord amb tu gaire bé en tot. Només dues puntualitzacions:

1) Els sindicats sempre son alló que els treballadors volen que siguin. Si els treballadors els fan forts, son una eina útil, si els treballadors els hi giren la esquena, son quelcom inútil.

2) La raó de la força no ens portarà mai més que a la miseria humana. Perque guanya el que més força té i no sempre van juntes la força i la raó. Només una societat preocupada per defensar els drets dels més dèbils pot evolucionar. I aixó és totalment contradictori amb la raó de la força. Es la força de la raó la que hem d'anar a cercar sempre, mai el contrari.

Petons.

josep estruel ha dit...

Hola ZEL¡

zel ha dit...

I tant, Josep, que algú estiri ben fort...de la manta, quanta corrupció i amb la mentida per bandera, increible, de veritat...

dimecres, 5 / agost / 2009 11:26:00 CEST

Blogger josep estruel ha dit...

Hola Zel.
No tenen vergonya. Van sense vergonya per la vida. Ara vindran bandades de gavines rialleres a sobrevolar sobre els nostres caps, per comptar-nos que finalment s'ha fet justícia.

Mira Zel: "La Ley Orgánica del Poder Judicial dice en su Artículo 219, referido a las causas de abstención de un juez y, en su caso, de recusación:
Apartado 9. Amistad íntima o enemistad manifiesta con cualquiera de las partes. Repito: Amistad íntima o enemistad manifiesta con cualquiera de las partes.
Un petó.

dimecres, 5 / agost / 2009 13:05:00 CEST

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

extraordinari!!

I més encara...Marx parlava del "moviment real que aboleix l'estat de coses present", no es limitava a una superació del capitalisme i a la creació de l'estat socialista, apostava a fons per subvertir totes les formes de dominació i explotació. Els somnis d'aquell moviment estroncat per l'stalinisme i altres perversions de les idees del jove Marc, per sort foren recuperades per gent molt diversa i d'escoles diverses, des del comunisme llibertari, al marxisme revolucionari. Des de Rosa Luxemburg fins a Trotsky, passant per milers de lluitadors i lluitadores que han mantingut viu el seu llegat.
No és un pensament únic o perfecte, però el Marxisme va sistematitzar la revolta de la classe treballadora i va posar negre sobre blanc les injusticies i les formes de superar-les. Que l'espècie humana estigui plena d'oportunistes ja és una altra història. En aquest aniversari celebrem i recobrem l'empenta del jove Marx. Marx el contemporani!
La revolta de cada dia mereix atentes lectures de l'obra marxiana i dels seus millors seguidors com la Luxemburg, Trotsky, Gramsci i les versions que el pas del temps han sumat els nous moviments i les noves realitats.

Enhorabona Zel per aquest recordatori!

Salut i Revolta!
Des de Premiademarx.blogspot.com

Toy folloso ha dit...

Vaig llegir "El Capital" com un tractat d´economía vist des de un altre costat.
Cal que ens apropem a la igualtat que ell propugnava, reconeixent que no som iguals, però.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Hola Zel:

Som vells amics blocaires i com t’imagines discrepo totalment de tu i de Marx, aquest post em sembla un parany que m’has preparat malintencionadament. La doctrina de Marx portada a la pràctica és el caos, és la doctrina del funcionariat, dels que només tenen drets i sovint se’n obliden de també hi ha obligacions. Dorm el ingeni i la iniciativa privada.

Fa anys vaig ser un devot de Bakunin, de fet encara crec amb la seva filosofia del anarquisme però com utopia, ja que la societat no està educada, o millor dit, no hi ha un grau suficient d’intel•ligència per ser portat a la pràctica i es necessita d’un cert ordre imprescindible perquè i pugui haver una convivència fluida.

De les crisis mai ens hi traurà el socialisme, més aviat els països socialistes quan entren en crisis es converteixen en lliberals per poder sortir-ne.

J.M. Keynes en el seu tractat “critica a la economia clàssica” ja deixa clar que el liberalisme supera les crisis per si mateix, fruit del geni de l’esperit de superació de l’individu. Einstein, científic i lliure pensador és de la mateixa opinió i en el fons crec que tu també pels teus comentaris, l’únic que et falta és descobrir-ho.

La educació és l’únic camí viable de respecta entre les persones.

Zel, guapa, perdona, m’he disparat una mica. Un dia quedem per anar a sopar i ho discutim.

Petons.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Bé, jo torno a ser aquí per reivindicar el marxisme degudament alliberat de les malformacions estalinistes i dels reduccionismes que li manllevaren la seva substància invectiva i revolucionària.
Ja que l'anterior comentari al·ludeix el caos, cosa que en els termes presentats discrepo del tot, diré que el caos és el capitalisme. El capitalisme és la negació de la llibertat i la substitució de les vides humanes per les mercaderies dins d'una escala de valors que per molts ens justifica la dedicació a subvertir aquest (des)odre.
La caricatura del marxisme instrumentalitzat per burocràcies i planificadores estatalistes a l'estil pseudo-sovietic no esborra, però, la càrrega revolucionària d'aquest pensament que el propi Marx no el resumeix sinó que el va saber inscriure en la millor de les tradicions filosòfiques, polítiques i econòmiques, lligant la dimensió social de la pròpia història universal amb els seus procesos i evolucions. Marx sistematitzava els utopics i creava escola -malgrat els impostors que utilitzaven mecanicament el seu pensament i el convetien en una "vulgata" dogmàtica-.

Caos? El marxisme porta el caos? No pas. El caos és la reinvenció constant del capitalisme, les seves crisis redundants, la degradació de les democràcies en mans dels interesos del diner i del poder financer. Aquest és el caos, aquesta és la barbàrie!

El que està clar és que, a favor o en contra, Marx perdura i mereix la visita dels seus amics i enemics. És el llegat d'un classic entre els clàssics.

Zel: al meu jtatiangel.blogspot.com he deixat una ressenya de lectures estivals, aprofito per reivindicar un altre gran marxista heterodox i heretge: Walter Benjamin. A veure que et sembla.

Salut , revolta i ska!!!!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

En referència al comentari d’en Tati-Pagés, cau per sí mateix. Les doctrines totes son bones fins que es materialitzen i a la pràctica les teories de Marx han estat un autèntic fiasco.

Clarament els guanyadors de la guerra freda entre els Estats Units i la desapareguda Unió Soviètica com a model de societat han estat els americans, amb totes les pegues que hi puguem trobar. Pel que fa a la China d’en Mao, després de la seva mort, ha sortit un híbrid de país comunista que aplica una política dura de mercat en un mon globalitzat i que no respecta els drets humans, ni els de les persones, ni els dels països del seu entorn; i ja no parlem de les repúbliques bananeres com son la Veneçuela del Hugo Chávez i la Cuba dels germans Castro.

També cal mencionar els conats que hi han hagut a Europa per imposar les teories marxistes com l’eurocomunisme que es varen treure de la màniga en Berlinguer, en Santiago Carrillo i en Marché i que va ser un total fracàs; o la socialdemocràcia (comunisme light) d’en Billy Brand i l’Olsen, clarament arraconada pel neoliberalisme de la democràcia cristiana, o el laboralisme d’en Tonny Blair, aliat d’en Bush i de l’Aznar, embolica que fa fort!.

Total, avui el comunisme és una gran hipocresia, la manipulació en caire fonamentalista dels treballadors amb l’objectiu d’aconseguir un mon millor, el del consumisme.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

discrepo del darrer comunicant -el del bloc d'en VITALIS- ja que no em sento al·ludit quan comparem capitalisme i socialisme a partit de considerar que el socialisme és quelcom assimilable a certs règims que de socialistes o de comunistes només en tenien el nom. Com a militant que soc d'una organització integrada a la IV Internacional, he de dir que dels règims estalinistes no només en foren victimes els lliberals o els socialdemòcrates, també en foren victimes els anarquistes i els trotskistes. Precisament alguns lluitem per el socialisme a partit de les idees de Marx -degudament posades al dia- per tal de no caure en les coordenades fallides de l'antiga URSS,
És un error això de ventilar el debat sobre el marxisme a partit de comparar règims. El socialisme de Marx no és cap règim, és un pensament al servei d'una causa emancipadora que, en tot cas, va ser manllevat pel capitalisme monopolista d'estat que va impulsar sobretot Stalin.
El que ben segur és tot un règim és aquest intocable i sagrat capitalisme que condiciona el desenvolupament dels pobles, de les democràcies i de les nostres vides i que funciona fora de control.
El capitalisme és tant incompatible amb una societat lliure com ho va ser en el seu moment la peculiar manera de deformar el socialisme en els països de l'Est.

El combat recolucionari anticapitalista és contra tota mena de ditadures i la dictadura del capital és precisament aquella forma intocable de sistema que funciona al marge de la sobirania popular.

Amb el capitalisme, per moltes eleccions que hi hagin, el capital decideix el seu paper des dels consells d'administració de les empresese i del món de les finances... i quan es decreta la crisi -en un acte d'hipocresia insólit- el capitalisme que no vol tutel·les de l'estat es posa a pidolar diner públic per seguir reinventant el seu curs.

No confonguem el debat sobre MARX amb el pseudodebat sobre rusos i americans o sobre comunistes i demòcrates.

Bon debat Zel!

revolta global!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mateo Bellido Rojas ha dit...

Hola, Zel.
Acabo de repasar tus textos recientes y que tenía pendientes. Sí, muchas vacaciones de los maestros, pero a mí se me scapan los días y no cumplo ni la mitad de lo que me propuse. Bueno, será el verano.
"Realmente justo y necesario es nuestro deber...volver a creer en Marx" Y más en esta época donde las evidencias del viciado capitalismo son tan patentes. Hasta hacen crecer una crisis para reducir gastos y personal...¡¡Collons!! diríais por ahí, pero manda cojones la realidad.
Un abrazo, compañera.

Marta ha dit...

En el moment que per aplicar la raó has d'utilitzar la força perds tota la raó. La raó no s'imposa es fa sentir i per tant és enemiga de la força física que no de la força de les paraules, del pensament que són la seva existència. Estic completament d'acord amb tu que s'ha de rellegir Marx i treure'n un model de societat democràtica justa, no totalitària.

zel ha dit...

El debat no serà tal si ens el mirem posat en polítiques aplicades i corrompudes per d'altres influències, penso jo, ep!
El problema rau justament en "pensar" un model social de treball i convivència i dur-lo honestament a la pràctica. I aquí és on fracassem les persones. Un aclariment, quan dic la raó de la força, no em refereixo al mal ús de la força, més aviat a l´'us en el sentit de poder de grup, de mobilització, de plantar cara, de saber dir prou. Només recordar que el totalitarisme s'amaga darrera nombroses formes d'aplicar un sistema polític. N'hi ha molts que creiem que som lliures i vivim un miratge de llibertat i prou.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Zel,
justament volia expressar el que acabes d'escriure i contribuir al debat separant Marx i el marxisme (que és molt heterogeni) del que foren règims totalment fracassats que deformaren els ideals del marxisme, del socialisme utòpìc i del socialisme cientific.
Molts ens sentim hereus de la tradició marxista i la volem sumar a altres experiències que renoven el pensament i la pràctica emancipadores.
Estic molt d'acord amb el que dius.

nota: t'he enviat un e.mail amb foto marxista (je, je)

Salut, estiu, revolta, alegria i dignitat!

àngel

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Be, és un debat interessant i crec que s’està portant amb força respecta per les dues parts confrontades.

Jo vinc de la branca de ciències i crec que el cervell el tenim, per deformació, estructurat de diferent manera que els que s’han format a la branca de les lletres. Mentre nosaltres, els de ciències, hem educat la nostra manera de pensar a l’obtenció de resultats i a la investigació, als de lletres se’ls hi ha estructurat la intel•ligència a la idealització de les coses i a dominar el poder de persuasió amb la retòrica.

Els resultats son els que son i el pensament de Marx no deixa de ser un cúmul de bones intencions, sovint utòpiques, que no ha funcionat mai portades a la pràctica. Deixem de banda les purgues d’Estalin, no cal anar tant lluny. La socialdemocràcia, per molt que es vulgui reivindicar la filosofia troskista, és una pròtesis implantada en una societat capitalista, que realitza una funció però que a vegades és rebutjada i que necessita altes dosis de medicaments perquè així no sigui. L’Eurocomunisme d’Enrico Berlinguer i de Santiago Carrillo era un altre pròtesis que es va voler implantar en un model d’economia de lliure mercat i no va passar de ser un embrió.

Recordo un conte: un senyor estava menjant-se un gran àpat en un restaurant i mentrestant un altre estava gaudint de l’olor del tiberi a prop seu. A l’hora de pagar, el que s’havia menjat el suculent menjar va exigir a l’altre que pagues la part corresponent, ja que si ell havia gaudit amb el gust, l’altre ho havia fet amb l’olfacte. El segon comensal no s’ho va pensar dues vegades i va agafar un puny de monedes que duia a la butxaca i tirant-les a la taula les va recollir i se les va tornar a posar a la butxaca tot dient, doneu per pagada la meva part amb el soroll de les monedes. SENYORS, FETS I MONGETES I EL DEMÉS SON PUNYETES.

Gràcies Zel.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

discrepo de dalt a baix perquè ara tornes a errar el tret quan després de confondre socialisme i marxisme amb partits i règims, ara parles de protesis i altres figuracions. Discrepo amb el somriure corresponent, No et pensis ara que és la meva intenció forçar un enèssim debat de sords.
L'apologia del present és l'apologia d'un statu quo delirant que succiona la societat.
A veure, si parlant de protesis, no serà que el capitalisme és la mare de totes les pròtesis!

Res, que amb el somriure la revolta i que cadascú faci el camí corresponent. No cal estigmatitzar amb aquesta "vuelta de tuerca" de la protesi.

Què hi farem, per a mi el capitalisme és la mare dels ous del malestar d'aquest món.

Sort tenim de rebelar-nos, de divertir-nos i de crear punts de fuga!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

De llibres de Marx, Cramsi, Benjamin, Carrillo, etc. dubto que a asa teva en tinguis tants com jo en tinc a casa meva. He mamat el pensament de Marx cotidianament durant molts anys i per l'únic que m'ha servit és per convencerm de la seva ineficàcia portat a la praxis.

Confeso haver votat comunisme en varies ocasions, seguidor de Carrillo, don Gregorio i fins hi tot de Paco Frutos, he assistit a finals dels 70 a grans mitings com el del parc de la Ciutadella del Santiago Carrillo, però ja ho veus, ara resulta que ho confonc tot.

Està tot dit i la revolució pendent és una utopia per edats més tendres a la nostra.

Angel, ha estat un plaer debatre amb tu en un lloc com aquet que ens dona la total llibertat per poder-ho fer.

Fins un altre.

Toni GIRONA en revolta permanent ha dit...

en aquest debat o polèmica el que puc distingir és que hi ha una companya (la Zel) que aporta una frase molt interessant d'un pensador (Marx) i una controvèrsia entre un esperançat militant anticapitalista (tati) i un frustrat del marxisme que li molava el PSUC i ara ens vol aconsellar a que estiguem com ell: desmobilitzats, confosos i sense compromís.
Jo més aviat em sento emprenyat amb el capitalisme i veig oportú recuperar Marx i no per fer les coses del Carrillo o de l'Stalin sinó per recuperar el fet revolucionari com en el seu dia van fer trotkistes, luxemburgistes i tanta gent que va patir les purgues. I això en el llenguatge d'avui vol dir:
A-ANTI-ANTICAPITALISME!

Manel ha dit...

nens i nenes, heu mossegat l'esquer del Vitalis de Tossa! en comptes de dir.nos com pensa es carrega el pensament dels altres o el que havia estat el seu pensament de jove, però la màgia dels blogs ens mostra quins són els referents actuals del Vitalis, ell mateix escriu en un article sobre ARTUR MAS que apareix en aquest mateix blog:

"De puta pena i ara se la carregarà el Mas que no hi pinta res i que és l’únic que té una mica de sentit comú. Si la Casa Gran del Catalanisme fos tant gran com caldria que fos, tots aquets comentaris serien del País veí."

Dit això no ha de ser estrany que consideri en que considera sobre Marx i els seus seguidors. Amb tots els respectes penso que fa la seva opció i que no cal entrar en si el Marx està de baixa i si els seus escrits porten al totalitarisme ni altres comentaris.

Que no passa res que no passa res!!!!
uns valoren positivament a Marx, altres a Trotsky, altres són anarquistes i altres....estan amb l'Artur Mas.

I ens estalviem una polèmica amb trampa. no?

i que consti, tinc 51 anys i no he previst d'arxivar res que em pugui ser d'utilitat en la lluita de cada dia, Ni crec en les distincions forçades entre "quan era jove feia" i "ara que soc gran ja no faig"

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Manel (al·lucinant amb Vitalis) ha dit...

doncs molt bé xaval, si creus en aquest poti poti de bakinin barrejat amb ERC... amb el teu suport municipal a CIU i tot aquesta alambicada història mostres un perfil adaptable a totes les circunstàncies.
Francament ets un xicot PRET-A-PORTER.

Molt postmodern tot plegat, és el signe dels temps.
No m'estranya que passis de Marx i companyia i que pressumeixis d'un full de serveis tant fluctuant i d'una enorme biblioteca de textos marxistes. Francament, ben segur, ets un expert en tots els dominis. Un superman de la política! Enhorabona per casar Mas, ERC, Bakunin i Jaume Nualart, coi!!!! fabuiós i amb només 53 anys.
Només et queda una mica d'extrema esquerra, un xic de dreta-dreta i una passada pel sindicalisme més variat.
Ets fenomenal!
Has inventat un moviment autenticament innovador al servei del present, contra el passat i encarat amb el futur.
I això que dius que ets gran!
No vegis, jo que m'acosto als 45 anys!!!!

El meu curriculum és escàs, afiliat a la CGT, soc de la Xarxa pel Decreixement, vaig votar els anticapitalistes a les europees i al parlament vaig votar en blanc esperant que hi hagués una candidatura revolucionària.

Mestre: aprendré dels seus savis consells i aniré fent curriculum per entrar a la casa gran del catalanisme... és broma, de la manera que veig el mon penso que cal contruir una esquerra radical, insurreccional i que mantingui viva la flama del MAIG del 68 per molestar als dretosos de tota mena que defensen aquest sistema cruent i salvatge que ens atenalla...

apa, ben trabat el pensament bakuninià sumat a l'ideari del liberalisme d'ERC i adobat amb unes gotes d'Artur Mas.

Cum Laude mister Vitalis!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Sr. Manel:

Li demano disculpes i li donc la raó en tot.

Avanti popolo!.

Sempre seu.

Vitalis.

Manel (al·lucinant amb Vitalis) ha dit...

el plaer és meu estimat Vitalis, gràcies a vostè he vist que totes les ideologies són compatibles i que resulta més fàcil sumar ideologies que no tenir-ne cap. Vos sou un crack llibertari i lliberal, republicà i convergent.
Heu estat la millor troballa que he tingut aquest estiu.
Vitalis: Sou el megacrack que necessitava internet. enhorabona!

Manel

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Manel, ets un frau total, 51 anys?, quasi 45 anys?, fins hi tot ni et deus dir Manel.

Afiliat a la CGT i no deus haver fotut ni brot a la teva p... vida.

Tu si que ets el Pinocho d'internet.

Zel, et demao disculpes.

Manel ha dit...

vostè o tú insulta o insultes i això és lleig. Estic entre els 45 i els 51 i soc presumit amb la meva edat i no et diré exactament quants anys tinc. És molt lleig el teu llenguatge i que insultis amb la paraula "frau", fins i tot t'atreveixes a dir coses molt lletges com ara "no haver fotut brot", això és greu i vexatori i parles amb males formes i de manera grollera.
No saps portar-te de manera més planera? què en treus de tot això? només males maneres i una manca de sentit de l´humor que és el que correspon a les converses d'internet. Insultes i és lleig.

Qui ets tú per dir el que dius del meu sindicat i de la meva feina?

Tú saps el que és un expedient de Regulació en plenes vacances d'estiu?

Una mica de respecte.

De frau res.
Benvolgut amic que insulta sense fonament.

Toni (Girona) ha dit...

Manel:
no t'hi facis sang. El Vitalis va a la seva bola i quan la bola llisca es posa així. Ens veiem a Calella dijous?
Jo porto les fotos de les manis.
Per l'onze de setembre estarem en plena forma i cridarem autodeterminació i visca Catalunya lliure de burgesos!
Apa, Manel que no t'hi facis sang que a Calella en parlem entre copetes i somriures!

GUDULERMI!

GUDULERMI ? QUÈ BO ! ha dit...

Ei la colla GUDULERMI de Calella que rebo e.mails i em convoqueu a aquest blog de conya nanos, de conya. A Calella dijous i GUDULERMI.