01 de setembre 2009

traspàs

ja hi som, la cosa ha començat... però aquest curs, per no acabar com d'altres, que en segons quins moments feiem una fila de liretes globals, he deixat el càrrec, i ara només em toca dedicar unes hores setmanals durant un període de temps a donar tot el suport i ajut a l'actual cap d'estudis (des d'avui, ja s'ha estrenat)
així que el meu lema haurà de ser una mica així... (no sento, no veig, no parlo), cosa mooooooooolt però que molt difícil per mi, tossuda de mena com sóc... però ja m'està bé, ja em tocava, nou cursos de càrrec són més del que podia suportar, em dedicaré als nens, al meu equip de cicle, i a explicar contes, que això és el que m'agrada... i tindré més temps per mi!!! els canvis són importants! llàstima que no es pot canviar tot, però de mica en mica...

26 comentaris:

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Jajaja, no m'ho crec, no ho aguantaràs, la Roser callada!, jajaja, impossible.

Ah! i canvia la foto que no vull tenir mals sons per les nits, et vull somiar d'un altre manera.

Petons.

Assumpta ha dit...

Nena, quin ensurt!! jajaja llegeixo "traspàs" i ja pensava en una altre cosa...

Explicar contes és quelcom genial, genial :-)

kweilan ha dit...

Descansar una mica dels càrrecs de responsabilitat i deixar pas a altra gent està bé...però deixar de veure les coses que al teu criteri no s'estan fent correctament, això ja és més complicat. Bon inici de curs!

Anònim ha dit...

Que bona la foto! jeje sembla que t'hi reconegui! molta força i a ensenyar i transmetre tots aquests valors que et caracteritzen sempre :) endavant!

Clidice ha dit...

A vegades són aquestes decisions les que t'ajuden a seguir amb una mica de seny :)

Andrea. ha dit...

Si aconsegueixes que les coses que vegis, sentis o et diguin no t'afectin doncs fantàstic!!!

A mi també m'agrada asseure'm al bell mig dels nens i explicar-los o llegir-los alguns nens. Les altres companyes de la feina, em diuen que hi tinc mitja casa al centre, entre titelles i contes...

una abraçada guapa...

Trini González Francisco ha dit...

Déu meu, se m'ha girat el cor de l'inrevés! Quines cares! XDD

Tal com ho expliques, pinta molt bé..., però no sé jo si...

yraya ha dit...

jajaja, m'encanta les fotos i que t'ho prenguis així amb bon humor, ànim i bon començament.
Petons

Ferran Porta ha dit...

I tant que t'adaptaràs a la nova situació; i espera't, reina, i ja veuràs com fins i tot li trobes el gustet! Tenir el "poder" està molt bé, quan es té caràcter, ganes i necessitat de fer coses, però com tu dius... temps per tu, tindràs ara! Això és fantàstic!

Enhorabona, i força!

rebaixes ha dit...

Compra tila,noia.I tanca els ulls, i no obris les orelles i no cal dir, calla...D'aquí un mes ja ho contaràs
Mossegat el puny que les disfresses no resulten, al fi de l'espectacle torna la realitat, I quan la realitat és la realitat...ja et veig fent meditació profunda i elevar-te en èxtasi com aquella santa...Tot CAN VI es bo, si t'agrada el vi... Anton.
Al fi i al cap la vida és una funció de teatre en que la realitat no recula... Si ara et toca aquest paper... Que també als polítics els volem canviar de paper, eh? No vull molestar-te, sinó que també jo he tingut de canviar de paper en la vida i ara em toca el que em toca. Ànims i endavant que tu saps el que vals.

Carme Rosanas ha dit...

Bé... jo anava a dir com la Trini que no sé si...

però m'he repensat i prefereixo demanar-te que ens expliquis algun conte a nosaltres de tant en tant. Et desitjo molt bon curs, preciosa!

Hada Isol ♥ ha dit...

Estoy segura querida Zel que el tiempo extra lo usarás bien,te deseo que lo aproveches mucho y lo disfrutes al maximo,un abrazo Zel,me han divertido muchas las fotos!

Marta ha dit...

Que vagi molt bé la teva nova etapa. I no pateixis gaire. Quan una persona és impulsiva i veu molta passivitat al seu costat no pot evitar de patir. Espero que no et sigui gaire dolorós.

Marta ha dit...

Que vagi molt bé la teva nova etapa. I no pateixis gaire. Quan una persona és impulsiva i veu molta passivitat al seu costat no pot evitar de patir. Espero que no et sigui gaire dolorós.

Mon ha dit...

ei mira que es bonic això d'explicar contes. A mi també m'agrada explicar-ne

Mon ha dit...

ei mira que es bonic això d'explicar contes. A mi també m'agrada explicar-ne

Joana ha dit...

Tot és acostumar el nostre cos, si tu vols, podràs estar "tranquileta".

Striper ha dit...

M'alegra que poguis estar mes tranquileta.

Striper ha dit...

M'alegra que poguis estar mes tranquileta.

Garbí24 ha dit...

Renovarse..o morir , com sempre a passar per el tub i callar si ens es posssible. Bona temporada

òscar ha dit...

no mirar, no escoltar i no parlar són tres negatives, a priori, no massa senzilles de complir.

no et malacostumis a ser una mena de dra.no!

fra miquel ha dit...

Per distreure't amb aquest temps que no sabràs com ocupar (al principi)ens pots explicar contes a nosaltres, com diu la Carme.
Apa, apa! que ja estem preparats!

I... d'allò, si... pren til·la.

Petons

Mallerenga ha dit...

Canvia el xip i assaboreix el moment, tu pots!

novesflors ha dit...

Supose, doncs, que ets mestra, i no saps com me n'alegre. Els nois i noies necessiten educadors amb la teua forma de veure el món, crítica i honesta.

Sergi ha dit...

Ja està bé, durant molt temps has tingut la responsabilitat, i descansar una mica se't posarà bé. Només és menys pressió, perquè segur que de feina no te'n faltarà, però segur que psicològicament hi guanyes.

Anònim ha dit...

Per fi!!!
Per fi farem allò que només ens agrada!!

apala,
la sargantana groga
(he canviat de color)