vull ser Gandalf...

Si la cosa anés com a les pelis, jo voldria ser una mena de totpoderós bruixot, estirar el bastó aquell d’en Gandalf i fer desaparéixer els orcs vestits d’Armani, apoltronats i avariciosos, que crien grans famílies d’orquets assedegats de diners, al voltant dels quals hi ha una munió de satèl.lits aspirants xuclasangs, sangoneres, tot amanit amb una altra pila de llimacs llepaculs i trepes que espioquen les engrunes.

L’estiraria també cap al món paral.lel dels corbs carronyaires aspirants a polítics pel poder que confereix tenir un escó, que res no saben del que és buscar a la cartera un bitllet de 20€ i, en cas que el trobin, saber que és el darrer d’aquella migrada misèria que et donen per sou. Treballar tota la puta vida, per arribar als 50 o 60, i veure que no en fas prou per poder fer un sol dia l’any, el que aquests desgraciats fan cada dia, menjar i llençar, sense embrutar-se les mans ni amollar l’esquena, i veure que a més s’acotxen uns als altres si, posem pel cas, un dels seus en fa una de grossa.

Entenc ara perquè m’agraden les pel.lícules i les històries de ficció, tipus Tolkien i semblants. Ha sigut el que m’ha vingut al cap en llegir això. No és que me’n refiï gaire dels sindicats, sempre els veig a cavall entre el govern, la patronal i els treballadors, en un joc d’estira i arronsa intentant acontentar tothom. Lluita, no n’hi ha, tot i que potser feina sí. Però quan veus que per cada cap dels poderosos i corruptes empresaris que escapsen, o es perd, o amb molta sort desapareix, hi ha seixanta petites sangoneres amb ànsies de poder que aspiren i finalment hereten el lloc. I no parlem ja si els jubilen i els paguen la bestiesa de milions vitalicis.

Sí, ser Gandalf... estendre la mà i fer desaparéixer tots els inmerescuts privilegis, passar tots aquests desgraciats pel mateix raser, i ja que tant parlen de problemes, amorrar-los a terra, que sàpiguen que el nostre problema són ells.

"El citado contrato (es refereix al que proposa la patronal) establecía un período de prueba de dos años, dentro de los cuales el empleador puede despedir al trabajador en cualquier momento, con el único requisito de avisar con siete días de antelación y con una indemnización de ocho días.
Transcurridos los dos años, si la relación laboral continúa, el trabajador se convierte en fijo, aunque el contrato podrá extinguirse en cualquier momento, sin más obligación que preavisar al empleado con un mes de antelación y abonar 20 días de salario por año con un tope de doce mensualidades.
"Los que decían que la avaricia era buena y que los mercados financieros debían estar absolutamente desregulados son los mismos que decían y siguen diciendo que ocurrirán cosas terribles si se le suben los impuestos a los ricos". Sí, terribles pels rics, a veure si es compleix el somni...