04 d’octubre 2009

vull ser Gandalf...

Si la cosa anés com a les pelis, jo voldria ser una mena de totpoderós bruixot, estirar el bastó aquell d’en Gandalf i fer desaparéixer els orcs vestits d’Armani, apoltronats i avariciosos, que crien grans famílies d’orquets assedegats de diners, al voltant dels quals hi ha una munió de satèl.lits aspirants xuclasangs, sangoneres, tot amanit amb una altra pila de llimacs llepaculs i trepes que espioquen les engrunes.
L’estiraria també cap al món paral.lel dels corbs carronyaires aspirants a polítics pel poder que confereix tenir un escó, que res no saben del que és buscar a la cartera un bitllet de 20€ i, en cas que el trobin, saber que és el darrer d’aquella migrada misèria que et donen per sou. Treballar tota la puta vida, per arribar als 50 o 60, i veure que no en fas prou per poder fer un sol dia l’any, el que aquests desgraciats fan cada dia, menjar i llençar, sense embrutar-se les mans ni amollar l’esquena, i veure que a més s’acotxen uns als altres si, posem pel cas, un dels seus en fa una de grossa.


Entenc ara perquè m’agraden les pel.lícules i les històries de ficció, tipus Tolkien i semblants. Ha sigut el que m’ha vingut al cap en llegir això. No és que me’n refiï gaire dels sindicats, sempre els veig a cavall entre el govern, la patronal i els treballadors, en un joc d’estira i arronsa intentant acontentar tothom. Lluita, no n’hi ha, tot i que potser feina sí. Però quan veus que per cada cap dels poderosos i corruptes empresaris que escapsen, o es perd, o amb molta sort desapareix, hi ha seixanta petites sangoneres amb ànsies de poder que aspiren i finalment hereten el lloc. I no parlem ja si els jubilen i els paguen la bestiesa de milions vitalicis.

Sí, ser Gandalf... estendre la mà i fer desaparéixer tots els inmerescuts privilegis, passar tots aquests desgraciats pel mateix raser, i ja que tant parlen de problemes, amorrar-los a terra, que sàpiguen que el nostre problema són ells.

"El citado contrato (es refereix al que proposa la patronal) establecía un período de prueba de dos años, dentro de los cuales el empleador puede despedir al trabajador en cualquier momento, con el único requisito de avisar con siete días de antelación y con una indemnización de ocho días.
Transcurridos los dos años, si la relación laboral continúa, el trabajador se convierte en fijo, aunque el contrato podrá extinguirse en cualquier momento, sin más obligación que preavisar al empleado con un mes de antelación y abonar 20 días de salario por año con un tope de doce mensualidades.
"Los que decían que la avaricia era buena y que los mercados financieros debían estar absolutamente desregulados son los mismos que decían y siguen diciendo que ocurrirán cosas terribles si se le suben los impuestos a los ricos". Sí, terribles pels rics, a veure si es compleix el somni...

17 comentaris:

Sergi ha dit...

Si tu poguessis ser Gandalf, significa que per aquí encara quedarien alguns elfs, i aquests plorarien i moririen de pena en veure les destrosse que han fet els homes, que s'han carregat aquesta terra nostra i la benaurança per culpa de la seva cobdícia. Però ja se sabia que eren així quan Ilúvatar els va posar a la terra, per això els va fer mortals, que se suposa que és un do, però no podia ser que els fills de puta visquessin per sempre.

Garbí24 ha dit...

Tant que sembla que entre ells hi ha una gran guerra i el únic que ens fan es una gran obra de teatre per continuar xuclant-nos la sang, foc a tots.

nimue ha dit...

convertir-nos en Gandalf i cridar: "no podeu passar!" ben fort i que se'ls emporten els dimonis.

Clidice ha dit...

Ens tenen ben agafats amb hipoteques i préstecs varis, ens han acostumat a consumir pel damunt de la nostra capacitat i ara fan el que volen amb nosaltre. En altres temps ja hauríem tallat més d'un i de dos colls, ara només som esclaus acovardits :(

Jordi Casanovas ha dit...

malauradament això no ho arregla ni en Gandalf.

Ferran Porta ha dit...

Som Gandalfs, Zel, tots nosaltres som Gandalfs. Els mateixos Gandalfs que, històricament, s'han aixecat contra els fatxendes que han abusat, robat, espremut el pobles. Malauradament, en els nostres temps els Gandalfs semblem estar narcotitzats, no reaccionem.

Què dirien dels Gandalfs del segle XXI, els Gandalfs que a la França de finals del XVIII van tallar caps per establir les bases d'una nova societat?

Despertem i siguem nosaltres els nostres Gandalfs, cony!

fada ha dit...

Jo ja ho intento, ja, però la meva vareta de fada és petita i els monstres que ens assetgen són tan grans...

Anònim ha dit...

UN OBLIT.....LES FUNDACIONS QUE XUCLAN DELS NOSTRES IMPOSTOS,PERQUE SON PUBLICAS.
"DE DONDE SACAN PA TANTO COMO DESTACAN"
JUGANT AMB BCN.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Bona combinació entre anells i crisi! senzillament genial com el que acostuma a desfilar per aquest blog.

La lluita continua!

Tardor calenta i anticapitalista!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

És evident que un Gandalf necessita d'un Saruman per justificar la seva existència, el be sense el mal no existiria, això és el que ens han ensenyat desde petits, per ser bons, necessitem de dolents, un cel necessita d'un infern.

D'altra banda ens ensenyen que la perfecció no existeix i que errar és d'humans, aquesta doctrina ens reforça i a la vegada ens excusa.

Els lliberals d'avui no tenen res que veure amb els d'abans, i jo em pregunto: quins son els autèntics lliberals?, els d'ara o els d'ahir?.

Una vegada un va dir que ell era ell i la seva circumstància, i jo crec que tenia molta raó.

Molts petonets.

Marta ha dit...

Per desgràcia em penso que el somni no es complirà, el capital dels rics està blindat per una pla bancari especial antifugides de capital que fa tributar molt poc les grans fortunes. Rebrà la ja migrada classe mitjana i tota la classe treballadora en general.

Carquinyol ha dit...

No sé noia, més que a Gandalf et veig més com a la major Susan Ivanova (Babylon 5)... i és que a mi també m'agraden molt més els móns d'espasa-bruixeria o els de ciencia ficció ;)

Josep ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep ha dit...

No se Zel. Jo veig en general que l'opinió de la gent és :"Que podem fer....això és el que hi ha" La paraula és por, o conformisme, suposo.
Una abraçada.

[perdó, el comentari anterior estat esborrat per mi per error]

rebaixes ha dit...

Almenys parlant un es desfoga... Ens deien des de infinit uniu-vos tots els treballadors i vencereu...Sempre hi ha la pota coixa... És un castell humà on mai arriba l'anxanet i es desmunta sempre... No en calen de furors,... Anton.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

aquest dies recordem la nostra revolució, la que van els avortar fatxes i els estalinistes, la lluita l'octubre... la revolució social, els anarquistes, la classe obrera combatent, el POUM, la lluita per canviar el món de base. Allò que es vol esborrar fins i tot de la "nova" memòria històrica de la Generalitat actual...

ja pot haver-hi eleccions i televisors o tota la pesca.

..la crisi és sistèmica, els opresors oprimeixen, els dominadors dominen. Vestits de pares de la pàtria catalana o espanyola, els poderosos porten cartera, billetera, "milletera" i molt poca vergonya!

revolució!

assumpta ha dit...

En poc temps estem perdent tot allò que varem anar aconsseguin mica a mica a còpia d'anys.
Ara tot se'n va en orris, però no hi veig esperit de lluita, ni ganes, enlloc ni en ningú. Tothom sembla conformar-se i pensar que no s'hi pot res.
Recordo que quan vaig començar a treballar, treballavem el dissabte pel matí, després fins a les 12.00h i desprès el van treure i ens varem sentir satisfets per la lluita i perquè els sindicats llavors encara emergents donaven suport a tot.
Ara, res de res.
I d'uns anys cap aquí totes les vaques grosses encara se n'han fet més i més i més.
I la banca? mai no havia estat com ara!!!

A mi també m'agradaria ser Gandalf!

Petons... i moltes felicitats!!!


PD. La comprovació de paraules en diu:

RESIN

Qui? nosaltres? pel que encara pot venir? Aaaiii