per tú, ho has de llegir que va de veres...

a tu potser no t’ho he dit
però hi ha prou excedent de bons desigs
al meu cor, per tú també...
i tinc prou abraçades per dar-te’n una,
i per tú, també, encara em queda un saquet de moixaines,
d’aquelles que només sents quan hi ha silenci...
i tú, que em sents? aquest glopet de pau que arriba,
enmig de pluja o bufant l’aire, ve de casa meva,
i te’l regalo... sense torna...
m’hauràs de perdonar si no he sigut del tot present,
saps, hi ha dies de tots colors, i els meus, darrerament
eren gairebé grisos, només espurnes d’escalfor
migrades, escadusseres, em feien companyia...
no és del tot cert, tu has vingut sovint,
molt més que no pas jo
per això, per tu, per tants, per tots,
hi ha aquest desig de millors i més riques diades,
d’aquelles que no tenen preu, i no se’n fan rebaixes...
i que acabem un any, i que el proper hi siguem tots
fent conxorxa d’amistat, de lluita

si cal de companyia, que duri, que no es perdi l'esperit de xarxa amiga...