No m'agrada el dia d'avui. no puc, em costa de passar i sento que quelcom s'escola, sé que és el temps, clar que sí, però cap dia com avui, hom té tan clar que el temps fuig i sovint no ens deixa ni assaborir-lo.
Anem massa de pressa? Oi tant. Som una mica somiatruites? Evidentment. El que més som, en general, com a col.lectiu, és una colla de cínics. Ep, que ningú s'ofengui, "perfavort"!
Ahir ho vaig dir a dues amigues, molt,però que molt amigues. Jo, aquest any no desitjaré amb el típic i tòpic sms, bon any a ningú. Si teniu paciència, i heu arribat aquí, acabeu, sisplau!
Perquè tinc les meves raons.
-N'estic tipa de complir amb coses que només mana el voler quedar bé. Perquè quan jo dic bon dia, cada dia, i ho dic a les persones que m'envolten, sovint ho dic desitjant de debó un bon dia. Així, no cal dir res, avui. Ja ho desitjo 365 dies i un dia més l'any de traspàs.
-Aquest ha sigut un any nefast. La qual cosa em confirma que per molt que seguim rituals, només en les nostres petites bombolletes, aconseguim certa felicitat, si no en sortim gaire. Fora, hi ha una guerra estesa, un món inhòspit, una gelor d'egoisme i lluites acarnissades, de competir gairebé per tot. I més enllà, no hi ha ni això, un clam de lluita per sobreviure un dia més.
-Any nou! Què me'm fot dels focs d'artifici d'Austràlia? Si a més cadascuna de les diverses grans cultures tenen els seus anys nous, i per més "inri" ni tan sols compartim en una mateixa Terra el mateix any en el comptatge. Doncs, a pastar fang. Perquè aquest, en lloc d'un any, ha sigut un nya...p!
-Em vull quedar amb les coses petites, les felicitats petites, que diu algú. Ai, però em temo, que és un consol que ens permetem els innocents! Em sento estafada perquè no em puc escapar del sistema, perquè hauré de menjar els raïms, brindar (i no m'agrada el cava), i això ho faré amb la família. Compta tú, imagina que ets en una macrofesta! Avui brinden, demà s'apunyalaran per l'esquena. Apa, no digueu que no és pura comèdia negra.
18 comentaris:
El nostre últim dia va acabar en una catàstrofe. A la ciutat de Espoo, un home de Kosovo, van morir quatre persones en un centre comercial i la seva ex nòvia a casa seva i ell mateix a casa seva. No hi ha molt a celebrar. No m'agrada ni xampany.
EL OSCAR SERA PAPA
PASA PER EL MEU BLG APA NOI
-Em vull quedar amb les coses petites
Doncs jo us envio una abraçada petita i molts petons.
Bon dia zel
Bufff! Si de raó no t'en falta, però va, una mica d'esperanza, vull veure el demà una mica millor! Una abraçada Zel!
Que tingues un any 2010 ple de felicitats petites.
Jo també em quedo amb les coses petites, el dia a dia que anem, o intentem, anar contruint..
Per mi tampoc ha estat un any massa bò.
Petons
Glubs!! Quin ensurt!!!
Mira quina parrafada m'ha sortit només entrar al teu blog... no sé pas de què va però t'ho dic per si hi pots fer alguna cosa. No sé si a tothom li surt:
Advertència: Visitar aquest lloc pot malmetre el teu equip!
El lloc web de zel-aramateix.blogspot.com conté elements del lloc web lesmevesveritats.blogspot.com, que sembla allotjar programari maliciós; és a dir, programari que pot malmetre el teu equip o operar sense el teu consentiment. Només amb visitar un lloc que contingui programari maliciós es pot infectar el teu equip.
Per obtenir informació detallada sobre els problemes amb aquests elements, visiteu la pàgina de Google Pàgina de diagnòstic de navegació segura del domini lesmevesveritats.blogspot.com.
Més informació sobre com protegir-te de programari maliciós en línia.
Ara ja m'he llegit el post :-)
En quant a no enviar SMSs de felicitació!! uaaau!! tota la raó per a tu! :-)) No cal que fem més rics als de Telefònica, Vodafone, Orange o qui sigui.
Dona, menjar el raïm i brindar amb la gent que estimes no et farà cap mal... El problema és que dius que no t'agrada el cava ;-)
A mi tampoc m'agrada massa el cava :-)
Sembla que ens esforcem per posar mala cara quan, si igualment ho acabaràs fent, per què no ho fas amb un somriure? ;-))
és cert que això del canvi d'any és totalment arbitrari, i que és un acte ple d'una litúrgia on sembla que t'ho hagis de passar bé a la força, etc, però des de ben petit no puc evitar sentir quelcom de màgic en aquest moment de traspàs
Així i tot... molt Bon Any, dolceta!!
Si tens raó, Zel; objectivament mirat tens tota la raó del món. Entenc perfectament la teva reacció, i et dic que en qualsevol altre moment potser la faci meva. Suposo que tot depèn de en quin moment t'enxampa la realitat. Que vols quedar-te amb les petites coses, i enviar a pastar fang les convencions socials? Endavant, tu diràs! Al cap i a la fi, els qui poc o molt et coneixem de fa un temps, sabem amb qui ens les veiem: amb una persona íntegra, sensible, diria que amb caràcter i que desitjaria que tothom fos feliç. Una falàcia, vaja, però una falàcia bonica.
Que tinguis un... munt de felicitats petites. Que les tinguem tots. Un petó.
Assumpta, a mi em passa el mateix amb el blog de la Zel, des de fa aprox. un mes. Quan hi entro amb Google Chrome, el meu habitual, m'apareix aquest missatge horrible. Hi he d'entrar amb l'Explorer.
"Em vull quedar amb les coses petites, les felicitats petites, que diu algú" Ara seré rabiosament materialista: potser, Roser, pot passar que, com la matèria constituïda d'una bona quantitat d'ínfimes partícules que la cohesionen més o menys, "les coses petites" i "les felicitats petites" siguin precisament les partícules capaces de una major cohesió, d'una més gran consistència.Intenta un experiment mental: eradica de la Terra, no importa l'època ni la cultura, tota petita cosa i tota petita felicitat; tot cau per terra o el que ja està caigut, no veig possibilitat de construir-ho amb sentit. Potser el conjunt d'aquestes petites coses són la consistència, poca o molta, de tot plegat.
Que tinguis un munt de bons dies zel. No et pensis que ara la gent és més egoista o cínica, només és que ara en sabem més de més persones. Per tant, el millor és millorar allò que t'envolta fins on puguis :)
Una abraçada :)
Sortir del sistema no és fàcil però anar una mica contracorrent , es pot fer! :)
Un millor any Zel!
Sortir del sistema no és fàcil però anar una mica contracorrent , es pot fer! :)
Un millor any Zel!
Dices bien, lo que cuenta es el día a día. Es una tremenda hipocresía...yo,ayer ni salí, hoy tampoco...en casa con los míos...también con el pensamiento puesto en los que quiero y me quieren y no están aquí. Y sobre todo con la conciencia tranquila de no desear mal a nadie, sólo felicidad y concordia. joderrrrrrr, cuánto nos cuesta eso mismo.
Un abrazo y un mejor año.
Crec que la majoria sabem que tot plegat és un muntatge perquè no pensem en les coses que exposes en el teu post. En qualsevol cas, mirarem endavant i buscarem la felicitat.
Publica un comentari a l'entrada