"Al immigrante, paliza constante"

Bon debat a l'apunt anterior. Un debat en el que es pot veure reflectit com cadascun opina segons les pròpies sensibilitats, cosa que d’altra banda és ben humà.
Vull copiar aquí algunes frases dels comentaris:

“Pense que torna el racisme -no se n'havia anat, en realitat- amb més força que mai. Una situació creada a un Ajuntament per polítics, sense respondre a un malestar social, ha acabat convertint-se en l'excusa per reprendre el discurs més fastigosament xenòfob.”

Segons escoltava aquest i d’altres matins, Vic es tenia com una mena de vila model en treball d’integració. Això no ho sé, ho diuen els diaris. I s'ha utilitzat a mode de precampanya per recaptar vots.

“No puc estar d'acord amb tu, empadronar als sense papers és legalitzar una il·legalitat, possiblement el primer seria millor legalitzar la situació i danar-lis els papers de residència a aquesta gent i després empadronar-los.”

Evident. Però cal tenir un contracte de treball. Els antecedents ens diuen que, durant molts anys, el fet d’ocupar, donar feina a hores a persones sense papers era molt rendible i tothom qui podia s’afanyava a pagar menys per més feina, estalviant-se qualsevol deure cap als seus treballadors. No contracte, no assegurança, no atur.
Vull dir que hi ha gent que fa anys que és aquí, ha treballat i no ha aconseguit tenir els papers. Qui n’és culpable?

“El problema és que molts d'eixos "il·legals" (em sembla cruel qualificar d'il·legal una persona que, a més, és víctima de la pobresa) entren a l'Estat perquè mouen sectors claus de l'economia... submergida. Deliberadament és així, per a benefici de grans empresaris.I després es vol negar el dret que tenen a rebre béns bàsics. Simplement, trobe que cal tenir molts pocs escrúpols, o estar insensibilitzat per la difusió de la propaganda subtilment racista i falsa (ens furten la feina, reben atenció abans, etc.) per a recolzar que a un malalt se li negue l'atenció mèdica.”

“Els polítics apliquen estratègies de venda. La necessitat -la demanda- es crea. La gent pot voler desitjar, per exemple, més seguretat als aeroports si prèviament els mitjans atien la por. La gent demana mesures racistes si els mitjans parlen de la immigració com un problema. La premsa es fa ressó de les declaracions dels polítics, és l'altaveu del missatge.”

La llei de la por és la que més mou el món. La por permet a l’estat il.legalitzar, tenir la gent retinguda sense gaire o cap explicació, tancar permisos de connexió a locals amb Internet de baix cost per qui no hi té accés a casa (vegeu el diari d’avui el que proposa l’Aguirre a Madrid) La llei de la por fa a molts treballadors acceptar qualsevol condició que se li imposi per molt que retalli els seus drets. I si no, mireu com n’estan d’encallats els acords entre sindicats i Patronal. Qui vol retallar costos d’acomiadaments i escurçar els contractes? La Patronal.

La llei de la por ens porta de manera irremediable cap a mesures dels estats absolutament fiscalitzadores i absolutistes. Avui, més que mai, dir la democràcia, és no dir res. Ha perdut el valor que l'honorava.

Perdoneu-me, però tots, gairebé tots els nostres avantpassats, han sigut immigrants o emigrants. La lliure circulació de persones, l’enriquiment i intercanvi entre cultures, ha sigut una constant històrica. La guerra i la incomprensió només sorgeixen a partir de la imposició del poder sense raons que no siguin el mantenir un estatus determinat. Per quins set sous nosaltres som millors que ningú? Hem d’acabar com a Itàlia cremant barris marginats?

Tal com deia un avui, no es tracta ja de parlar de bosses de pobresa. Tristament, el que tenim, són bosses de riquesa, cada vegada més petites i més endogàmiques. I la resta som tots els altres.