05 d’abril 2010

estrenem primavera ( i màquina de fer fotos, felicitats petites)

ha plogut, i l'herba molla llueix amb un verd resplendent
natura orgullosa, ufana que esclata als ulls
flaires de terra que escampa l'aire encara fred,
el camí em crida amb calidesa
com si el conill de Pasqua s'amagués darrera qualsevol arbre
per oferir-me a mi, que no sóc cap Alícia
un viatge a un món tot nou...
:
l'he fet tantes vegades aquest camí... o un de semblant...
em retorna al passat, als camps d'userda i esparcet
que l'avi conreava... encara veig el clatell del burro
i saltironejo al llit de cordes malgirbades del petit carro
que omplíem, de tornada, amb braçats d'herba tendra...
:
aquest d'ara em mena a l'Om, una ermita petitona enmig d'enlloc,
mira enyorada la nova carretera que ha migpartit el pla,
però no hi ha asfalt que li tregui la verdor que la neu ha alimentat,
tardana, no hi ha home que sigui capaç de tacar aquest racó,
només el gos perdut que m'esperava, i jo, que no dic res, només miro...
:
i alimento l'ànima, mentre ells abracen el cel
soldats plantats, guardians d'aquesta pau preciosa
si es pugués aturar el gran rellotge...
:


esparcet:1 f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, flors rosades amb venes purpúries, en espigues axil·lars pedunculades, i fruit comprimit, en forma de mitja lluna, més o menys cobert de dents o pues i amb una sola llavor, cultivada extensament com a farratgera i de vegades subespontània (Onobrychis viciifolia).

25 comentaris:

merike ha dit...

Quines fotos meravelloses i bells arbres. La felicitat i la salut a Girona!

Barbollaire ha dit...

Són boníssimes les fotos!!!

Especialment la darrera, amb aquesta composició i les ombres llargues...

El text, com no podia ser menys, ple de sentiments

Petonet dolç, nina

:¬)*

Garbí24 ha dit...

Molt bones fotos, suposo que la càmera no es d'aquestes d'un sol us....;)

Ferran Porta ha dit...

Hi ha hagut una explosió de colors a l'Empordà, o és que aquesta càmera és meravellosa?

jo artin au ha dit...

El paisatge d'una fotografia sempre parla dels ulls que el miren; maques les fotos, per tant...

mossèn ha dit...

bufa, fa temps que no faig cap foto ... he de renovar-me l'utensili ... salut ;)

Striper ha dit...

Molts bones fotos nena.

Elfreelang ha dit...

Unes magnífiques fotos!

Violeta ha dit...

Quina alegria quan la natura vessa de verd i colors, de sentors i remors, després de tanta aigua com ha rebut aquesta primavera.

Ens n'has fet un esbós preciós, amb aquestes imatges, amb les teves paraules...

Preciós.

Manel ha dit...

I jo he tancat els ulls i m'he vist, clarament, formant part del paisatge d'aquest meravellós indret. He vist el verd intens, els núvols plasmats al cel com si d'una aquarel·la es tractes. He notat la flaira de la terra i l'herba humida i juraria haver vist al conill...
M'han encantat les fotos i l'escrit.
Jo també estic darrera de comprar-me una càmera nova.

zel ha dit...

Hola, ei, va per tots!
Sí, com diu en Ferran, el meu Empordà és de colors flamants i nets!
I és clar, les màquines, encara que siguin compactes i digitals, que jo només se fer clic i posar l'ull, cada dia tenen més daixonsespixels!!!!

Gràcies pel compliment!

Manel ha dit...

Gràcies zel. Només et falta dir-nos marca i model. No, tranquil·la, no et preguntaré el preu... jeje
Per cert, no sé si coneixes "una mà de contes", ben segur que agradarà als teus nanos. Aquí tens l'enllaç :
http://www.unamadecontes.cat/

kweilan ha dit...

La màquina nova fa unes fotos fantàstiques :)

Calpurni ha dit...

No s'enganyem, no és la màquina, és l'ull de l'autora.

fanal blau ha dit...

estic passejant-m'hi una estona, d'acord?
bona reentré, zel!

fra miquel ha dit...

Bones fotos, si senyora! I no és per la màquina, sino per qui la goberna! :o)
petons, Zel!

Joana ha dit...

Avui tot caminant per el parc natural del cap de Creus he vist el teu Montgrí i he pensat en tu!
Que tinguis una bona primavera!!!
Fa il.lu la maquineta !

Carme Rosanas ha dit...

Passejaré una mica pels eus camins. Aquest camí d'avui el conec i me'l puc imaginar molt bé. I l'intret també el conec. N'has fet unes fotos mol maques. Bona primavera, maca, i bones fotos amb màquina nova!

Una abraçada.

Pere ha dit...

Aquest text tan ben escrit em recorda camins d'infància, a prop de Raset i tampoc faltava el burro, amb el seu carro d'userda i l'esparcet.
Si passejant trobes un conill de Pasqua això ja seria Zel al país de les meravelles.

Bona nit Zel.

PS ha dit...

Quan ressegueixo aquest paisatge els ulls se me´n van als mateixos referents que tu descrius, als vells camins custodiats per saules i bedolls, als campanars, als camps verds i a la nostra muntanya omnipresent, que per mi no té res d´eclesiàstica i molt de femenina.

L´ermita de la Verge de l´Om és una peça més de l´escenari que em queda per descobrir, quan me n´adono ja he passat de llarg. Un dia d´aquests m´hi acostaré.
Precioses les fotos.

sànset i utnoa ha dit...

Quines fotos més maques!

Ja ho té això la primavera, que ens fa els camins coneguts més verds i més agradables.

*Sànset*

Ada ha dit...

Colló quin nivell de fotografia!!! Precioses Zel!

Mireia ha dit...

Quines fotos més lluminoses que t'han quedat. la primeverea fa venir ganes de sortir i passejar

Cris (V/N) ha dit...

Unes fotos de categoria :) Molt bones.... Petons Zel!!!

Núr ha dit...

M'has deixat al·lucinada amb aquestes fotos!!!!!! No crec que sigui gràcies a la càmera nova, però! Ets una artista!!!!!